¡°Els joves s¡¯estan acostumant a roba d¡¯un sol ¨²s¡±

Com que no hi ha dades m¨¦s properes, Elena Salcedo, especialista en moda sostenible i professora de m¨¤rqueting de l'IED (Institut Europeu de Disseny), posa n¨²meros al consum massiu de roba amb les xifres del Regne Unit. Considera que ¨¦s un fet "alarmant" que un adolescent porti una pe?a de vestir cinc vegades de mitjana. Com a reacci¨® a la fast fashion (moda barata de consum r¨¤pid), creix una altra manera de fer moda, que porta l¡¯etiqueta de moda sostenible, encara que Salcedo prefereix parlar de moda m¨¦s sostenible. De tot aquest moviment, en parla al seu llibre Moda ¨¦tica para un futuro sostenible (Gustavo Gili), que presenta el proper diumenge al Bcn Ethical Fashion Fest, el primer festival de moda sostenible de Barcelona, que se celebra a l¡¯Arts Santa M¨°nica.

Pregunta. La moda sostenible comen?a a tenir certa visibilitat, per¨° de fet, al llibre dius que el terme m¨¦s ajustat seria moda m¨¦s sostenible, perqu¨¨ la moda no pot ser sostenible. Quins criteris ha de tenir aquest tipus de moda?

Resposta. Aquest tema t¨¦ tants punts de vista com persones i per aquest motiu trobem molts termes per referir-se a una moda m¨¦s sostenible (moda ¨¨tica, moda eco, moda verda, moda slow...). Des del meu punt de vista, moda m¨¦s sostenible ¨¦s la que t¨¦ en compte els impactes mediambientals i els impactes socials i els intenta minimitzar. Per mi ¨¦s un terme inclusiu, no s¨®c radical. Podria estar dins del paraig¨¹es de moda sostenible una iniciativa que nom¨¦s ha substitu?t mat¨¨ries per mat¨¨ries m¨¦s sostenibles o una que nom¨¦s ha decidit produir localment o una que nom¨¦s recicla residus t¨¨xtils... Per mi no cal fer-ho tot per ser una iniciativa sostenible.

P. Per¨° l¡¯objectiu seria arribar a una ind¨²stria que tingui en compte tot el cicle de vida de la roba?

R. S¨ª, l¡¯ideal seria que la ind¨²stria es preocupi per minimitzar l¡¯impacte social i mediambiental en l¡¯elecci¨® de la mat¨¨ria prima, el disseny, la confecci¨® i la fabricaci¨®, la distribuci¨® i la log¨ªstica, l¡¯¨²s i el manteniment i la gesti¨® del fi de vida. Que una iniciativa apliqui millors pr¨¤ctiques en tot el cicle de vida seria el m¨¦s ¨°ptim.

P. Quins d¡¯aquests criteris ser¨¤ el realment m¨¦s imprescindible a llarg termini?

R. Hi ha dos fets claus. La disminuci¨® de recursos naturals, sobretot de l¡¯aigua i del petroli, que els converteixen en recursos escassos i cars, i l¡¯augment de la poblaci¨®, que fa que creixi la demanda de recursos. Aquests fets ens porten a un punt que per assegurar mat¨¨ries primeres com el cot¨® o les fibres sint¨¨tiques, les marques hauran de pensar en una altra manera d¡¯aprovisionar-se i aix¨° passa per fibres sostenibles que requereixin menys aigua o materials sint¨¨tics que no necessitin tant de petroli, biopol¨ªmers o poli¨¨ster reciclat. Jo diria que tamb¨¦ ser¨¤ molt forta la tend¨¨ncia d¡¯utilitzar residus tan t¨¨xtils com no t¨¨xtils com a mat¨¨ria primera.

P. El Bcn Ethical Fashion Fest ¨¦s una oportunitat per donar a con¨¨ixer aquest moviment?

R. El 2012 al The Brandery es va fer un esdeveniment de moda sostenible amb BeCo i ja vam veure que hi havia una demanda. Aquest festival ¨¦s clau per continuar donant a con¨¨ixer la moda sostenible. Per dir-li al consumidor que una altra moda ¨¦s possible i que ¨¦s aqu¨ª i en pot disposar.

P. Londres i Berl¨ªn tamb¨¦ tenen espais de difusi¨® de la moda sostenible. Quins s¨®n els pa?sos m¨¦s forts en aquest sector?

R. En general, crec que Londres ¨¦s la m¨¦s forta. El Regne Unit est¨¤ apostant molt per la moda sostenible en tots ¨¤mbits: acad¨¨mic, institucional, comunicatiu. Londres ¨¦s la capital m¨¦s representativa a escala europea.

