Emilio Lled¨® guanya el Nacional de les Lletres Espanyoles

Emilio Lled¨®?(Sevilla, 1927), fil¨°sof i membre de la RAE, ha obtingut el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles que concedeix el Ministeri d'Educaci¨®, Cultura i Esport. El guard¨®, dotat amb 40.000 euros, distingeix el conjunt d'una obra liter¨¤ria, en qualsevol de les lleng¨¹es de l'Estat, d'un autor espanyol, "l'obra del qual estigui considerada part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual". El jurat premia Lled¨® ¡°pel seu pensament i dilatada obra, que harmonitza la filosofia del logos, l'hermen¨¨utica, el valor est¨¨tic i ¨¨tic de la paraula, la defensa de la llibertat i la reivindicaci¨® de la vocaci¨® docent". Igualment, el jurat n'ha destacat l'aportaci¨® d'una via filos¨°fica pr¨°pia en qu¨¨ el saber antic ajuda al saber present. ?s un gran assagista i divulgador d'alt nivell, entre els temes que tracta destaquen la defensa de la lectura, la felicitat, el silenci, la bellesa i la veritat.

A Lled¨®, que no t¨¦ tel¨¨fon m¨°bil, li ha donat la not¨ªcia EL PA?S quan feia aquest mat¨ª una roda de premsa per la concessi¨® del Premi Antonio de Sancha, de l'Associaci¨® d'Editors de Madrid. L'escriptor sevill¨¤ ¨¦s autor d'obres com Memoria de la ¨¦tica, Filosof¨ªa y lenguaje, La memoria del logos, Elogio de la infelicidad, El silencio de la escritura?(Premi Nacional d'Assaig) i El origen del di¨¢logo y de la ¨¦tica. Una introducci¨®n al pensamiento de Plat¨®n y Arist¨®teles.

El fil¨°sof sempre s'ha interessat per les formes del llenguatge com una q¨¹esti¨® essencial del pensament i per la seva manera de conformar i veure el m¨®n. A m¨¦s, ¨¦s un fervent agitador de la lectura i de la seva import¨¤ncia en la cultura i la concepci¨® d'un ciutad¨¤ millor. Part de tot aix¨° ho va expressar en la passada Fira del Llibre de Madrid, quan va inaugurar la secci¨® Lletrejar el m¨®n, en la qual va dir: "Al m¨®n de la realitat, hi estem; per¨° al m¨®n del llenguatge, dels llibres, hi som. Les silencioses p¨¤gines que esperen als lectors mostren, entre altres coses, que viure ¨¦s dialogar, entendre, somiar, interpretar".

En l'obra de Lled¨®, la filosofia cl¨¤ssica de Gr¨¨cia, especialment Plat¨® i Arist¨°til, ¨¦s analitzada i portada fins al present per interpretar la vida contempor¨¤nia.

En un article del 2012 a EL PA?S, titulat Mythos, escriu: "El primer va ser la parla. Una necessitat de sentir la companyia dels altres, d'arrencar-se de l'origin¨¤ria solitud, d'emetre sons que la llengua va anar articulant, modulant, convertint en paraula. A aquesta veu, enriquida al llarg del temps, el ¡°fil¨°sof¡±, com anomenaven a Arist¨°til, va dir que era com una bufada, un ¡°aire sem¨¤ntic¡±. No nom¨¦s un crit. Aquest aire deia coses, assenyalava els arbres, els mars, els estels, il¡¤luminava idees que, en principi, eren ¡°el que es veu¡± i en aquestes ¡°visions¡±, creava comunitat, solidaritat, amistat. Sorgia aix¨ª un univers en qu¨¨ els ¨¦ssers humans van comen?ar a sentir-se i entendre's. Els primers textos en els quals trobem el substantiu mite (mythos), per exemple a la?Il¨ªada, significa ¡°paraula¡±, ¡°conversa¡±.

En una entrevista a aquest diari, a partir d'una descripci¨® seva sobre aquest pa¨ªs, "entristit i llumin¨®s", va dir: "?s un pa¨ªs molt m¨¦s decent i llumin¨®s per la saviesa de la gent. Aquesta saviesa ha de posar-se en pr¨¤ctica. No podem deixar el pa¨ªs en mans d'una pol¨ªtica amb una part regida per oportunistes i per indecents. Que l'imperi de la indec¨¨ncia domini en la pol¨ªtica ¨¦s intolerable; aquest imperi ¨¦s fruit del domini de certes oligarquies que pensen que l'¨²nica cosa que cal fer ¨¦s guanyar diners i crear ideologies aptes perqu¨¨ aquesta oligarquia segueixi amb poder...".

Emilio Lled¨® s'uneix a una llista de premiats que inclou els germans Juan i Luis Goytisolo, Pere Gimferrer, Rafael S¨¢nchez Ferlosio, Ana Mar¨ªa Matute, Julio Caro Baroja, Rosa Chacel, Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald, Carmen Mart¨ªn Gaite, Francisco Ayala i Jos¨¦ Hierro.

El jurat ha estat presidit per Mar¨ªa Teresa Lizaranzu Perinat, directora general de Pol¨ªtica i Ind¨²stries Culturals i del Llibre, i com a vicepresidenta, M¨®nica Fern¨¢ndez Mu?oz, subdirectora general de Promoci¨® del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles. Els vocals han estat: Aurora Egido Mart¨ªnez, de la Reial Acad¨¨mia Espanyola; V¨ªctor Fern¨¢ndez Freixanes, de la Reial Acad¨¨mia Gallega; Javier Calzacorta Elorza, de la Reial Acad¨¨mia de la Llengua Basca, l'Euskaltzaindia; Margarita Casacuberta i Rocarols, de l'Institut d'Estudis Catalans; Manuel Arce Lago, de la Confer¨¨ncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Francisca Rubio G¨¢mez, de l'Associaci¨® Col¡¤legial d'Escriptors d'Espanya (ACE); Guillermo Carnero Arbat, de l'Associaci¨® Espanyola de Cr¨ªtics Literaris; Mar¨ªa Luisa Ciriza Coscol¨ªn, de la Federaci¨® d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Amelia Valc¨¢rcel, del Centre d'Estudis de G¨¨nere de la UNED; Marcos Giralt Torrente, a proposta del Ministre Educaci¨®, Cultura i Esport; i els dos ¨²ltims autors guardonats, Luis Goytisolo Gay (2013) i Francisco Rodr¨ªguez Adrados (2012).