El precariat, la pitjor her¨¨ncia

Potser hi ha aspectes discutibles en l'acci¨® pol¨ªtica del Govern del PP en aquests tres anys de legislatura, per¨° no en mat¨¨ria de desocupaci¨®. El balan? en aquest aspecte ¨¦s tan dolent que no es justifiquen gens els par¨¤grafs?propagand¨ªstics del president Rajoy en el seu article publicat a?El Mundo (¡°la reforma laboral es troba darrere de la millora en l'ocupaci¨®, que est¨¤ creixent a un ritme molt superior al que tradicionalment es produ?a a Espanya amb aquesta taxa d'activitat¡±), ni les seves cr¨ªtiques paraules contra ¡°una nova llegenda negra que explica sense descans que les coses van sempre malament a Espanya¡± i ¡°contra el fatalisme est¨¨ril, el pessimisme interessat o l'empipament permanent que tiren per la borda uns assoliments que s¨®n excepcionals¡±.

No ¨¦s nom¨¦s que en aquests moments la taxa de desocupaci¨® sigui tan desgraciada, o fins i tot pitjor, que la que hi havia amb els socialistes en l'¨²ltim trimestre de 2011 (23,67% enfront d'un 22,85%) ¡ªcosa que d¨®na dret a parlar de tres anys perduts¡ª sin¨® de la resta dels aspectes que acompanyen una reforma laboral que es va justificar en l'enorme dualitat entre assalariats fixos i temporals al mercat laboral espanyol, la m¨¦s important dels principals pa?sos europeus.

Els precaris estructurals perden el contracte social

Aquesta dualitat no s'ha corregit gens despr¨¦s d'aquesta reforma que, a m¨¦s, ha facilitat a tra?ci¨® (perqu¨¨ d'aix¨° no en va dir res a la seva justificaci¨® normativa) una devaluaci¨® salarial que ha redu?t la capacitat adquisitiva de bona part de les fam¨ªlies espanyoles. Les ¨²ltimes dades de l'INE?i de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria posen de manifest les baixes retribucions d'una gran part dels treballadors espanyols. I encara hi ha ag¨¨ncies com l'OCDE o el Fons Monetari Internacional (FMI) que insisteixen que s'aprofundeixi l'ajustament salarial¡­ per sortir de la crisi. Quins temps aquells en qu¨¨ el pitjor era el mileurisme!

Un altre informe, aquest de la societat de gesti¨® de cr¨¨dit i estalvi Intrum Justitia, diu que gaireb¨¦ la meitat dels joves espanyols entre 15 i 24 anys pensa emigrar fora d'Espanya a la recerca de prosperitat. Nom¨¦s Gr¨¨cia, dins d'Europa, ens supera (el 53% dels joves). I en l'estudi sobre la feina, corresponent a 2013, PricewaterhouseCoopers (PwC) s'assenyala que caldr¨¤ esperar l'any 2033, un quart de segle despr¨¦s de l'inici de la Gran Recessi¨®, perqu¨¨ Espanya recuperi el percentatge de desocupaci¨® anterior a la crisi econ¨°mica.

Aix¨ª doncs, pocs indicis objectius d'optimisme en aquest terreny, que ¨¦s el que diferencia en primera inst¨¤ncia el nostre pa¨ªs de qualsevol altre europeu, exceptuant Gr¨¨cia. La magnitud de l'atur i la degradaci¨® de l'ocupaci¨® s¨®n les que ha fet apar¨¨ixer entre nosaltres un nou concepte: el del precariat.

A causa del professor de la Universitat de Londres Guy Standing, creador de l'?ndex de feina decent (llegiu?El precariado. Una nueva clase social, de l'editorial Pasado/Presente, o Precariado. Una carta de derechos, de Capit¨¢n Swing editorial), el precariat ¨¦s un conglomerat heterogeni de diversos grups socials, fonamentalment joves amb formaci¨® (encara que no nom¨¦s), que es troben en una situaci¨® laboral incerta i a mig cam¨ª entre l'exclusi¨® i la integraci¨® social.

Espanya trigar¨¤ 25 anys a recuperar l'ocupaci¨® d'abans de la crisi

El precariat, o est¨¤ a l'atur, o t¨¦ un contracte a temps parcial involuntari, o un contracte temporal. Sense un ancoratge estable a la feina, sense la identitat que d¨®na un lloc m¨¦s o menys segur, centenars de milers de persones es van incorporant a aquest grup que ni pertany a la classe obrera, ni a la classe mitjana, ni a l'economia submergida. No tenen contracte social amb la societat i en molts casos, avisa Standing, poden deixar enrere les raons morals per respectar les lleis, la transgressi¨® de les quals arriba a ser la seva ¨²nica forma de sobreviure.

M¨¦s de la meitat dels joves espanyols no tenen feina, i s'amunteguen en la recerca d'un lloc de treball eventual. Prop de cent mil d'ells viuen de sous i subsidis que no els permeten aconseguir uns est¨¤ndards de vida m¨ªnimament decents. A la paret d'un carrer de Madrid hi ha un grafit que diu: ¡°El pitjor seria tornar a la vella normalitat¡±. Aquesta seria la pitjor her¨¨ncia d'aquest Govern.