La naci¨® estreta

Amb poques dates de difer¨¨ncia, dues organitzacions d'inequ¨ªvoca filiaci¨® antiindependentista han coincidit a assenyalar ¡ªpotser involunt¨¤riament¡ª un dels factors que, segons el meu parer, m¨¦s han contribu?t a posar les relacions Catalunya-Espanya en la cr¨ªtica situaci¨® present. El passat dia 12, a Madrid, el president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, va ser el ponent d'un esmorzar informatiu organitzat per Nueva Econom¨ªa Forum; i en el decurs d'aquesta compareixen?a va proposar com una cosa raonable i fins i tot ¡°necess¨¤ria¡± el trasllat a Barcelona d'alguna alta instituci¨® de l'Estat, per exemple ¡ªva dir¡ª el Senat o el Tribunal Constitucional.

Quatre dies despr¨¦s, el diumenge 16, EL PA?S informava de l'aparent bloqueig de les converses entre UPyD i Ciutadans de cara a subscriure un pacte electoral; subratllava que els de Rosa D¨ªez retreuen als de Albert Rivera no tenir ¡°un projecte nacional¡±; i posava en boca d'un membre de Ciutadans la r¨¨plica seg¨¹ent: ¡°Som un partit nacional amb seu a Barcelona, o ¨¦s que Barcelona no ¨¦s a Espanya?¡±

Doncs no; a l'efecte de la concepci¨® del poder i del seu assentament territorial que caracteritzen l'establishment, l'elit o la casta usufructu¨¤ria de l'Estat, Barcelona no ¨¦s a Espanya. No deu ser fortu?t que, en dos segles, no hagi existit mai una organitzaci¨® politicosocial rellevant d'¨¤mbit espanyol la direcci¨® de la qual estigu¨¦s domiciliada a Barcelona. El PSOE va ser fundat p¨²blicament el 1888 a la capital catalana ¡ªque ¨¦s on es concentraven en aquell temps els obrers fabrils¡ª, per¨° el seu nucli rector venia de les ribes del Manzanares, i a elles va tornar r¨¤pidament. Nascuda en la mateixa ocasi¨®, la UGT va mantenir voluntariosament el seu comit¨¨ nacional a Barcelona fins al 1899, per¨° fet i fet va haver de rendir-se a l'evid¨¨ncia estructural: nom¨¦s ¨¦s nacional-espanyol all¨° que t¨¦ el v¨¨rtex a Madrid. Ni tan sols la CNT va escapar, almenys formalment, a aquest axioma.

No deu ser fortu?t que, en dos segles, no hi hagi hagut cap organitzaci¨® politicosocial rellevant d'¨¤mbit espanyol domiciliada a Barcelona

Quan, a l'esmorzar abans esmentat, el senyor Josep Ramon Bosch va dir de traslladar el Senat o el Constitucional a Barcelona, els seus o?dors madrilenys no van esclafir a riure, perqu¨¨ a aquesta mena de convocat¨°ries hi sol acudir gent fina i educada. Per¨°, en silenci, sens dubte pensaven: ¡°Vaja, un altre catal¨¤ il¡¤l¨²s proposant fantasies! I mira que aquest semblava dels nostres...¡±.

Un altre, perqu¨¨ est¨¤ en la mem¨°ria de tots que el primer a suggerir la mudan?a del Senat a Barcelona va ser, tres lustres enrere, aquell Pasqual Maragall que defensava una Espanya en xarxa, i la cocapitalitat, i el federalisme asim¨¨tric... ¡°Bah, maragallades¡±, va sentenciar ja llavors l'establishment. Com podrien els dotze magistrats del Tribunal Constitucional, o els dos centenars i mig de senadors, exercir com a tals lluny de Madrid, sense la possibilitat de freq¨¹entar cada nit ministres i sotssecretaris i jutges del Suprem i directors de diari i grans empresaris; sense poder assistir cada dues setmanes a la llotja del Bernab¨¦u, la llotja de negocis de totes les Espanyes; sense gaudir d'uns ¨¤mbits de sociabilitat elitista que les ¡°prov¨ªncies¡± (Barcelona inclosa) no tenen en absolut?

Fins avui, l'¨²nic i modest intent de traslladar de Madrid a Barcelona un alt organisme p¨²blic amb jurisdicci¨® sobre tot l'Estat el va promoure Jos¨¦ Montilla durant la seva etapa com a ministre d'Ind¨²stria (2004-2006) i va tenir per protagonista la Comissi¨® del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). La resist¨¨ncia al despla?ament va ser numantina, el llavors director de l'ens va parlar de ¡°deportaci¨®¡± i els funcionaris afectats van posar totes les pegues i van exigir totes les contraprestacions imaginables, en una llarga guerra de desgast. Menys d'una d¨¨cada despr¨¦s, l'aparell estatal ha digerit i metabolitzat aquella intolerable ruptura de la l¨°gica ancestral que el presideix: des de l'octubre del 2013, la CMT va quedar integrada a la nova Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia (CNMC), la seu de la qual es troba al carrer madrileny d'Alcal¨¢. On si no.

Aquest ¨¦s el marc mental en el qual s'exerceix el poder a Espanya almenys des de la creaci¨® de l'Estat unitari, fa tres segles. Un marc mental que va expressar a final del 2005 amb inusual franquesa la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, quan ¡ªarran de l'OPA llan?ada per Gas Natural sobre Endesa¡ª va deplorar que la seu d'aquesta ¨²ltima companyia pogu¨¦s ser traslladada ¡°fora del territori nacional¡±, ¨¦s a dir, a Barcelona. Va ser el mateix moment en qu¨¨ no se sap b¨¦ si la mateixa Aguirre, Miguel Arias Ca?ete o Manuel Pizarro ¡ªtres membres conspicus de l'elit, en tot cas¡ª va dir all¨° d'¡°abans alemanya que catalana¡±.

Aquesta concepci¨® estreta, reductiva i excloent d'Espanya i del nacional-espanyol, la tend¨¨ncia del Madrid oficial al monopoli ¡ªno a la primacia, sin¨® al monopoli¡ª de tots els poders i a la provincianitzaci¨® de la resta del territori, ha contribu?t enormement a laminar aquell catalanisme de tradici¨® hisp¨¤nica que avui molts diuen enyorar. El 2014, com en temps de Felip IV, continua sent veritat dogm¨¤tica que ¡°nom¨¦s Madrid ¨¦s cort¡±.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.