Obama repta els republicans amb mesures d'immigraci¨® unilaterals

El president Barack Obama presentar¨¤ aquesta nit de dijous, en horari de m¨¤xima audi¨¨ncia, una reforma migrat¨°ria que definir¨¤ el seu llegat i marcar¨¤ el to de la pol¨ªtica a Washington fins al 2017, quan un nou president arribi a la Casa Blanca.

Unes dues setmanes despr¨¦s de la derrota del seu partit, el dem¨°crata, en les eleccions legislatives, Obama preveu anunciar que exercir¨¤ la seva autoritat presidencial per adoptar una s¨¨rie de mesures que permetran sortir de la penombra legal a milions de persones, la majoria d'origen llatinoameric¨¤. Les mesures ajornaran la deportaci¨® i facilitaran un perm¨ªs de treball a fins a cinc milions de documentats.

El que anunciar¨¤ Obama consistir¨¤, entre altres mesures, en decrets, que permeten al president legislar sense passar pel Congr¨¦s, dominat pel Partit Republic¨¤. Queda lluny de ser la llei migrat¨°ria ambiciosa que Obama va impulsar els primers anys del seu mandat. El Senat la va arribar a aprovar, per¨° els republicans de la Cambra de Representants la van bloquejar. La iniciativa tampoc no s'apropa a la reforma que va promoure el seu antecessor, el republic¨¤ George W. Bush, una reforma que obria les portes de la regularitzaci¨® als m¨¦s de deu milions d'indocumentats.

Els republicans han avisat que les mesures d'Obama equivalen a una declaraci¨® de guerra del poder executiu al legislatiu

L'abast ara ¨¦s m¨¦s limitat: les persones que s'acullin a les noves mesures no optaran a la green card, la targeta verda de resident permanent, pas previ a la ciutadania. I ¨¦s provisional: el proper president pot revocar-les. Per¨° les mesures representaran la regularitzaci¨® m¨¦s gran feta de cop des que el republic¨¤ Ronald Reagan va signar una llei que legalitzava uns tres milions de sense papers. I ¨¦s el primer intent seri¨®s d¡¯Obama d'abordar la pres¨¨ncia de milions de persones que viuen en la semiclandestinitat perqu¨¨ no tenen documents legals.

¡°Les nostres reformes seran ¨¤mplies i estaran dins de la nostra autoritat legal¡±, va dir aquest dimecres el secretari de Seguretat Nacional, Jeh Johnson, durant una xerrada a Washington.

Johnson va descriure les mesures en termes humanitaris. Es basaran, va dir, en el respecte a ¡°la santedat de la unitat familiar¡±. Una de les vies per regularitzar els sense papers ¨¦s frenar les deportacions d'indocumentats, els fills dels quals s¨®n ciutadans dels EUA. El nombre de beneficiats ser¨¤ m¨¦s elevat si les mesures s'amplien a pares de fills que, el 2012, es van acollir a una primera fornada de regularitzacions temporals per a indocumentats que van arribar aqu¨ª quan eren menors d'edat.

Enfront de l'argument de la unitat familiar, els republicans q¨¹estionen que persones que han immigrat als EUA sense passar per les vies legals puguin acollir-se a una legalitzaci¨® r¨¤pida. Es tracta, segons aquest argument, d'una amnistia, paraula que connota criminalitat. El segon argument de la dreta invoca el respecte de la divisi¨® de poders, un dels pilars en qu¨¨ es basa la democr¨¤cia nord-americana, fundada en el rebuig a les monarquies absolutistes del segle XVIII. En frenar la deportaci¨® de milions de persones per la via del decret, Obama ¡°excedeix la seva autoritat constitucional¡±, en paraules de Michael Steel, un portaveu del president de la Cambra de Representants, el republic¨¤ John Boehner. Steel es refereix al president com l¡¯¡°emperador Obama¡±.

Boehner i Mitch McConnell, l¨ªder in pectore de la nova majoria republicana al Senat, han avisat que les mesures d¡¯Obama equivalen a una declaraci¨® de guerra del poder executiu al legislatiu. Amenacen amb supeditar qualsevol cooperaci¨® futura amb el president a les mesures que presentar¨¤ aquest dijous a la nit. Per¨° no ¨¦s clara quina ¨¦s la resposta.

Els republicans estan dividits. La facci¨® m¨¦s combativa ja parla de replicar a la provocaci¨® del president negant-se a aprovar el pressupost, fet que provocar¨¤ un tancament de l¡¯Administraci¨® federal, o fins i tot un impeachment, un proc¨¦s de destituci¨® com el que va afrontar el president Bill Clinton, per un esc¨¤ndol sexual, els ¨²ltims anys del seu mandat.

Boehner i McConnell s¨®n m¨¦s prudents. Creuen que disposen d'altres m¨¨todes menys estridents per torpedinar les mesures. Per exemple, negant fons perqu¨¨ es puguin aplicar o denunciant Obama en els tribunals.

Divendres Obama viatjar¨¤ a Las Vegas (Nevada). En una escola que reflecteix la diversitat cultural dels EUA del futur, i en un Estat l'economia del qual no funcionaria sense la m¨¤ d'obra immigrant, el president obrir¨¤ la campanya.

El debat posa en joc la identitat dels EUA. El 2040, els blancs no hispans deixaran de ser la majoria en aquest pa¨ªs, segons les projeccions demogr¨¤fiques. Tamb¨¦ hi ha en joc el poder pol¨ªtic: cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil guanyar eleccions sense el suport de la minoria hispana. Les posicions de cada partit en els propers dies poden decidir el vot d'aquest electorat en les eleccions presidencials del 2016.