Trampejar el dolor

La primera recopilaci¨® de poesia de Narc¨ªs Comadira (Girona, 1942) va ser La llibertat i el terror (1981), que reunia set llibres publicats en la d¨¨cada dels setanta. En quedaven exclosos, i potser no era mala idea, els poemes d¡¯aprenentatge dels seixanta, els quals van ser recuperats en la segona recopilaci¨®, Formes de l¡¯ombra (2002), que incorporava tamb¨¦ els cinc llibres apareguts des de la primera. La tercera ¨¦s aquesta Poesia 1966-2012, que reprodueix l¡¯anterior en r¨²stica, prescindint del t¨ªtol espec¨ªfic i afegint-hi els dos ¨²ltims llibres: Llast (2007) i Lent (2012). En cap de les recopilacions els poemes no presenten canvis rellevants respecte a les edicions originals, ni en varia l¡¯ordenaci¨®; ¨¦s nom¨¦s la comoditat de rellegir-los en un volum manejable el que se¡¯ns ofereix. D¡¯altra banda, per completar la visi¨® de l¡¯activitat po¨¨tica de Comadira, cal parar esment en les traduccions, entre les quals destaquen els Cants de Leopardi; i, fent un pas m¨¦s per copsar plenament la seva idea de poesia, es pot rec¨®rrer entre altres als assajos reunits a Les paraules alades (Emp¨²ries, 2011), i a Marques de foc (Ara Llibres, 2012), que ¨¦s una evocaci¨® dels autors i dels poemes que el van commoure en la seva joventut.

Una de les primeres coses que crida l¡¯atenci¨®, en una mirada de conjunt, ¨¦s la varietat de preocupacions, que van des de la frivolitat d¡¯algunes can?onetes i d¡¯algunes imitacions de Carner o Foix fins a la tensi¨® religiosa que apareix de tant en tant, per¨° amb una gran intensitat. Tamb¨¦, que es tracta sempre d¡¯una poesia lluminosa, no en un sentit m¨ªstic sin¨® en un de molt m¨¦s arran de terra, perqu¨¨ sembla guiada per la intenci¨® d¡¯il¡¤luminar aspectes de l¡¯exist¨¨ncia a partir d¡¯interrogants o sorpreses quotidianes; per exemple a Les malalties benignes, un poema de Les ciutats (1976), desenvolupa h¨¤bilment les circumst¨¤ncies que envolten un constipat, un banal proc¨¦s que tothom ha patit moltes vegades, fins a fer-nos veure la import¨¤ncia que tenen al llarg de la vida i de quina manera ¡°amb retorns temporals al si matern / puc trampejar el dolor de cada dia¡±. Si no fos perqu¨¨ molts pensarien que ¨¦s un dem¨¨rit ¡ªtant s¡¯ha devaluat la poesia en els ¨²ltimes d¨¨cades¡ª, es podria dir que Comadira ¨¦s un poeta am¨¨, ¨¦s a dir, contrari a l¡¯avorriment; amb versos llargs o curts, amb rima o sense, amb contenci¨® conceptista o amb flu¨¨ncia narrativa, la regla primera sembla ser lligar curt l¡¯atenci¨® del lector i no deixar-lo anar sense que acabi entenent el que l¡¯autor li vol dir. Certament sembla dif¨ªcil deixar a mig llegir un poema seu.

En el llibre d¡¯entrevistes La generaci¨® liter¨¤ria dels 70 (1971), declarava: ¡°El que m¡¯interessa sempre s¨®n les coses a nivell personal¡±, i tamb¨¦: ¡°No pretenc canviar el m¨®n. Ni tampoc vull fer res que ajudi a canviar-lo¡±. En un temps que semblava que qualsevol quartilla escrita en catal¨¤ havia de tenir poders taumat¨²rgics, aquesta actitud devia semblar her¨¨tica; avui dia, en canvi, aix¨° no ens sorpr¨¨n, ja que ¨¦s un lloc com¨² de la majoria dels creadors. El distanciament, sempre relatiu, de les preocupacions de cada moment a la llarga ¨¦s fruct¨ªfer. El m¨®n ha canviat molt, i Comadira ha contribu?t poc a canviar-lo, per¨° no pas menys que altres amb m¨¦s elevats compromisos i ambicions; el que ¨¦s inq¨¹estionable ¨¦s que, ¡°a nivell personal¡±, els seus versos han significat molt per a uns pocs, per¨° feli?os, lectors.