Catalunya gira a l¡¯esquerra

Pot ser que la creaci¨® d'una plataforma electoral encap?alada per Artur Mas en qu¨¨ el seu partit s'un¨ªs a exponents del moviment sobiranista que li han donar suport en la batalla del 9-N serv¨ªs perqu¨¨ Converg¨¨ncia s'estalvi¨¦s la patacada que els sondejos li auguren. Podria ser. Es tractaria de capitalitzar electoralment la mobilitzaci¨® dels dos ¨²ltims anys que va culminar en l'estranya jornada del 9-N, diuen els seus promotors. Una operaci¨® destinada a dotar d'un lideratge ¨²nic i d'un programa com¨² l'independentisme catal¨¤. Potser s¨ª. Per¨°, per qu¨¨ haurien d'acceptar aix¨° els partits com Esquerra, Iniciativa o la CUP, els quals han aportat l'activisme de les seves bases i el corresponent cr¨¨dit pol¨ªtic a aquestes organitzacions socials en els darrers quatre anys?

La realitat estricta ¨¦s que les organitzacions socials independentistes, en particular l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ?mnium Cultural, d'on haurien de sorgir bona part dels components de la plataforma de Mas, estan integrades per activistes no afiliats a partits, per¨° tamb¨¦ en bona mesura per simpatitzants, exafiliats i, esclar, militants de la mateixa Converg¨¨ncia, Esquerra, Iniciativa, la CUP, etc¨¨tera, i les respectives zones d'influ¨¨ncia social, pol¨ªtica i electoral. No es tracta d'universos separats. Tot el contrari. Hi ha una espessa imbricaci¨® entre tots dos mentre competeixen per la direcci¨® del proc¨¦s.

De manera que la plataforma Mas, el Partit del President com l'anomenen alguns, serviria, potser s¨ª, per salvar una Converg¨¨ncia desestabilitzada pels esc¨¤ndols dels Pujol i per la deriva que la separa inexorablement d'Uni¨® Democr¨¤tica i dels segments no independentistes del seu electorat. I de la caiguda lliure electoral que s'augura de tots els partits que des del 2008 han executat des dels governs l'austericidi exigit per la troica. Per¨°, per descomptat, aquesta no ¨¦s l'expectativa d'Esquerra, ni la d'Iniciativa, ni la de la CUP. Ben mirat, ¨¦s dubt¨®s que a l'ANC li pugui interessar participar en la plataforma presidencial si ho rebutgen aquests tres partits que fins ara han acompanyat Mas en la batalla pel dret a decidir.

Podem i Ciutadans es convertirien en actors centrals, a costa de l¡¯enfonsament del PP i el PSC

Les direccions dels partits de l'esquerra ja ho han anunciat. No els interessa aquesta opci¨®. El car¨¤cter virtual de l'estranya jornada del 9-N va tenir, entre altres conseq¨¹¨¨ncies, la de posar fi a una etapa d'unitat d'acci¨® del m¨®n pol¨ªtic sobiranista. El que ve ara no se sap qu¨¨ ser¨¤ i sembla que avui mateix Artur Mas assenyalar¨¤ les noves fites en el cam¨ª a seguir pels qui, com ell, segueixen somiant en un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® nacional. Ja ho va dir el president despr¨¦s del refer¨¨ndum simb¨°lic: ara toca perseguir la consulta definitiva.

Per¨° en la nova etapa, per una mera exig¨¨ncia del calendari, cada dia agafen m¨¦s i m¨¦s import¨¤ncia les expectatives preelectorals de cadasc¨². Els ¨²ltims sondejos sobre intenci¨® de vot indiquen que a Catalunya s'est¨¤ produint la suma de les dues din¨¤miques rupturistes en curs, la socioecon¨°mica i la nacional. El que ha publicat El Peri¨®dico de Catalunya apunta, en conjunt, a una doble correlaci¨® de forces que dibuixen un escenari summament interessant i complex si ara se celebressin eleccions.

Seguiria havent-hi, com en l'actual composici¨® del Parlament, una contundent majoria sobiranista formada per Converg¨¨ncia, Esquerra, Iniciativa i la CUP. Per¨°, al mateix temps, sorgeix amb for?a, clarament, l'altre aspecte que l'anorreador protagonisme del plet nacional oculta o dissimula. I ¨¦s que el conjunt de les esquerres seria clarament majoritari en l'hipot¨¨tic Parlament catal¨¤ configurat a partir d'uns resultats com els apuntats per aquest sondeig.

Els escons previstos per a Esquerra, Podem, el PSC, Iniciativa i la CUP podrien formar una folgada majoria parlament¨¤ria. Sumant la part baixa de la forquilla aconseguirien 73 diputats, cinc per sobre de la majoria absoluta. Es confirmaria la tend¨¨ncia iniciada en les eleccions europees de fa mig any, segons la qual un partit nounat, Podem, i un altre de gaireb¨¦ marginal fins ara, Ciutadans, es convertirien en actors centrals a costa dels altres, per¨° sobretot de l'enfonsament del PP i el PSC, i d'una reculada de CiU i ICV-EUiA. Agafa rellev¨¤ncia una inc¨°gnita: seran Podem i Ciutadans partits aptes per barrejar-los amb d'altres, per formar aliances i governs?

Les dades indiquen l'exist¨¨ncia de dues majories de diferent composici¨® per als dos processos pol¨ªtics simultanis per¨° diferents que se solapen actualment en la societat catalana. Un part de Catalunya somia amb l'autodeterminaci¨® i una part de Catalunya somia amb desfer-se del jou del neoliberalisme que li ha imposat les pol¨ªtiques d'austeritat, la pol¨ªtica que retalla els salaris, congela les pensions, facilita l'acomiadament dels treballadors i descapitalitza a poc a poc, per¨° sense pausa, la sanitat i l'escola p¨²bliques. Totes dues parts de Catalunya tenen prou for?a per configurar un parlament d'acord amb els seus interessos i els seus somnis. Els ¨²nics que ara mateix ni junts formarien majoria parlament¨¤ria, segons indiquen aquests sondejos, s¨®n els que sostenen els actuals Governs, els diputats que aconseguirien Converg¨¨ncia i el PP. Ni de bon tros. Estan en minoria a la societat catalana.