¡®Rastres de s¨¤ndal¡¯ vol trencar t¨°pics

Rastres de s¨¤ndal ¨¦s una ficci¨® que toca de peus a terra. Pret¨¦n mostrar una hist¨°ria factible, tot i que inventada. Comen?a amb la crua separaci¨® de dues germanes petites a l¡¯?ndia m¨¦s pobra. La nena gran esdevindr¨¤ una estrella de Bollywood i no deixar¨¤ de buscar la seva germana fins a trobar-la a Barcelona, adoptada per una fam¨ªlia de classe mitjana-alta. ?s una lluita per la recerca de la identitat, dels or¨ªgens, de la cultura. ¡°?s una hist¨°ria d¡¯emocions i tamb¨¦ rialles, perqu¨¨ crec que els moments m¨¦s dram¨¤tics de la vida s¨®n c¨°mics¡±, remarca Aina Clotet, protagonista de la pel¡¤l¨ªcula junt amb l¡¯estrella ¨ªndia Nandita Das.

¡°Hem volgut trencar prejudicis¡±, diu Anna Soler-Pont, guionista i productora de la pel¡¤l¨ªcula. El primer trencament ¨¦s una reivindicaci¨® en tota regla: ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula feta gaireb¨¦ al 100% per dones. ¡°Hem prioritzat la contractaci¨® de dones en totes les fases del rodatge i de la producci¨®¡±, proclama la responsable, autora (juntament amb Asha Mir¨®) del llibre en el qual es basa la pel¡¤l¨ªcula. No ¨¦s casualitat que l¡¯hagi escrita ella mateixa, ni que la dirigeixi Maria Ripoll, ni que la directora de fotografia sigui Raquel Fern¨¢ndez, ni que la directora de so sigui Eva Vali?o o que la directora d¡¯art sigui Anna Pujol... O que escoltem les veus de S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, o de les cantants ¨ªndies Reewa Rathod i Anita Zengeza.

¡°Nom¨¦s el 10% de les pel¡¤l¨ªcules en? cartellera tenen com a protagonistes dones que no siguin simples ¡®barbies¡¯ o parlin d¡¯homes¡±, diu Anna Soler-Pont

Durant les tres setmanes de rodatge a Bombai, ara fa tot just un any, no va ser possible contractar treballadores locals... ¡°Va ser impossible¡±, diu Soler-Pont. ¡°Per¨° tots els contractats, homes, al¡¤lucinaven perqu¨¨ no estan acostumats (l¨°gicament) a treballar a les ordres de dones¡±. Les 14 persones de l¡¯equip que es van traslladar a l¡¯?ndia, amb excepci¨® del director de producci¨® (Josep Amor¨®s) i de l¡¯actor Nabi Dakhli, eren dones. ¡°Hi havia professionals amb m¨¦s de 30 anys d¡¯experi¨¨ncia patint perqu¨¨ la Raquel, carregada amb la c¨¤mera tota l¡¯estona, no caigu¨¦s...¡±.

¡°Quan em pregunten per qu¨¨ he fet un equip tan femen¨ª em remeto a les estad¨ªstiques¡±, diu Soler-Pont. ¡°S¨®n min¨²scules¡±. I afegeix: ¡°Nom¨¦s entre el 15% i el 20% de les pel¡¤l¨ªcules estan escrites per dones; nom¨¦s entre un 10% i un 15% s¨®n dirigides per dones; nom¨¦s entre el 3% i el 7% s¨®n filmades per dones; nom¨¦s el 4% tenen una dona com a directora de so...¡±. I, el que crida m¨¦s (potser) l¡¯atenci¨®, ¡°nom¨¦s el 10% de les pel¡¤l¨ªcules actualment en la cartellera tenen com a protagonistes dones que no siguin simples barbies o que ens expliquin hist¨°ries d¡¯homes¡±.

La productora de Rastres de s¨¤ndal subratlla que falten referents femenins v¨¤lids a la gran pantalla. ¡°Quins referents on es puguin mirar tindran les joves? Ens estem quedant sense! Aqu¨ª en proposem dos, dues germanes, que s¨®n dues aut¨¨ntiques lluitadores i dos exemples a seguir¡±.

¡°Hi ha qui es pensa que a l¡¯?ndia tothom ¨¦s pobre i, ¨°bviament, no ¨¦s cert¡±, diu Godeliv van der Brandt

La model Godeliv van der Brandt, que debuta com a actriu, fa una altra reivindicaci¨®, la del seu paper, una companya de feina de la Paula (Aina Clotet): ¡°M¡¯agrada que aquest personatge, una bi¨°loga que treballa al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona de ra?a negra, sigui una persona totalment real¡±, diu l¡¯actriu, crescuda a Benidorm i educada a la Universitat Oberta de Catalunya. ¡°Hauria estat molt f¨¤cil convertir el meu paper en el de la t¨ªpica tia bona o el de la immigrant de torn¡±.

Un altre gran t¨°pic que combat Rastres de s¨¤ndal ¨¦s sobre l¡¯?ndia: ¡°Hi ha qui es pensa que a l¡¯?ndia tothom ¨¦s pobre i, ¨°bviament, no ¨¦s cert¡±, afegeix. Bombai, on transcorre bona part de la pel¡¤l¨ªcula, ¨¦s la capital cinematogr¨¤fica de l¡¯?ndia; la potent¨ªssima ind¨²stria de Bollywood roda m¨¦s de mil pel¡¤l¨ªcules a l¡¯any. No hi falta la pobresa extrema, per¨° tampoc les imatges d¡¯uns barris moderns que podrien ser de qualsevol gran ciutat europea.

Un altre prejudici ¨¦s el de la Barcelona de postal. ¡°Aqu¨ª no sempre estem a la platja ni el cel ¨¦s sempre blau, com diu el t¨°pic, per aix¨° presentem una ciutat sota un cel gris¡±, diu Soler-Pont. Tot i aix¨°, les imatges de la capital catalana podrien sortir en un documental tur¨ªstic: els edificis senyorials del passeig de Gr¨¤cia, el Marem¨¤gnum, la ciutat ol¨ªmpica, la Rambla, el Park G¨¹ell... I, esclar, el Raval. Aqu¨ª es justifiquen les intencions de Soler-Pont. Clotet, la protagonista, ho descriu amb claredat: ¡°Entro en un videoclub del Raval i descobreixo un nou m¨®n¡±, diu del seu personatge. La noia burgesa s¡¯aboca a totes les altres cultures que amaga la seva ciutat. Dins d¡¯aquest brou de cultures, per a ella estranyes, coneixer¨¤ l¡¯amor i comen?ar¨¤ el seu viatge interior en busca de la seva hist¨°ria.