Tsunami a l¡¯esquerra

Les expectatives del nou partit Podem i la seva relaci¨® amb Esquerra Unida (IU), m¨¦s la possibilitat que el PSOE s'afermi en els propers mesos com a alternativa de Govern despr¨¦s del fort desgast del PP, estan donant lloc a una gran agitaci¨® en el conjunt de l'esquerra espanyola.

Podem ¨¦s una onada que avan?a des de l'esquerra cap al centre. Aix¨° explica que la seva primera v¨ªctima sigui IU, que davant la perspectiva de ser devastada ha de prendre una decisi¨® gens f¨¤cil: sumar-se a aquest corrent i sacrificar la seva oferta program¨¤tica i les sigles o intentar mantenir-se com una for?a pol¨ªtica que enarbori, encara que residualment, les velles banderes de l'esquerra postcomunista. La decisi¨® es complica perqu¨¨ Podem, encara que d'origen i lideratge esquerr¨¤, intenta canviar l'eix: des del cl¨¤ssic esquerra contra dreta al d'un populista poble contra casta. Si IU se suma a Podem corre el risc de no beneficiar-se'n electoralment i acabar deixant ¨°rfena l'esquerra cl¨¤ssica; si intenta competir amb Podem ¨Cque t¨¦ tot el vent a favor¨C fracassar¨¤ en l'obstinaci¨® i, a causa del sistema electoral, fragmentar¨¤ i diluir¨¤ una vegada m¨¦s el vot de l'esquerra.

El seg¨¹ent que notar¨¤ l'impacte del tsunami ser¨¤ el PSOE. Tal com mostren les enquestes, encara que Podem de moment estigui buidant ¨Cabans de tot i abans que ning¨²¨C Esquerra Unida, ¨¦s dels votants socialistes d'on pot aconseguir l'impuls necessari per convertir-se en una for?a pol¨ªtica rellevant, amb capacitat de condicionar l'agenda pol¨ªtica del pa¨ªs. Podem no en t¨¦ prou d'aconseguir els millors resultats electorals del PCE (10,7% el 1979) o d'IU (10,5% el 1996), sin¨® que necessita convertir-se en tercera for?a pol¨ªtica amb capacitat de governar o, com assenyalaria Maquiavel (tan admirat pels l¨ªders de Podem), amb capacitat de no deixar governar als altres.

Pel PSOE, l'ascens de Podem representa una amena?a, per¨° tamb¨¦ una oportunitat estrat¨¨gica. Amb un PP contra les cordes per la corrupci¨®, la incompetent gesti¨® de la crisi catalana i els incerts resultats econ¨°mics, i un Podem farcit de propostes inviables o de costos desastrosos d'assumir per a l'economia, els socialistes podrien emergir com l'¨²nic actor amb capacitat d'unir i donar cohesi¨® pol¨ªtica i social al pa¨ªs en lloc de separar-lo i fragmentar-lo.

Per a aix¨° el PSOE ha de consolidar el seu nou lideratge i trobar el to just per fer una proposta a la societat espanyola que ha de tenir en ess¨¨ncia el missatge que el va portar al poder en el passat: enfront de l'immobilisme d'uns i les demandes de ruptura i de finalitzaci¨® de r¨¨gim dels altres, els socialistes van saber representar un reformisme aut¨¨ntic, una gesti¨® econ¨°mica efica? i un aprofundiment dels drets i les llibertats dels ciutadans. El PSOE no ha d'imitar cap discurs ali¨¨ ni oportunista: ha de trobar l'equilibri adequat de raons i emocions que el converteixin en una oferta atractiva i amb voluntat majorit¨¤ria.