P. Al Bcn Ethical Fashion Fest hi participen marques petites. Perqu¨¨ es consolidi ¨¦s necessari que s¡¯hi impliquen firmes m¨¦s grans?

R. Crec que l¡¯¨¨xit est¨¤ m¨¦s assegurat, sense estar-ne, si hi ha un mix d¡¯iniciatives de tot tipus i de tots volums. Perqu¨¨ ha de reflectir la realitat de la moda sostenible i la realitat ¨¦s aquesta, hi ha iniciatives petites, d¡¯empreses m¨¦s consolidades que estan apostant per la reconversi¨® i grans empreses que, encara que la seva pr¨¤ctica sigui un percentatge petit, estan fent la seva aportaci¨® en aquest tema.

P. Poden ser sostenibles les grans empreses de roba que basen el seu volum en la venda massiva?

R. Sostenibles, no; m¨¦s sostenibles, s¨ª. Crec que marques grans com H&M, Inditex, Marks&Spencer, Levi¡¯s o Nike, independentment del model de negoci ¨Cque es basa en la renovaci¨® constant del producte i en la venda a gran volum¨C, la manera que tenen de ser m¨¦s sostenibles ¨¦s apostant per minimitzar l¡¯impacte social i mediambiental dels seus processos. I em consta que totes les que he esmentat estan fent una inversi¨® en temps i recursos per minimitzar aquest impacte. Per mi, el m¨¦s important ¨¦s que ho facin en activitats clau de l¡¯empresa.

P. Si fan aix¨°, els preus dels seus productes haurien de pujar? Perqu¨¨ actualment s¨®n molt baixos. Aix¨° pot portar a la p¨¨rdua del concepte de low cost?

R. En teoria, si s¡¯introdueixen fibres m¨¦s sostenibles, processos m¨¦s sostenibles i salaris dignes, implica un cost que ara no s¡¯est¨¤ assumint. Si revertir¨¤ en el preu final aix¨° ja no ho s¨¦, perqu¨¨ ¨¦s una decisi¨® de l¡¯empresa.

P. Abans la roba era cara. Com s¡¯ha arribat a aquesta situaci¨®, que una samarreta costi 5 euros?

R. A grans trets, aix¨° est¨¤ relacionat amb una deslocalitzaci¨® de la producci¨® que permet a les marques produir en pa?sos on el cost de producci¨® ¨¦s molt baix i les lleis protegien fins ara molt poc els treballadors i es podien pagar uns salaris molt baixos. El volum els permet negociar les mat¨¨ries primeres molt a la baixa. I hem sacrificat qualitat, fet que permet que les peces es puguin fer per menys diners.

P. La conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquests preus ¨¦s que es compra roba de forma compulsiva. Hi ha dades sobre l¡¯¨²s que es fa de tanta roba?

R. Les dades que tinc s¨®n del Regne Unit i diuen que un adolescent utilitza una pe?a de roba una mitjana de cinc vegades. Aix¨° vol dir que hi ha peces que se les posa deu cops i d¡¯altres nom¨¦s un o es queden a l¡¯armari amb l¡¯etiqueta posada. Aix¨° ¨¦s un fet alarmant perqu¨¨ les noves generacions s¡¯estan acostumant a una roba d'un sol ¨²s, com aquell qui diu, i no li donen valor. Per tant, no cuiden la roba i la llencen com si res, fet que augmenta la generaci¨® de residus del t¨¨xtil a nivell mundial.

P. Quina ¨¦s la generaci¨® de residus t¨¨xtils per persona?

R. El 2012 a Alemanya, es van llen?ar 8,5 quilos de roba per persona a l¡¯any, i als Estats Units la xifra puja fins a 30 quilos llen?ats per persona i any.

P. A Espanya no hi ha cap tipus de dades d¡¯aquest sector?

R. N¡¯hi ha molt poques. ?s dif¨ªcil trobar dades actuals. Segons el Ministeri de Medi Ambient, el 2008 es van llen?ar m¨¦s de 300.000 tones de roba, el 4% dels residus d¡¯origen dom¨¨stic.

