Ressaca

Despr¨¦s d'un per¨ªode d'agitaci¨® popular, liderat per un sector de la societat i impulsat pel Govern de dretes de Catalunya (CiU-ERC) i els seus mitjans de comunicaci¨®, que han deixat de ser p¨²blics i independents per passar a ser un cost¨®s sistema d'agitprop, arriba el moment de la reflexi¨®. Per¨° no us penseu que la cosa s'ha calmat. Encara es mantenen els moviments t¨¤ctics dels uns i dels altres per apoderar-se de la iniciativa popular i treure'n r¨¨dits electorals a curt o mitj¨¤ termini.

En primer lloc cal constatar que la part de la poblaci¨® catalana independentista t¨¦ una capacitat de mobilitzaci¨® important i que no ¨¦s fruit d'una efervesc¨¨ncia moment¨¤nia, sin¨® que representa un estat d'¨¤nim no exclusivament nacionalista sin¨® tamb¨¦ d'indignaci¨® general. Sense di¨¤leg aquesta ebullici¨® s'enquistar¨¤ en el m¨²scul associatiu catal¨¤.

En segon lloc vull expressar la meva profunda preocupaci¨® sobre els danys col¡¤laterals que pot provocar tot aquest proc¨¦s. Danys que no s¨®n irreversibles per¨° que si no els tallem aviat poden tenir conseq¨¹¨¨ncies socialment greus. S¨®n aquestes:

Ser¨¤ tot tan civilitzat i pac¨ªfic quan les banderes de tots dos costats facin tant soroll que ning¨² senti a ning¨²?

1. Banalitzaci¨® de la democr¨¤cia i dels processos participatius. En alguns ¨¤mbits es va presentar el 9-N com la culminaci¨® de la democr¨¤cia en fer efectiu el dret a decidir que tenen les persones i els pobles. Per¨° en el fons el que es va organitzar tenia uns greus d¨¨ficits democr¨¤tics perqu¨¨ que no hi havia cap control independent que valid¨¦s el proc¨¦s. Sobre la marxa es va anar canviant el nom del que se celebrava fins a arribar a un punt que un no sabia exactament si era una consulta, una pseudorefer¨¨ndum, un proc¨¦s participatiu o una mobilitzaci¨® per ensenyar les dents a l'inert i imm¨°bil Govern del PP. El que s¨ª va passar va ser que uns ciutadans es van imprimir una papereta, van emetre un vot sense cens electoral i aquest el van comptabilitzar els mateixos que van convocar el proc¨¦s participatiu. Evidentment si l'entenem com una consulta no podem homologar-la a res que s'assembli a la democr¨¤cia i si no li donem import¨¤ncia, la banalitzem i crearem un precedent molt perill¨®s.

Si ho definim com un proc¨¦s participatiu, passa el mateix, ja que no hi ha hagut informaci¨® contrastada ni per¨ªode de debat ni res que s'hi assembli.

2. Catalunya, un sol poble? Em preocupa saber si serem capa?os de mantenir l'¨¨xit de la cohesi¨® social en l'¨¤mbit nacional que ha estat tan benefici¨®s per al pa¨ªs. Em pregunto qu¨¨ passar¨¤ si les persones que no estan d'acord amb la independ¨¨ncia de Catalunya es mobilitzen amb la mateixa intensitat que els de l'ANC. Ser¨¤ tot tan civilitzat i pac¨ªfic quan les banderes de tots dos costats facin tant de soroll que ning¨² senti a ning¨²? El pensament ¨²nic que es viu en algunes zones del pa¨ªs est¨¤ creant un clima d'ofec que fa dif¨ªcil plantejar camins de di¨¤leg, potser m¨¦s lents i tortuosos, per¨° socialment m¨¦s efectius.

3. Invisibilitat de les retallades. Sembla que a Catalunya, des del punt de vista medi¨¤tic i de la mobilitzaci¨®, no existeixin les pol¨ªtiques de CiU i ERC al Govern, les quals estan provocant m¨¦s pobresa. Les persones ateses per la Creu Roja van en augment, el nombre de les persones desnonades no para de cr¨¦ixer, les pol¨ªtiques sanit¨¤ries van a marxes for?ades cap a la privatitzaci¨®, els joves continuen sense tenir oportunitats de feina i les desigualtats creixen. Les mobilitzacions socials s¨®n gaireb¨¦ testimonials, les den¨²ncies s¨®n espor¨¤diques i les not¨ªcies als mitjans no fan forat en la consci¨¨ncia social de la ciutadania. Tot se supedita a la possibilitat que Catalunya sigui independent i despr¨¦s ja parlarem de tot. Hi arribarem a temps? Amb qui dialogarem? Amb els mateixos governants que a trav¨¦s de les pol¨ªtiques de retallades han sumit al pa¨ªs en una tristesa vital?

Crec fermament que els conflictes nom¨¦s es poden solucionar a trav¨¦s del di¨¤leg. Hi ha massa sorolls que no deixen sentir-nos: uns volen una declaraci¨® d'independ¨¨ncia unilateral, uns altres volen unes eleccions plebiscit¨¤ries on calgui definir-se exclusivament sobre el tema nacional i uns altres s¨®n incapa?os de donar una sortida al conflicte, on el silenci i l'apel¡¤laci¨® exclusiva a la llei els converteix en idiotes (accepci¨® grega del que no participa de la pol¨ªtica).

Anem aix¨ª doncs pel cam¨ª del di¨¤leg, sense por de la necess¨¤ria recapitulaci¨®, caminem amb el cap alt per mirar fins a l'horitz¨®, fem-nos forts en la lluita per la just¨ªcia social, plantem cara a les pol¨ªtiques d'austeritat, fem fora els governs de dretes de tots dos pa?sos i, junts, les forces pol¨ªtiques d'esquerres i els grups socials que lluiten contra les desigualtats, aconseguirem que el di¨¤leg ens retorni l'alegria i la convicci¨® que la pol¨ªtica ¨¦s l'¨²nica manera de solucionar els conflictes. Aix¨ª podrem continuar sent un pa¨ªs que no banalitza la democr¨¤cia, que vol continuar sent un sol poble i que vol viure amb dignitat.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.