Si ¨¦s que hi ha cases d¡¯alg¨²¡­

"Casa meva ¨¦s casa vostra", cantava Sisa a la celeb¨¨rrima can?¨®. Una generositat t¨ªpica de la seva generaci¨®, que es va obrir al m¨®n abans que la ventada del neoliberalisme aconsell¨¦s els joves dels vuitanta guanyar molta pasta i comprar-se una casa privada. Taral¡¤lejo la m¨²sica mentre miro el mapa per situar el projecte Porta de Barcelona, nom oficial, o pla Caufec, com el coneixen els ve?ns. Est¨¤ encaixat com un guant entre els ¨²ltims contraforts d¡¯Esplugues de Llobregat i la muntanya dom¨¨stica de Sant Pere M¨¤rtir, ja a la capital. Ha ressuscitat ara que la crisi sembla aixecar la pe¨¹lla que aixafava aquesta mena de projectes. Fa uns anys, ve?ns m¨¦s propers a Sisa que no pas a la promotora, van fer soroll amb les pancartes, els mossos van cascar i la cosa va acabar als tribunals ara mateix, amb una absoluci¨® per a tothom. Aquesta gent eren ecologistes, entre altres coses: volien preservar la natura que queda a Barcelona a la part alta, aquesta franja ignota que ¨¦s Collserola.

El pla Caufec inclou hotels, centre comercial, torres d¡¯oficines i habitatge de luxe. No s¨¦ si mant¨¦ aquest plantejament de m¨¤xims. El mapa em diu que la zona a construir ¨¦s un vessant salvatge ¨Ctot d¡¯herbotes¡ªa tocar de Finestrelles, que ¨¦s un barri menut, quatre carrers verticals, molt simp¨¤tic d¡¯Esplugues. De l¡¯altre cant¨®, ja a Barcelona, hi ha un altre barri encara m¨¦s simp¨¤tic, que si una tanca els ulls li sembla que ¨¦s a Calella de Palafrugell per¨° sense mar: carrers circulars en pend¨ªs, cases blanques, piscines, el cotxe aparcat a la porta. Vol dir que les dues ciutats es van acostar a la muntanya amb uns miraments que el pla Caufec ha oblidat. El pla Caufec va plantejar algunes coses a la Generalitat del 2004, de govern progressista. Li va dir que per qu¨¨ no tr¨¨iem les torres d¡¯alta tensi¨®, ja me n¡¯encarrego, i a canvi m¡¯augmenteu l¡¯edificabilitat. Va ser m¨¦s o menys com aix¨°. Tamb¨¦ van prometre pisos de protecci¨® i, fins i tot, una resid¨¨ncia per a discapacitats; total, l¡¯aposta era pel negoci, que la crisi va congelar.

D¡¯acord: si alg¨² vol obrir el calaix dels projectes frenats, ¨¦s la persona que pret¨¦n fer producte per a rics, perqu¨¨... qui compraria un pis, si no? A m¨¦s a m¨¦s, hi ha ve?ns que aplaudeixen perqu¨¨ calculen que un centre comercial just aqu¨ª els facilitar¨¤ la vida. Cadasc¨² veu el m¨®n com li sembla. Per¨° som als ant¨ªpodes de l¡¯habitatge concebut com a b¨¦ social, i en algun moment hem de comen?ar a pensar en aquests termes. Benvinguts, passeu, passeu. Mentre els promotors de Caufec tornaven a mirar-se els pl¨¤nols, a Barcelona es va produir la setmana negra dels desnonaments. Recordo que fa molts anys, abans de la crisi, l¡¯alcalde Joan Clos va ser el primer a vaticinar-ho. Els pobres s¡¯estan hipotecant, va dir, i quan s¡¯apugin els tipus d¡¯inter¨¨s no podran pagar i tindrem un drama. Era durant la bombolla, que ell no reconeixia: no hi ha especulaci¨® a Barcelona, afirmava. No es van apujar els tipus, es van esfumar els ingressos, per¨° va ser el mateix: els pobres van deixar de pagar.

El cas ¨¦s que a Barcelona s¡¯estava produint una aberraci¨®: els immigrants compraven pisos al cap de pocs mesos d¡¯haver-hi arribat, abans de tenir una idea clara de la seva estabilitat. No ¨¦s que fossin intr¨¨pids o especialment ambiciosos: ¨¦s que no hi havia habitatge p¨²blic de lloguer. Tot era de compra. ?s el que la gent vol, deia Clos: si els envio a llogar em maten. Per¨° la pol¨ªtica d¡¯esquerres tamb¨¦ ¨¦s regirar els conceptes, modificar les prioritats de la gent. El votant no ¨¦s un client que exigeix. Ara ¨¦s quan Barcelona es planteja el lloguer, en noves construccions o recuperant pisos que els bancs vigilen amb dents i ungles. Es van fer inspeccions a Ciutat Meridiana i va resultar que la meitat dels pisos visitats estaven ocupats a la brava. No eren okupes, eren fam¨ªlies que buscaven un sostre. Casa meva ¨¦s casa vostra.

Estem en un mercat immobiliari trastocat, embogit, en el qual ja no valen les regles del capitalisme, perqu¨¨ estem parlant de necessitats gaireb¨¦ medievals. Un torrent de gent al carrer. I si ens acostem al ple municipal en qu¨¨ es discuteix el tema, topem amb una onada de demag¨°gia de l¡¯oposici¨® ¨C¡°vost¨¨ no fa res, senyor alcalde¡± ¨C i un parapet d¡¯impot¨¨ncia per part del Govern. Bla, bla, bla. I pegots, petits programes. El que cal ¨¦s un pacte entre parts, pol¨ªtica, bancs, promotors, experts, entitats, un gran pacte que digui que no hi haur¨¤ fam¨ªlies obligades a donar un cop de peu a una porta. M¡¯expliquen que, durant el ple, Xavier Trias va anar llegint el dossier sobre les ¡°ciutats educadores¡± que presentava a la tarda: ¨¦s possible. El discurs el duia Antoni Vives, que ¨¦s assenyat i no es deixa endur per les frases f¨¤cils. Per¨° eduquen les ciutats que ens protegeixen. Si ¨¦s que hi ha cases d¡¯alg¨²¡­