Federer regna a l'Olimp

Obrin pas, que ja arriba. Roger Federer escala un pis m¨¦s a l'Olimp de l'esport, on ja nom¨¦s es pot comparar amb els millors de qualsevol disciplina (Michael Jordan, Jack Nicklaus, Michael Phelps¡­) despr¨¦s de destruir per 6-4, 6-2 i 6-2 a Richard Gasquet i segellar la vict¨°ria de la seva selecci¨® en la final de la Copa Davis (Fran?a, 1-Su?ssa, 3). Per celebrar el gran t¨ªtol que li faltava i enderrocar la porta que el col¡¤loca amb una companyia tan her¨¤ldica, el campi¨® de 17 grans t¨ªtols no utilitza la for?a, el m¨²scul o la pot¨¨ncia. Al contrari. En una trobada de m¨¤xima tensi¨®, a la qual arriba amb l'esquena adolorida, Federer desplega el millor del seu repertori, que ¨¦s com dir que Bar¨ªshnikov es va cal?ar les sabates de ballet inspirat o que Paganini va tocar el viol¨ª intentant impressionar alg¨². El su¨ªs deixa una actuaci¨® curulla de subtilesa, molt concreta en els moments clau, i decidida de principi a fi. Gasquet, empetitit malgrat el suport de la graderia, nom¨¦s va poder fer-li una rever¨¨ncia. Obrin pas, que arriba Federer.

¡°Richard! Richard!¡±, rugeix el p¨²blic de Lille, que hi creu perqu¨¨ vol, no perqu¨¨ els precedents l'animin a tenir fe en un tennista de car¨¤cter impressionable i cor fred. ¡°Richard! Richard!¡±, l'anima la graderia, fins que Federer comen?a a competir com competeixen els grans esportistes les finals. Sense concessions. Sense fissures. Sense dubtes. En tota la primera m¨¤nega, Gasquet nom¨¦s s'apunta quatre punts a la resta. La gentada intenta rescatar-lo quan Federer serveix el primer parcial (¡°A les armes, ciutadans!¡±, canten dempeus 27.448 goles, r¨¨cord en un partit de tennis), per¨° ja fa temps que el su¨ªs sap que la vict¨°ria ¨¦s l'¨²nica destinaci¨® d'aquest partit.

Als 28 anys, el n¨²mero 26 del m¨®n ¨¦s massa previsible en un atac permanent amb pilota alta sobre el rev¨¦s de Federer. Com que aix¨° permet al seu rival llegir la jugada amb antelaci¨®, comen?a a passar el que fa anys es donava per fet i ara no ¨¦s tan freq¨¹ent. Federer est¨¤ sempre en el lloc correcte i en el moment adequat, sense c¨®rrer ni despentinar-se. Federer comen?a a tenir temps per tapar-se el rev¨¦s i copejar amb el seu drive, que ¨¦s com permetre que Zeus deixi d'aixecar l'escut i comenci a empunyar els rajos. Federer ja ho veu tot tan clar, la pista se li fa tan gran i Gasquet tan petit, un nen perdut en un prat, que comen?a a llan?ar deixades enverinades i a jugar-se guanyadors directament des de la resta. La pilota, com si estigu¨¦s imantada, cau sempre on m¨¦s mal pot fer-li a Gasquet, que sembla estar desitjant anar-se'n al vestidor per preguntar a Jo-Wilfried Tsonga, el titular, si els dolors que diuen que tenien de deb¨° eren tan forts com per posar-lo en una situaci¨® tan compromesa.

I Federer que comen?a a volar sobre la pista. La llum de l'astre encega Gasquet, que copeja totes les pilotes a la defensiva, sense possibilitat d'elaborar un pla, perqu¨¨ als 33 anys Federer est¨¤ en el moment de gr¨¤cia. Tira des del fons. S'atreveix a fer algun chip and charge, majestu¨®s amb unes gambades lleugeres cap a la xarxa. Domina per terra mar i aire: Gasquet no t¨¦ ni un sol punt de break en tot el duel, i cada vegada que Federer li ofereix una escletxa m¨ªnima, la desaprofita.

Quan el su¨ªs pengi la raqueta i es pugui escriure el cap¨ªtol final de la seva llegenda, aquest t¨ªtol de la Davis estar¨¤ escrit en lletres daurades. Amb quatre fills, 33 anys i milers de partits a cada cama, el campi¨® de 17 grans t¨ªtols va ser capa? de transformar un escenari de malson en un de somni. Va arribar a Lille sense saber si podria competir, perqu¨¨ l'esquena l'havia fet renunciar a la final de la Copa Masters. Es va enfrontar amb aquestes circumst¨¤ncies impossibles, i sense entrenaments, a l'adaptaci¨® del ciment a l'argila. Va superar un divendres mediocre (derrota amb Monfils) per cr¨¦ixer el dissabte (vict¨°ria amb Wawrinka en el dobles) i brillar el diumenge aixecant una Copa que li faltava. Va plorar, com en altres ocasions, per¨° sobretot ho va celebrar sense estar-se de res. A l'Olimp dels d¨¦us de l'esport s'hi regna somrient.