Enrogiment al poble

Elogi del ruralisme, el poble com a parad¨ªs perdut, apoteosi del retorn a la inf¨¤ncia. No s¨®n poques les produccions recents que s'han instal¡¤lat en aquesta tessitura, sobretot com¨¨dies europees, amb la francesa Benvinguts al nord?com a referent, i aqu¨ª sembla voler arribar Dos a la carta, segon llargmetratge de ficci¨® de Robert Bellsol¨¤, que tamb¨¦ l'escriu. Per¨° el concepte de pel¡¤l¨ªcula de Bellsol¨¤ est¨¤ clarament esgotat des de fa temps: se suposa que, filmada en catal¨¤ i castell¨¤, la versi¨® que es va exhibir a la premsa era enterament en castell¨¤, amb alguns dels protagonistes doblant-se a ells mateixos, i uns altres que per por davant el perill o per falta de temps no ho han fet, com Sergi L¨®pez.

Un disbarat vocal que, aix¨° s¨ª, va d'acord amb una hist¨°ria l'humor de la qual no va m¨¦s enll¨¤ del d'un mal episodi d'una mala s¨¨rie de televisi¨® setmanal, d'aquestes en qu¨¨ els guionistes han d'elaborar gags a l'excessiva velocitat que imposen els ritmes de la petita pantalla, i en qu¨¨ nom¨¦s se salva el treball fotogr¨¤fic de Mart¨ªn Gonz¨¢lez Damonte, que li atorga una imatge d'una qualitat molt per sobre de la resta d'apartats t¨¨cnics i narratius. Fins i tot fa l'efecte que ni tan sols els seus mateixos responsables confien gaire en el ganxo comercial del producte en si i han d'apel¡¤lar a aspectes col¡¤laterals, com per exemple anunciar en els cr¨¨dits inicials els cameos (Santi Mill¨¢n, Joan Roca, Carlos N¨²?ez...), una figura que, per definici¨®, hauria de contenir la sorpresa i que aqu¨ª troba una nova i lamentable concepci¨® per anticipaci¨®.