Dialogar amb el m¨®n

La il¡¤lustraci¨® de diaris i revistes poques vegades transcendeix el dia a dia, per m¨¦s que els autors hi vulguin conferir un toc ¡°art¨ªstic¡±; serveixen al text i la p¨¤gina que acompanyen. Per¨° sempre hi ha qui va m¨¦s enll¨¤ sense trair la servitud obligada de l¡¯enc¨¤rrec. En aquest sentit, la revista catalana Papitu, iniciada el 1908 pel pintor, dibuixant i controvertit cr¨ªtic d¡¯art Feliu Elias, n¡¯¨¦s un exemple destacat, sobretot en els primers anys, quan la dirigia ell mateix i, despr¨¦s, el fil¨°sof Francesc Pujols, arran dels greus problemes que Elias va tenir amb la censura, que el van for?ar a exiliar-se una temporada a Par¨ªs.

Els col¡¤laboradors gr¨¤fics de Papitu no eren ninotaires, sin¨® pintors o escultors, d¡¯Isidre Nonell a Ismael Smith, passant per Mari¨¤ Pidelaserra, Xavier Nogu¨¦s, Josep Mompou, Francesc Labarta, Manuel Humbert, Josep Aragay o el mateix Elias, sense oblidar la participaci¨® estel¡¤lar de Juan Gris o la del cr¨ªtic d¡¯art Josep M. Junoy. Uns i altres no es van limitar a fer dibuixos ¡°art¨ªstics¡± excel¡¤lents, sin¨® que es van posar al servei de la revista, el fi de la qual era la s¨¤tira contempor¨¤nia del que estava passant a la societat, filtrada per un humor sui generis i un cert erotisme picant. La publicaci¨® tenia bons exemples estrangers per seguir, com l¡¯alemanya Simplicissimus o la francesa L¡¯Assiette au Beurre, a m¨¦s del gran Aubrey Beardsley, llavors ja desaparegut.

Beardsley havia estat l¡¯aut¨¨ntic pioner de la il¡¤lustraci¨®, que passava sense contemplacions a ser art en maj¨²scules estalviant-se haver de ¡°provar¡± la v¨¤lua en la pintura o l¡¯escultura; seria el precursor dels dibuixants del segle XX que han sabut crear un univers propi, m¨¦s enll¨¤ del costumisme limitat, i l¡¯han pogut desplegar i potenciar amb coher¨¨ncia com a il¡¤lustradors de diaris i revistes. Un d¡¯aquests exemples reeixits, sense anar gaire lluny i en aquest mateix diari, ¨¦s el d¡¯Andr¨¦s R¨¢bago Garc¨ªa (Madrid, 1947), l¡¯actual El Roto i l¡¯Ops dels anys seixanta i setanta, el qual, just ara fa dos anys, va ser objecte d¡¯una retrospectiva al Tecla Sala Centre d¡¯Art de l¡¯Hospitalet.

Per¨°, d¡¯entre aquests il¡¤lustradors moderns, potser ¨¦s Saul Steinberg (R?mnicu Sarat, Romania, 1914 - Nova York, 1999) el m¨¦s destacat de tots; el que ha assolit m¨¦s rellev¨¤ncia i el que ha exercit una influ¨¨ncia m¨¦s gran des de les p¨¤gines de la revista The New Yorker, en la qual va col¡¤laborar de 1942 fins a la mort. El fet que li interess¨¦s l¡¯arquitectura ¡ªes va llicenciar a Mil¨¤ l¡¯any 1940, just abans de fugir per cames perqu¨¨ era jueu¡ª atorgaria als seus dibuixos una mirada peculiar: va defugir sempre el naturalisme per fer tothora un exercici reflexiu de la l¨ªnia clara creant formes, un concepte de l¡¯espai plasmat en dues dimensions i un di¨¤leg constant amb l¡¯art contemporani. Picasso, L¨¦ger, Mondrian, la Bauhaus... estan presents en la majoria de les seves obres, i tamb¨¦ autors m¨¦s moderns i joves que ell, i als qual acabaria influint en un cam¨ª d¡¯anada i tornada, com ara Roy Lichtenstein o Frank Stella. A la vegada, en els habituals falsos passaports i certificats que feia sovint, hi plana la ironia irreverent de Marcel Duchamp.

El roman¨¨s nord-americ¨¤, ciutad¨¤ del m¨®n per excel¡¤l¨¨ncia, va unir en una sola cosa vida i obra, essent del tot indissolubles. La seva v¨¤lua es va posar de manifest nom¨¦s d¡¯entrar als Estats Units, el 1942. Despr¨¦s d¡¯allistar-se a l¡¯ex¨¨rcit per poder entrar al pa¨ªs i haver d¡¯anar a la Xina, al nord d¡¯?frica i de nou a It¨¤lia, el 1946 ja participava en una exposici¨® al Museum of Modern Art de Nova York. A m¨¦s de les c¨¨lebres p¨¤gines i portades de The New Yorker, l¡¯obra de Steinberg estaria present ben aviat en museus i galeries d¡¯Am¨¨rica i Europa, del Whitney Museum de Nova York a la Kunsthaus de Zuric o la Foundation Maeght de Saint-Paul de Vence. L¡¯IVAM valenci¨¤ tamb¨¦ va li organitzar una antol¨°gica, l¡¯any 2002.

La pres¨¨ncia de Steinberg a Espanya, per¨°, es remunta al 1977, amb una individual a la desapareguda galeria Yguanzo de Madrid; despr¨¦s, era la Maeght, la seva representant a Europa, que n¡¯hi muntava una a Barcelona a la seu del carrer de Montcada, el 1989. Fa tres anys va ser la galeria A/34 la que li va organitzar una bona exposici¨®, i ara se suma als actes del centenari del seu naixement amb una de nova que aplega obra des del 1946, amb un retrat d¡¯Arthur Rimbaud, de 1988, amb una de les portades de The New Yorker. La celebraci¨® del centenari inclou una retrospectiva a l¡¯Art Institute of Chicago, una exposici¨® dedicada a l¡¯arquitectura a l¡¯espai Archizoom, de l¡¯?cole Polytechnique F¨¦d¨¦rale de Lausana, i la de Barcelona de l¡¯A/34, convertida en la principal difusora de Steinberg a Europa gr¨¤cies a l¡¯entusiasme del seu director, Paco Reb¨¦s, que ha trobat en ell l¡¯¨¤lter ego i n¡¯est¨¤ ultimant una monografia. Enmig d¡¯un ambient cultural presidit per l¡¯empobridora endog¨¤mia, la galeria del carrer Aribau fa una classe magistral de cosmopolitisme. Chapeau!

?