¡°No em considero l¨ªder de res perqu¨¨ dubto de tot¡±

L¡¯any 2013, el Nacional de Comunicaci¨®, i dimarts vinent, el premi Ondas. Despr¨¦s de 30 anys de professi¨®, no ¨¦s dif¨ªcil entendre per qu¨¨ Toni Clap¨¦s (Barcelona, 1967) parla d¡¯ell mateix com d¡¯un corredor de fons (¡°Aix¨° ho porta la r¨¤dio; la televisi¨® ¨¦s m¨¦s una cursa de 100 metres¡±), un esc¨¨ptic acostumat a no esperar mai res i que ara, en canvi, celebra l¡¯efem¨¨ride amb un altre guard¨® a la ¡°traject¨°ria m¨¦s destacada¡±. L¡¯altre gran premi, i aquest ¨¦s diari, s¨®n els m¨¦s de 200.000 oients que cada tarda secunden la seva singular versi¨® del m¨®n, durant vuit anys a Catalunya R¨¤dio (Versi¨® original) i des de fa una d¨¨cada a Rac-1 (Versi¨® Rac-1).

Pregunta. Des del seu debut als 16 anys, l¡¯humor ¨¦s l¡¯element que s¡¯ha mantingut sempre?

Resposta. Jo he fet de tot, per¨° on m¡¯he sentit m¨¦s c¨°mode ¨¦s en l¡¯humor. Em vaig enamorar de la r¨¤dio amb El sacapuntas de l¡¯ara desaparegut Bachs, l¡¯Estadella i el Pallard¨®, a R¨¤dio Joventut; m¡¯agradava aquella r¨¤dio i imitava aquell estil. Tamb¨¦ sentia partits del Bar?a i, en canvi, mai em va interessar narrar el futbol, com no em van interessar els culebrots estil Elena Francis. El problema ¨¦s que durant molts anys no vaig poder fer el que jo volia. Vaig comen?ar a Radio Minuto presentant discos i llegint not¨ªcies, per¨° el primer programa on vaig sentir que comen?ava a fer el que m¡¯agradava va ser un magaz¨ªn del migdia a Radio Popular d¡¯Eivissa, a la COPE, on ja hi havia aquesta barreja d¡¯actualitat, entrevistes i imitacions.

A les entrevistes amb artistes encara pesa massa la promoci¨®. Els pol¨ªtics, els collo poc.

P. Amb els anys practica una r¨¤dio cada cop m¨¦s incisiva. Ha canviat vost¨¨ o ha canviat el m¨®n?

R. Crec que sempre he sigut igual, s¨®c molt esc¨¨ptic amb tot, i com m¨¦s gran em faig, suposo que m¨¦s se m¡¯accentua aquesta acidesa. M¡¯ho miro tot amb m¨¦s dist¨¤ncia. Quan he volgut ser optimista no me n¡¯he sortit mai, sempre acabo tornant a la casella del pessimisme, que ¨¦s el meu estat de confort. No espero res i, quan arriba, ¨¦s un moment puntual de felicitat.

P. S¡¯acaben de celebrar els 90 anys de la r¨¤dio. La creativitat ¨¦s ara el gran tal¨® d¡¯Aquil¡¤les?

R. Vivim amb l¡¯espasa de l¡¯audi¨¨ncia, i actualment hi ha uns mecanismes que et permeten saber, fins i tot, quants oients per segon tens a Internet. A partir d¡¯aqu¨ª pots veure qu¨¨ funciona m¨¦s b¨¦ i qu¨¨ no en cada programa. I al final acabes fent all¨° que detectes que interessa m¨¦s a la gent. Xavier Sard¨¤, un dels meus referents professionals, va dir una vegada al Cr¨®nicas marcianas: ¡°Yo no hago el programa que quiero, sino el programa que quer¨¦is¡±. I ho deia per les corbes d¡¯audi¨¨ncia. Aquest ¨¦s el peix que es mossega la cua. Perqu¨¨ hi hagi creativitat calen decisions arriscades. Potser ¨¦s una funci¨® m¨¦s de la p¨²blica que de la privada, per¨° haur¨ªem de tenir programadors valents que apostessin per formats nous. Quan l¡¯Eugeni Sallent, aleshores director de Rac-1, volia apostar per La compet¨¨ncia, ens va ensenyar la maqueta a uns quants de la casa, i jo vaig ser dels que vaig pensar que no funcionaria. I en canvi, davant d¡¯altres noms i altres pressions, va acabar fent l¡¯aposta menys conservadora.

