La societat postnacional

Aturar-se a distingir les veus dels ecos ¨¦s una tasca dif¨ªcil en aquest pa¨ªs de pa?sos, on campa a gust el maniqueisme, la ponderaci¨® ¨¦s vituperada sense pudor i la polaritzaci¨® engrandeix la bretxa entre els ciutadans. I no obstant aix¨° ¨¦s urgent fer-ho, perqu¨¨ el que est¨¤ en joc depassa amb escreix les fronteres que El Tema imposa. Ja fa set anys que es va accelerar la fallida econ¨°mica, pol¨ªtica i moral que patim, fins i tot avui ¨¦s pitjor que aleshores.

L'empobriment ha portat bona part dels assalariats a l'estretor, si no a la mis¨¨ria. L'austericidi neoliberal ha segat arran l'Estat del Benestar i ha desesperat moltes persones depenents, necessitades o malaltes. Una corrupci¨® que abans d'ahir se suposava que estava acotada s'ha revelat sist¨¨mica, met¨¤stasi emparada pel cinisme que la nomenklatura amb prou feines?dissimula. El r¨¨gim sencer fundat per la Transici¨®, espanyol i per tant catal¨¤, ha assolit una agonia a la qual nom¨¦s una regeneraci¨®?profunda de la democr¨¤cia podr¨¤ posar-hi remei. I mentrestant hi ha el perill que la Uni¨® Europea naufragui, l'¨²nic buc capa? de navegar la galerna que la globalitzaci¨® desferma.

La conjuntura ¨¦s greu, i la barreja d'extraviament i desesperan?a que infon provoca respostes que oscil¡¤len entre la depressi¨® dels veritablement humiliats i la c¨ªnica barra dels poderosos, passant per l'entusiasme il¡¤l¨²s de la minoria majorit¨¤ria que licita nom¨¦s per la seva autarquia, id¨ªl¡¤lica i velo?. La tempesta amena?a la navegaci¨® comuna, i mentrestant les elits sedents a Madrid i a Barcelona distreuen el passatge marejat amb els seus respectius sonalls identitaris. All¨¤, perqu¨¨ l'entramat cast¨ªs del poder central especula sense escr¨²pols, per tal de tapar la seva incomptable vergonya, a costa de l'espantaocells en qu¨¨ ha convertit a Catalunya, am¨¦n d'Espanya i els espanyols; aqu¨ª, perqu¨¨ el seu ufan¨®s correlat ind¨ªgena fa el mateix a costa de l'espantall al qual ha degradat la idea d'Espanya ¡ªi la diversitat de Catalunya i els catalans¡ª per tal d'ocultar la seva pr¨°pia vergonya i erigir el seu t¨°tem patri¨°tic.

Pel que fa?a casa nostra, en concret, la confusi¨® ¨¦s tan maj¨²scula com el tel del somni que el front independentista ha aconseguit fer cr¨¦ixer amb les bufades dels seus mitjans persuasius. I no obstant aix¨°, per m¨¦s que digui missa, els seus set milions llargs de ciutadans no conformen un ¡°poble¡± dotat d'origen, dest¨ª i identitat, les difer¨¨ncies del qual es resoldrien en una comunitat nacional cohesionada, hereva d'una sola tradici¨® i encaminada a un com¨² horitz¨®.

Ans el contrari, com li passa a qualsevol col¡¤lectivitat quan supera l'autogen tribalisme, integren una poblaci¨® jerarquitzada i heterog¨¨nia, ¨¦s a dir, una societat complexa composta per m¨²ltiples classes, estaments, col¡¤lectius i confessions, i hereva d'un trenat de tradicions de diferent ¨ªndole i pres¨¨ncia.

Aquesta ¨¦s la premissa de la qual haur¨¤ de partir una aut¨¨ntica pol¨ªtica d'emancipaci¨® social ¡ªabans de res compromesa amb la defensa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat¡ª el dia que les esquerres despertin de l'engalipada identit¨¤ria que l'abra?ada obscena entre Mois¨¨s i David, que ha soldat la CUP-verg¨¨ncia, va delatar sense enrojolament, per a ¨¨xtasi dels qui s'autoanomenen?nosaltres i desolaci¨® dels qui no s'acullen nom¨¦s a un pronom.

Malgrat tot, encara que tant l'espanyolisme com l'independentisme ho neguin, s¨®n legi¨® els ciutadans que no combreguen amb els seus respectius credos, i s'enfronten a l'esquerda creixent. B¨¦ perqu¨¨ professen una doble identificaci¨® i se senten, en graus diferents, espanyols i catalans alhora. O b¨¦ perqu¨¨ se saben ¡ªi volen¡ª no sense sentir-se lligats a cap naci¨®, i com a m¨¤xim senten febles identificacions que subordinen a les seves conviccions ciutadanes, ¨¦s a dir, a l'horitz¨® postnacional cap al qual ha de redre?ar-se, al seu entendre, la racionalitat pol¨ªtica i la seva praxi. Durant l'¨²ltim lustre, la vasta col¡¤lectivitat que els uns i els altres componen ha assistit consternada a la bacanal de la disc¨°rdia, d'un costat atiada per l'arrog¨¤ncia pir¨°mana de l'espanyolisme centralista ¡ªnom¨¦s una part d'Espanya, recordeu-ho¡ª; i d'un altre, per una constel¡¤laci¨® independentista que dilueix algunes bones raons en un beuratge de fal¡¤l¨¤cies.

No s'ha d'oblidar, amb tot, que durant tres d¨¨cades llargues aquest pa¨ªs de pa?sos ¡ªuna rellevant porci¨® dels seus dirigents, i una aclaparadora majoria dels seus ciutadans¡ª va promoure una conc¨°rdia a la qual la cultura del catalanisme?va prestar una impagable contribuci¨®, que a aquest costat de l'Ebre va despertar una adhesi¨® heterog¨¨nia fins que tots dos maximalismes la van escarnir.

Resulta peremptori recuperar aquest llegat d'afecte i civilitat per crear ¡ªi animar¡ª una conviv¨¨ncia que doni cabuda a totes les identificacions i que superi d'una vegada, en el marc d'una societat postnacional, l'epid¨¨mia identit¨¤ria que ens atordeix i desarma davant les amenaces que planen sobre Catalunya, Espanya i Europa. I voler un pa¨ªs plural, adult i no pueril de deb¨°, en el qual no toqui gelat per postres cada dia, ni nom¨¦s els petons tapin els llavis.