P. Quan comen?a a mirar la moda sostenible, el principal obstacle que veu el consumidor ¨¦s el preu.

R. Un punt clau ¨¦s entendre que no estem pagant el preu real. Quan paguem 5 euros per una samarreta no estem pagant tot el cost d¡¯aquesta samarreta, ¨¦s a dir, alg¨² altre est¨¤ pagant el cost real i segurament ¨¦s el treballador de la f¨¤brica t¨¨xtil, que nom¨¦s en rep entre un 1% i un 2%, la taxa pels vessaments t¨°xics dels tints, que no s¡¯est¨¤ pagant perqu¨¨ els pa?sos on s¡¯est¨¤ produint t¨¦ unes lleis molt laxes o no les controla b¨¦. Si produ?m localment, tots aquests costos es paguen, el preu els preveu i el consumidor els paga.

El gran repte ¨¦s la introducci¨® de la moda sostenible als espais habituals de compra¡±

P. ?s a dir, treballadors explotats i el planeta.

R. S¨ª, els impactes socials i mediambientals estan pagant el cost que nosaltres no paguem per la majoria de les peces produ?des a pa?sos asi¨¤tics.

P. Com que aix¨° no ¨¦s a curt termini, el consumidor no ho veu. I consumeix de forma compulsiva perqu¨¨ en aquesta societat el que es porta canvia molt r¨¤pid. Com es pot revertir aquesta tend¨¨ncia?

R. Amb coresponsabilitat de les Administracions p¨²bliques, que poden canviar la legislaci¨® o les taxes i a la vegada poden informar el consumidor, les institucions acad¨¨miques, que formen els nous professionals, els fabricants, que contracten persones en unes condicions determinades, les marques, que contracten fabricants i prove?dors determinants. Per exemple, al Regne Unit, el British Fashion Council est¨¤ convidant els partits pol¨ªtics a reduir taxes a les empreses m¨¦s sostenibles, ¨¦s un premi per a les empreses que introdueixen pr¨¤ctiques m¨¦s sostenibles. No es tracta de reduir taxes per a les empreses sin¨® per als consumidors que compren productes de moda m¨¦s sostenible. Reduir l¡¯IVA d¡¯aquests productes igual que es redueix el dels cotxes el¨¨ctrics o altres productes m¨¦s sostenibles.

P. Si al Regne Unit s¡¯est¨¤ estudiant, aqu¨ª ni s¡¯ho pensen.

R. No, aqu¨ª ni s¡¯ho pensen. Estem al darrere de tot, com en moltes coses. La moda sostenible no n¡¯¨¦s una excepci¨®. Al final, iniciatives m¨¦s independents s¨®n les que estan aconseguint que aix¨° tingui m¨¦s visibilitat.

P. A l¡¯IED, on tu treballes, quan s¡¯ha implementat la moda sostenible en el programa?

R. Es va introduir la sostenibilitat com a tem¨¤tica fa un parell d¡¯anys oficialment, amb unes c¨¤psules especialitzades dins del programa de disseny de moda, i amb una especialitzaci¨® de postgrau en moda ¨¨tica i sostenible. Per¨° abans hi havia conceptes com el reciclatge o mat¨¨ries m¨¦s sostenibles que s¡¯esmentaven dins d¡¯altres assignatures. Respecte de l¡¯acad¨¨mia, el meu punt de vista ¨¦s que no haurien d¡¯existir aquests cursos, la sostenibilitat hauria de ser un eix transversal en tots els cursos, hauria de ser un valor de la instituci¨®. S¡¯hauria d¡¯ensenyar que la moda ha de ser sostenible s¨ª o s¨ª, de forma integral. I aquesta reflexi¨® em serveix per a tot. Per qu¨¨ hi ha d¡¯haver botigues de moda sostenible, un llibre de moda sostenible i el concepte en si? Tant de bo deixem de parlar de moda sostenible.

Londres ¨¦s la capital m¨¦s representativa a escala europea¡±

P. Fa unes d¨¨cades, la moda no era tan insostenible. Es produ?a de forma m¨¦s local, amb m¨¦s qualitat i no de forma tan massiva. Segurament s¡¯ha arribat aquesta situaci¨® pel fast fashion. ?s la moda sostenible una reacci¨® al fast fashion?

R. Est¨¤ lligat, la dimensi¨® de l¡¯impacte del sector t¨¨xtil ha crescut a causa del que ha crescut el sector. Que les cadenes siguin tan grans i globals i continu?n creixent d¡¯aquesta manera fa que l¡¯impacte encara sigui m¨¦s gran. Pel que fa a la contaminaci¨® de les aig¨¹es, suposa un 20% de l¡¯impacte global, pel que fa al CO₂, un 10%. ?s a dir, que parlem d¡¯un sector amb molt pes i amb un impacte molt important. Aix¨° implica una necessitat de reaccionar. Per¨° el problema de recursos i impacte va m¨¦s enll¨¤ de la ind¨²stria t¨¨xtil, en tots els sectors.

