Carmina Virgili, defensora de la llibertat i la intel¡¤lig¨¨ncia

El diari de diumenge em va portar una not¨ªcia trist¨ªssima. A la p¨¤gina 20, a baix a la dreta, hi havia una esquela, petitona, en qu¨¨ Carmina Virgili, perqu¨¨ estic segur que la va redactar ella, s'acomiadava de tots nosaltres, dels seus ¡°amics, companys, alumnes, col¡¤legues i familiars¡±. Feia mesos que no en sabia res. Quan vaig abandonar la Secretaria General del PSOE em vaig fer una llista de la gent amb qui volia retrobar-me, persones que havien suposat molt en la meva vida i a les quals havia deixat de veure per la meva absorbent dedicaci¨® a la pol¨ªtica. La Carmina era en aquesta llista. A ella volia, entre altres coses, donar-li les gr¨¤cies. Perqu¨¨ amb ella vaig tenir la meva primera feina en l'¨¤mbit pol¨ªtic: em va nomenar cap del seu gabinet quan ella va accedir al c¨¤rrec de Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca. Per¨°, sobretot, perqu¨¨ al llarg dels anys que he dedicat a la pol¨ªtica mai m'ha faltat el seu afecte, els seus ¨¤nims. Mai. Escric aquestes l¨ªnies per explicar el que m'hauria agradat dir-li a ella per si al final la ra¨® est¨¤ part meva i no ¨¦s possible que puguem retrobar-nos en el futur.

La Carmina va abandonar la seva c¨¤tedra de Geologia a la universitat per dedicar uns anys de la seva vida a la pol¨ªtica. A la pol¨ªtica universit¨¤ria, formant part de l'equip del ministre Maravall. Va deixar una de les seves passions, ensenyar Geologia, per fer honor a un comprom¨ªs pol¨ªtic que l'havia portat a militar en el socialisme democr¨¤tic durant els temps de la dictadura. Defensora a ultran?a de l'autonomia d'unes universitats que sempre va concebre com a institucions docents i investigadores ¡ªuna universitat que no investiga no ¨¦s digne de ser-ho, solia dir¡ª la Llei de Reforma Universit¨¤ria ¨¦s molt deutora de la seva intel¡¤lig¨¨ncia, la seva tenacitat i la seva capacitat de treball.

La Carmina era catalana i catalanista. Recordo la passi¨® amb la qual es va dedicar, amb la qual ens va implicar en l'organitzaci¨® del Congr¨¦s de Cultura Catalana a Madrid ¡ªestic parlant de l'any 1976¡ª per dissipar falsos t¨°pics i estereotips que enverinaven la visi¨® que ¡°aqu¨ª¡± ten¨ªem del que en realitat es pensava i sentia ¡°all¨¤¡±. Va ser la Carmina qui em va explicar per primera vegada com patia una nena catalanoparlant quan a l'escola l'obligaven a parlar sempre en castell¨¤, li prohibien expressar-se en catal¨¤. D'ella vaig aprendre a respectar, protegir i estimar el catal¨¤ pel que ¨¦s: una llengua que ens enriqueix a tots els espanyols.

Per¨° la Carmina va ser m¨¦s, molt m¨¦s. Va ser una dona que es va haver d'obrir pas superant una infinitat d'obstacles en mons fero?ment masculins; primer en el m¨®n dels catedr¨¤tics universitaris, despr¨¦s en el de la pol¨ªtica. Catedr¨¤tica, crec que la primera a Espanya en la seva especialitat, secret¨¤ria d'Estat, una de les primeres en la democr¨¤cia espanyola, mai va deixar de recordar-nos que no pod¨ªem omplir-nos la boca parlant d'igualtat i oblidar-nos dels qui al costat nostre tenien vedats, en la pr¨¤ctica, drets i oportunitats pel simple fet d'haver nascut dones.

S¨¦ que vivia aquests ¨²ltims temps amb una angoixa que comparteixo. Per descomptat i sobretot, pel futur. Per¨° una mica tamb¨¦ pel passat. El seu, molt semblant al de molts que com ella vam arribar a la pol¨ªtica gr¨¤cies exclusivament al nostre comprom¨ªs, ara sembla que es vol reescriure. Jo, Carmina, intentar¨¦ que no sigui aix¨ª. Amb el mateix sentit cr¨ªtic que ens va portar a no acceptar una realitat injusta, lluitar¨¦ per deixar clar que els qui vam defensar la llibertat no vam prorrogar cap r¨¨gim, sin¨® que vam posar fi a l'¨²nic r¨¨gim que hem patit els espanyols. Explicar¨¦ que ens vam dotar d'una Constituci¨® per posar fi als privilegis, no per crear-los. Defensar¨¦ la dignitat dels qui, com tu, vam arribar a la pol¨ªtica per servir, i no per servir-nos. Estic segur que en aquesta tasca no estar¨¦ sol. Com tamb¨¦ ho estic que, al final, aquesta part de la teva hist¨°ria, de la nostra hist¨°ria, quedar¨¤ escrita amb els seus errors, per descomptat, per¨°, sobretot, com el que ha estat: una etapa de llibertat, de conviv¨¨ncia i de progr¨¦s.

La Carmina, catedr¨¤tica, socialista, catalana, espanyola, amiga i persona extraordin¨¤ria, descansa en pau.