Catalunya sobrenatural

He estat fora de joc uns quants dies; no ha estat per l'actualitat pol¨ªtica catalana sin¨® per un trencament de f¨¨mur en una obtusa caiguda dom¨¨stica. Quan vaig ressuscitar al Cl¨ªnic, despr¨¦s d'una complexa operaci¨® realitzada per un metge roman¨¨s, el seu col¡¤lega barcelon¨ª (25 anys) i un equip estupend, viv¨ªem la bulliciosa vig¨ªlia del 9-N. La meva caiguda va coincidir amb aquest ?visca la Pepa!, que vaig passar entre boires hospital¨¤ries.

No ¨¦s f¨¤cil seguir l'actualitat catalana de les ¨²ltimes setmanes des del llit del dolor. Vaig tenir la sort d'aconseguir en 48 hores un llit situat en una habitaci¨® per a dos ¨Cavui per a un, o sigui, ajustada a la retallada del conseller Ruiz¨C, estar en mans d'unes infermeres tan diligents i competents com desbordades per la feina (us envio una abra?ada amb agra?ment profund) i hibernar sota el piad¨®s influx de drogues contra el dolor. Ajuden el Nolotil o el paracetamol a veure la vida i el futur de color de rosa independentista? No va ser el meu cas.

Al contrari. Si b¨¦ els f¨¤rmacs adormen tota classe de nefastes percepcions o poden afavorir la condescend¨¨ncia cap al contrasentit o el surrealisme pol¨ªtic, tamb¨¦ produeixen puntes de lucidesa extrema. Aquesta estranya lucidesa, indu?da per la lluita contra el dolor, s'apodera del prostrat, i el porta a estirar-se els cabells i a preguntar-se qu¨¨ carai estan fent aquests bojos? Es percep que el que mostren les televisions o expliquen les r¨¤dios no ¨¦s un deliri: s'estava votant ¨Cde deb¨°?¨C sabent que era mentida. Es votava i se sabia per endavant que all¨° no era votar encara que fos com si. Una al¡¤lucinaci¨®? Res d'aix¨°. Com he comprovat, aquells eren i s¨®n catalans, els meus paisans, els meus camarades, la meva gent de tota la vida. Angelets.

Poques vegades m¡¯he avergonyit m¨¦s del que he vist i del paper que la bona gent d¡¯aquesta part del m¨®n ha exercit com a comparsa d¡¯una casta

Es gaudia ¨Csegons els mitjans¨C de l'embolic del s¨ª per¨° no i del no per¨° s¨ª, com si aix¨° fos el m¨¦s normal del m¨®n i jugu¨¦ssim a trencar l'olla. I despr¨¦s de la tabola s'inflaven (com els globus) les xifres de nens que havien ficat la papereta a la caixa m¨¤gica d'on flu?en resultats voladors que tots creien, per¨° que ning¨², amb el cap clar, s'havia de prendre seriosament. I junts marxaven, hey-ho!, hey-ho! darrere del flautista d'Hamel¨ªn que tenia la doble cara, del senyor Artus Mas i del senyor Oriol Junqueras. Una criatura perfectament sobrenatural.

No s¨¦ si m'explico, per¨° segur que els qui van viure aix¨° saben a qu¨¨ em refereixo. Des del sopor del calmant i el record sord del dolor se succe?en vinyetes de c¨°mic, d'historieta ¨¨pica, aix¨° s¨ª. El resultat? un no resultat, el recompte no valia, les xifres s'utilitzaven a conveni¨¨ncia. Una gran tabola, cert; des de Madrid ¨Ctremend!¨C sobreactuaven, amb querelles? Era un frac¨¤s o un ¨¨xit? El senyor Mas, que devia esperar molts menys independentistes dels que va comptar, va optar pel gran ¨¨xit. I va anunciar que torn¨¤vem al principi (fa dos anys): ¡°El meu ¨²nic programa ¨¦s votar¡±. Junqueras tamb¨¦ va tornar a comen?ar: vol proclamar la independ¨¨ncia el dia despr¨¦s. I el Govern Rajoy tamb¨¦ va recomen?ar el mateix de sempre: els catalans no voten. Aix¨ª doncs, uns i altres van desenvolupar una no declarada campanya electoral.

Els qui patim immobilitat obligada no rebem not¨ªcies com aquestes en la impassibilitat. Poques vegades he estat m¨¦s atenta al caos que es desenvolupava m¨¦s enll¨¤ de la meva cama trencada. Poques vegades m'he avergonyit m¨¦s del que he vist i del paper que la bona gent d'aquesta part del m¨®n (gent de ¡°bona voluntat¡± els diu el defraudador Jordi Pujol) ha exercit com a comparsa d'una casta ¨Cs¨ª, casta¨C pol¨ªtica que ha manipulat els sentiments i la disponibilitat natural dels catalans amb una id¨ªl¡¤lica (i irreal) independ¨¨ncia. Tan poc respecte mereixem?

?s possible tenir un govern auton¨°mic l'acci¨® de govern del qual consisteix en votacions fantasma i a produir papers sobre el que anomena estructures d'Estat, tot regat amb propaganda un¨ªvoca, totalitzadora i una queixa constant del ve¨ª malvat? ?s possible que a Madrid es complementi aquest contrafur amb un Govern de dreta pendent d'aconseguir vots espanyols de l'anticatalanisme? ?s que si Artur M¨¢s ¨¦s Escil¡¤la, Oriol Junqueras i el seu programa garanteixen, segons les enquestes, un triomfant Carabid¨ªs? A qui li estranya que Podem i Pablo Iglesias o Guanyem i Ada Colau recullin el que han sembrat els que governen malament a Barcelona i a Madrid? Saben que aqu¨ª ja comencen a mirar a Pablo Iglesias com un ¡°espanyolista¡± amb els ulls acusadors que fan els qui pretenen apoderar-se de la q¨¹esti¨® catalana?

La gran verg¨¹enza (Pen¨ªnsula) ¨¦s el t¨ªtol del formidable assaig que el meu col¡¤lega Llu¨ªs Bassets dedica a analitzar qu¨¨ apareix darrere de la confessi¨® el 25 de juliol passat de l'exhonorable Jordi Pujol. Catalunya viu avui per partida m¨²ltiple una enorme vergonya. Solucions? Canviar democr¨¤ticament ¨Camb urnes de deb¨°¨C els governs, substituir Mas i Rajoy, eliminar castes, que entri aire i gent nova que rendeixi comptes a qui els votin. No toca? Quanta vergonya ens quedar¨¤ llavors?

Margarita Rivi¨¨re ¨¦s periodista.