Moviments socials i partits

En tota l'Europa del Sud els nous moviments socials alternatius emergeixen, es consoliden i es converteixen en partits pol¨ªtics. Podem i en bona mesura Guanyem, s'estan convertint en partits o coalicions pol¨ªtiques que pretenen de nou tipus. Per¨°, el tema fonamental per a una democr¨¤cia de qualitat consisteix a disposar d'un sistema de partits que funcionin com a institucions transparents, controlables, responsables i inclusives en la seva rendici¨® de comptes.

Un moviment social, perqu¨¨ triomfi, ha d'impactar en la pol¨ªtica. Els seus reptes han de ser transformats en objectius i canalitzats a trav¨¦s de pol¨ªtiques p¨²bliques. Per aix¨°, tots els moviments socials intenten influir en els partits pol¨ªtics. En conseq¨¹¨¨ncia, era predictible que en constatar que els seus desafiaments no tenen un clar acolliment en el sistema de partits pol¨ªtics existents, es converteixin ells mateixos en partits.

En convertir-se en partits pol¨ªtics, no nom¨¦s els ser¨¤ necessari, sin¨® tamb¨¦ desitjable, abandonar l'estructura assemble¨¤ria en haver d'afrontar la complexitat de reptes i pol¨ªtiques que significa ser una alternativa de canvi. Raons? Les ci¨¨ncies socials han mostrat, a trav¨¦s del teorema d'Arrow, que sense institucions o procediments estables que regulin la representaci¨® i la participaci¨®, i sense processos clars i ben organitzats de preses de decisi¨®, no hi ha manera democr¨¤tica de posar d'acord m¨¦s de tres persones amb tres sistemes de prefer¨¨ncies diferents.

Tot all¨° en qu¨¨ es requereix professionalitat en el treball partidari produeix un f¨¤cil distanciament entre els interessos d'aquesta tecnoestructura i els de la milit¨¤ncia i la ciutadania

?s a dir, a partir de casos de m¨ªnima complexitat o hi ha procediments regulats institucionalment o les preses de decisi¨® es fan de manera dictatorial i des de fora dels processos participatius. La hist¨°ria de tantes opcions revolucion¨¤ries i assemble¨¤ries que han finalitzat en estructures autorit¨¤ries (partits comunistes, confederacions llibert¨¤ries, partits antipartits de tota mena, etc¨¨tera) en s¨®n una bona prova.

Per tant, cal recon¨¨ixer la racionalitat en la conversi¨® d'un moviment social en partit pol¨ªtic amb uns procediments regulats de representativitat i decisi¨® no assemblearis. Ara b¨¦, crear un partit clarament democr¨¤tic consisteix a recon¨¨ixer per a un mateix el que els ha passat als altres: la pres¨¨ncia d'oligarquies o castes a dins seu; i diferenciar-se dels altres establint amb claredat els procediments controlables que els han de reduir i regular.

Els factors que generen les oligarquies pol¨ªtiques han estat clarament identificats en les ci¨¨ncies socials i s¨®n molt f¨¤cilment reprodu?bles en tots els partits. ?s el cas, per exemple, de l'organitzaci¨® de la formaci¨® de militants, la complexitat d'articular programes pol¨ªtics de gran impacte, organitzar la comunicaci¨® interna i externa, el desenvolupament de les campanyes electorals, l'aprenentatge de l'ofici pol¨ªtic (parlar en p¨²blic, dirigir una reuni¨®, negociar, intervenir), etc¨¨tera.

Tot all¨° en qu¨¨ s'exigeix una dedicaci¨® no volunt¨¤ria o es requereix professionalitat en el treball partidari, produeix un f¨¤cil distanciament entre els interessos d'aquesta tecnoestructura i els de la milit¨¤ncia i la ciutadania. La nova tecnoestructura inicia el desenvolupament d'interessos de casta i arriba a dominar l'organitzaci¨®. L'alian?a entre oligarquies de diferents partits que competeixen per¨° cooperen en el manteniment de l'statu quo, arriben a enquistar el sistema pol¨ªtic.

Davant d'aquests factors no cal negar el que es reproduir¨¤ en el mateix partit. Cal recon¨¨ixer-ho, i el m¨¦s important: identificar els procediments per combatre les din¨¤miques que condueixen a aquests resultats. Aquesta tasca correspon tant als partits nous com als tradicionals. En una democr¨¤cia de qualitat, els partits es diferencien per les mesures de prevenci¨® i control de les seves pr¨°pies elits, i no pels discursos sobre les castes.

El que ¨¦s important ¨¦s reestructurar el sistema de partits ¨ªntegrament. El dilema no est¨¤ entre democr¨¤cia o autocr¨¤cia, ni entre representaci¨® o participaci¨®, sin¨® entre m¨¦s o menys democr¨¤cia, i en una representaci¨® pol¨ªtica assentada en el comprom¨ªs actiu de la ciutadania.

Josep M. Pascual Esteve ¨¦s consultor Internacional.