P. Com es pot detectar el greenwashing? Sembla que hi ha empreses que estan fent m¨¤rqueting per vendre que s¨®n eco.

R. Quan ¨¦s engany¨®s ¨¦s quan no ¨¦s transparent. Cada consumidor ha de tenir el seu criteri, ha d¡¯investigar sobre les marques i mirar b¨¦ l¡¯etiqueta per saber si ¨¦s un rentat de cara. Per¨° tamb¨¦ pot servir fixar-se si la pr¨¤ctica que ens estan comunicant afecta un proc¨¦s principal i clau de l¡¯empresa. Substituir un 5% de cot¨® per cot¨® org¨¤nic ¨¦s un pas en un proc¨¦s principal, per¨° des del meu criteri, no s¨¦ si es mereix una etiqueta eco. Per¨° vol dir que almenys han entrat en el producte, no s¡¯han quedat nom¨¦s amb un donatiu a una organitzaci¨® o amb el fet de canviar les bombetes de les botigues, per exemple, que s¨®n processos accessoris.

P. Hi ha moltes contradiccions en la moda sostenible. Algunes empreses treballen amb fibres org¨¤niques per¨° les porten del Brasil perqu¨¨ aqu¨ª no n¡¯hi ha.

R. M¨¦s que contradiccions, jo crec que no es poden fer comparatives. Totes tenen implicacions de minimitzar uns processos per¨° n¡¯augmenten d'altres. La producci¨® local est¨¤ feta aqu¨ª i no t¨¦ l¡¯impacte del transport transoce¨¤nic amb la petjada de carboni que implica, per¨° com que els teixits no s¨®n org¨¤nics s¡¯utilitzen pesticides que contaminen els conreus. Per aix¨° no existeix la moda sostenible 100%. I per aix¨° tinc una percepci¨® de la moda sostenible com una cosa ¨¤mplia. Si ets molt purista i radical, et redueixes a molt poques iniciatives. Per exemple, la marca Teixidors utilitza llana ecol¨°gica de Fran?a, produeix a Terrassa amb telers manuals del segle XIX i renta amb sabons ecol¨°gics per¨° es distribueix als mercats internacionals, que ¨¦s on t¨¦ m¨¦s demanda. Hem de pensar tamb¨¦ en la sostenibilitat econ¨°mica dels projectes i aquesta moltes vegades ens implica no poder ser 100% sostenibles.

P. Aqu¨ª no n¡¯hi ha tanta, de demanda. Fa la sensaci¨® que aqu¨ª falla el suport del consumidor. Per qu¨¨?

R. En general, les barreres principals s¨®n la informaci¨®, el preu i l¡¯accessibilitat. S¡¯ha de potenciar sobretot la informaci¨®, ¨¦s clau. Quan tens la informaci¨® entens que el preu que et demanen per aquests productes ¨¦s just. Tamb¨¦ hi ha un problema d¡¯accessibilitat. Encara que cada vegada hi ha m¨¦s iniciatives i plataformes de distribuci¨®, la gent s¡¯ho vol trobar on compra habitualment, no vol anar a un lloc especial. El gran repte ¨¦s la introducci¨® de la moda sostenible als espais habituals de compra. Si fas m¨¦s dif¨ªcil l¡¯accessibilitat, el consumidor no hi va. Tamb¨¦ cal dir que a mesura que hi hagi m¨¦s demanda tamb¨¦ pot baixar el preu, encara que mai s¡¯arribar¨¤ als preus del fast fashion.

P. Tamb¨¦ ¨¦s clau la reducci¨® del consum. No ¨¦s pot consumir moda sostenible al ritme de moda low cost.

R. El consumidor ha de pensar en tres coses. La primera ¨¦s si realment necessita una pe?a de roba. Si realment la necessita, ha de pensar si la pot reutilitzar, reciclar, comprar de segona m¨¤, costumitzar o intercanviar. I si finalment creu que l¡¯ha de comprar nova, girar l¡¯etiqueta, mirar la hist¨°ria que hi ha darrere del preu, comprovar quins recursos s¡¯han utilitzat, les condicions laborals, els residus que est¨¤ implicant aquella pe?a. L¡¯opci¨® m¨¦s sostenible ¨¦s reduir el consum, encara que sigui de fast fahsion. I la pe?a de roba m¨¦s sostenible ¨¦s la que ja existeix. S¨®n dos missatges clau.