El desballestament del PSC

Poc a poc, per¨° inexorablement, es va consumant el desballestament del socialisme catal¨¤. El partit que l¡¯ha aplegat des del 1978 va perdre ahir uns quants quadres m¨¦s, que se sumen als que l¡¯han abandonat pel cant¨® del catalanisme durant els darrers quatre anys i, abans, des del 2003, pel cant¨® de l¡¯espanyolisme. Hi queden pocs elements que hi representin l¡¯impuls fundacional, ¨¦s a dir, l¡¯impuls unificador de les variades cultures pol¨ªtiques socialistes presents a Catalunya. Raimon Obiols n¡¯¨¦s sens dubte el m¨¦s destacat. Per¨° el fet que l¡¯ex-primer secretari no hagi pogut evitar els darrers cops de porta, protagonitzats per destacats quadres que anys enrere havien estat obiolistes, tamb¨¦ indica com n¡¯¨¦s de d¨¨bil ja l¡¯al¨¨ que prov¨¦ dels moments fundacionals.

El fet d'haver tensat les consci¨¨ncies pol¨ªtiques nacionals coexistents a Catalunya ha debilitat els socialisme catal¨¤, per¨° seria ingenu pensar que aquest ¨¦s l¡¯¨²nic mal que pateix. L¡¯anunci de la creaci¨® d¡¯un nou pol socialista integrat pels que ara se¡¯n van ha coincidit amb l¡¯aparici¨® de noves enquestes sobre intenci¨® de vot que deixen el que resta del PSC en posici¨® quasi marginal. Hi ha noves expectatives a l¡¯esquerra i no s¨®n les creades pel partit socialista. La darrera il¡¤lusi¨® va cr¨¦ixer a Fran?a amb la vict¨°ria de Fran?ois Hollande i ja s¡¯est¨¤ veient que, m¨¦s que res, era pur voluntarisme.

A molta gent li pot semblar que aix¨° ¨¦s un problema greu per als qui somnien en una Catalunya progressista i creien que la f¨®rmula del PSC era la id¨°nia per dirigir-la: un sol partit per a tots els socialistes, tant els de tradici¨® catalanista com els de tradici¨® espanyolista. O mixta, que tamb¨¦ n¡¯hi ha. Durant unes d¨¨cades ha estat aix¨ª. El m¨¦s probable, per¨°, ¨¦s que el molt fragmentat espai pol¨ªtic catal¨¤, en el qual s¡¯anuncien vuit forces parlament¨¤ries, continu? evolucionant i acabi configurant un altre pol progressista potent. D¡¯una altra manera, amb un altre eix. Aix¨° ¨¦s el que ja s¡¯insinua en apostes com la de Guanyem a la ciutat de Barcelona, per exemple. ?s una f¨®rmula que, cal no oblidar-ho, sorgeix no de les divisions i subdivisions d¡¯un partit o d'un altre, sin¨® de la pot¨¨ncia unificadora de l¡¯acci¨® i la cr¨ªtica de l¡¯anquilosament de l¡¯esquerra que ha tingut opcions de govern des del 1979.

Al mateix temps, a m¨¦s, la jivaritzaci¨® del PSC ¨¦s probablement una de les pitjors coses que li pot passar al PSOE. El socialisme va aconseguir l¡¯any 2008 el seu darrer gran resultat a unes eleccions generals a Espanya, quan va rebre 1,5 milions de vots a Catalunya. Sense una aportaci¨® d¡¯aquest volum i amb les expectatives de recuperaci¨® a Madrid i Val¨¨ncia barrades de sobte per l¡¯emerg¨¨ncia de Podem, no hi haur¨¤ per al PSOE a Espanya un futur gaire millor que el que s¡¯anuncia per al PSC a Catalunya despr¨¦s d'unes p¨¨rdues tan significatives com les que est¨¤ tenint.

Amb ra¨® aplaudeixen la nova sagnia del PSC els que exerceixen de companys de viatge del PP en la crisi de les minories nacionals que viu Espanya. Maten tres pardals d¡¯un tret. S¡¯afebleix la posici¨® del PSOE com a alternativa a la dreta. Es minimitza el paper del partit que des del 1977 actuava com a principal eix de l¡¯esquerra a Catalunya. I es consolida la posici¨® ¨¤mpliament majorit¨¤ria de la fracci¨® espanyolista a l¡¯interior del nou PSC, cada cop m¨¦s petit. Tothom coneix la teoria: val m¨¦s pocs per¨° ben avinguts. Un dels exdirigents socialistes que han desistit del PSC, Ernest Maragall, ho deia despr¨¦s d¡¯abandonar-lo: No volien a Catalunya un partit socialista com el basc? Doncs ja el tenen.