P. Fa temps que l¡¯actualitat ¨¦s un monogr¨¤fic...

R. El proc¨¦s que estem vivint ens ha portat a tractar m¨¦s hores que mai la situaci¨® pol¨ªtica, per¨° sempre he intentat que tingui aquesta barreja d¡¯actualitat i entreteniment. Sempre he necessitat aquest deixar-me anar, aquell Sacapuntas.

P. Per¨° en l¡¯humor potser no tot s¡¯hi val...

R. Jo tinc uns l¨ªmits, hi ha gent que no, per¨° jo s¨®c m¨¦s poruc. Mai podria fer humor amb q¨¹estions com el terrorisme o la viol¨¨ncia dom¨¨stica. A mi m¡¯interessa l¡¯humor que fa s¨¤tira del dia a dia, no nom¨¦s dels pol¨ªtics, tamb¨¦ de la societat.

P. En quin moment de la feina s¡¯ho passa m¨¦s b¨¦?

R. Potser en les entrevistes amb professors i catedr¨¤tics. No podr¨¦ agrair mai prou tot el que arribo a aprendre en aquesta feina. Davant de professors de Dret Constitucional, de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica, de Filosofia, de Matem¨¤tiques... per mi aquella estona, mentre estic aprenent, ¨¦s la gran sort que tinc en aquest programa. ?s com assistir a classe en directe. En canvi, segons quins actors o directors de cinema, per exemple, no m¡¯aporten tant, entre altres coses perqu¨¨ volen vendre la seva pel¡¤l¨ªcula. En aquest sentit, tinc una certa enveja del talk show dels nord-americans, en programes com el de Jimmy Fallon a la NBC: els artistes fan 10 minuts d¡¯entrevista per¨° despr¨¦s juguen la carta de sorprendre l¡¯espectador. L¡¯altre dia, Daniel Radcliffe, l¡¯actor de Harry Potter, va agafar el micro i va fer un rap amb l¡¯abecedari. Tot aix¨° ¨¦s una assignatura pendent a casa nostra... Aqu¨ª, en les entrevistes amb artistes, encara pesa massa la promoci¨®. Amb els pol¨ªtics, en canvi, un dels meus defectes ¨¦s que no els s¨¦ collar prou. Em deixo enamorar, per aix¨° prefereixo no tenir massa contacte amb ells, perqu¨¨ despr¨¦s de la conversa els acabaries votant a tots.

P. En la Catalunya independent, com haurien de ser les estructures medi¨¤tiques?

R. El pa¨ªs, actualment, t¨¦ unes sortides professionals molt limitades, i aix¨° ¨¦s molt preocupant. En r¨¤dio nom¨¦s tenim Catalunya R¨¤dio, Rac-1, La Xarxa, les desconnexions... I en televisi¨® passa el mateix. Molts periodistes catalans estan treballant a Madrid perqu¨¨ aqu¨ª no hi ha feina. Per tant, si arriba aquesta independ¨¨ncia, a mi em preocupa saber cap on van totes les promocions de periodisme que surten cada any. Conec molta gent amb un talent enorme que es troba sense sortides.

P. Fa servir les xarxes?

R. Tinc Twitter, me¡¯l vaig fer perqu¨¨ no em prenguessin el nom, per¨° no necessito Facebook perqu¨¨ els amics que tinc ja els tinc i els que no, segurament no calen. A Twitter hi ha un corrent tan bel¡¤ligerant que al final els meus tuits acaben sent nom¨¦s informatius.

P. Es considera un l¨ªder?

R. Per ser un l¨ªder has de tenir les idees molt clares. Jo no em considero l¨ªder de res perqu¨¨ dubto de tot. Hi ha moltes coses que desconec, no puc abanderar res perqu¨¨, si estic equivocat, la responsabilitat ¨¦s molt gran. A m¨¦s, penso que el periodista ha de ser un cronista de l¡¯actualitat, per¨° no s¡¯ha de significar. No m¡¯agrada donar la meva opini¨®. Jo explico les coses des de les dues bandes i cadasc¨² es fa el seu trencaclosques, no dic mai el que s¡¯ha de creure. Fins i tot, fent apostes m¡¯he equivocat moltes vegades. Un dia vaig anar al Palau Blaugrana, vaig veure el Pau Gasol i vaig pensar que aquell tio no faria res. Tamb¨¦ vaig dir que Montilla no governaria mai. I com aquestes, les que vulgui.

?