Viure a granel

El granel mai ha marxat del tot. Els mercats sempre han sigut el seu principal refugi. Per¨° en els ¨²ltims mesos, sembla que la venda a pes ha sortit de l¡¯espai de refer¨¨ncia del producte fresc per anar obrint botigues a tot Barcelona i altres municipis catalans, i han convertit el granel en una opci¨® real de compra. ?s tend¨¨ncia, no sabem si amb data de caducitat, per¨° sembla que els consumidors comencen a prescindir de tants embolcalls i volen decidir la quantitat de producte que s¡¯emporten a casa, per ecologia i per economia. A m¨¦s, el granel no ¨¦s cosa nom¨¦s del gra, es poden comprar altres productes del dia a dia, com perfums, sabons o roba vintage. La vida a granel ja ¨¦s possible.

El director de l¡¯¨¤rea de comer? de Pimec, Alejandro Go?i, recorda que al mercat sempre hi ha hagut venda a granel i s¡¯ha mantingut en algunes botigues d¡¯alimentaci¨®, sobretot de llegums i fruits secs. Per¨° ara sorgeix un nou tipus de botiga, amb aires m¨¦s moderns i una imatge d¡¯ecologisme. Per Go?i, aquest fenomen t¨¦ dues explicacions: la situaci¨® econ¨°mica i la conscienciaci¨® per reduir residus. No ¨¦s que el producte sigui m¨¦s econ¨°mic, per¨° el fet de triar la quantitat justa que es necessita s¨ª que t¨¦ com a conseq¨¹¨¨ncia un estalvi.

Els consumidors? prescindeixen de tants envasos i volen decidir la quantitat de producte que s¡¯emporten a casa

Gra de Gr¨¤cia ¨¦s un exemple de les botigues que han obert recentment. Situada al barri barcelon¨ª de Gr¨¤cia, probablement el m¨¦s comprom¨¨s de la ciutat amb el consum responsable, ¨¦s un espai que respira milit¨¤ncia ecologista. Va obrir el setembre del 2012, primer vinculat a la cadena de franqu¨ªcies Granel, que ja t¨¦ diverses botigues a Catalunya, per¨° de la qual es va desvincular un any despr¨¦s per treballar amb m¨¦s llibertat. La seva propiet¨¤ria, Sara Ingelmo, explica que no tenen envasos de pl¨¤stic, sin¨® bosses de paper i de f¨¨cula de patata, i pots biodegradables de blat de moro que poden anar al contenidor de la brossa org¨¤nica.

En general, els clients agafen aquests envasos, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha que opten per portar els seus pots de vidre, i d¡¯altres que els reutilitzen unes quantes vegades. Els productes que tenen m¨¦s sortida s¨®n els cereals d¡¯esmorzar, els cereals per cuinar, com la civada, la quinoa, el grafejol o l¡¯arr¨°s. Tamb¨¦ les verdures deshidratades, la fruita deshidratada sense sucres afegits, i les varietats d¡¯esp¨¨cies, tes, mel, caf¨¨s, sucres o complementes nutricionals. El 80% dels seus productes s¨®n ecol¨°gics, i la botiga obre tamb¨¦ els diumenges al mat¨ª, per aprofitar el tr¨¤nsit dels que surten a passejar.

Granel ¨¦s una empresa que ja s¡¯ha est¨¨s amb el sistema de franqu¨ªcies, i ¨¦s una mica l¡¯embri¨® de tot aquest moviment. La primera botiga va obrir el 2011 a Vic. Els seus impulsors, Judit Vidal i Ivan Alvaro, expliquen que, motivats per la crisi i per les ganes de fer un canvi, van fer un gir a la seva vida laboral. Amb els Estats Units i el Canad¨¤ com a pa?sos de refer¨¨ncia, van obrir una botiga de venda a granel a la zona comercial de Vic, on ja formen part del comer? de proximitat amb m¨¦s de 1.000 productes.

La bona acollida els ha portat a obrir m¨¦s botigues a diferents municipis ¨Cja en tenen 11¨C, cadascuna incorporant productes de la seva zona, i els seus plans passen per expandir-se en altres pa?sos, com Fran?a. Aviat tamb¨¦ tornaran a tenir botiga a Barcelona. A m¨¦s, en un parell de mesos tindran el web renovat, amb venda en l¨ªnia i des d¡¯on tamb¨¦ volen fer difusi¨® i pedagogia sobre l¡¯alimentaci¨® saludable. ¡°Reduir residus, crear consci¨¨ncia aliment¨¤ria i responsabilitat en la compra¡± s¨®n els seus prop¨°sits, segons Judit Vidal. ¡°El client ¨¦s molt transversal, des de la senyora Maria que viu sola i vol petites quantitats fins a la fam¨ªlia conscienciada que menja de manera molt saludable o l¡¯adolescent que es compra uns cereals per berenar¡±, explica.

El client ¨¦s molt transversal, des de la senyora Maria que viu sola fins a la fam¨ªlia que menja de manera molt saludable?

¡°No m¡¯agrada que li diguin moda perqu¨¨ jo faig el que feia el meu avi fa setanta anys, el granel ¨¦s la nostra forma de vida¡±. Aquest ¨¦s el punt de vista de qui porta tota la vida en aquest negoci. Jaume Renobell ¨¦s la tercera generaci¨® de la botiga Renobell del Born, des del 1945 dedicada a la venda a granel, amb alts i baixos, per¨° que ara tamb¨¦ est¨¤ aprofitant molt b¨¦ la tend¨¨ncia. Tot i aquest breu lament, en Jaume t¨¦ clar que la moda l¡¯afavoreix, per¨° prefereix pensar que apuja la persiana cada dia perqu¨¨ ¡°treballa b¨¦¡±. El seu secret ¨¦s escoltar els clients i seguir la seva evoluci¨®, oferint-los una atenci¨® personalitzada. ¡°Quan quatre clients m¡¯han demanat un cusc¨²s d¡¯espelta, l¡¯he anat a buscar per servir-lo¡±, explica.

En aquesta botiga, hi ha m¨¦s de 1.800 productes, per¨° de venda a granel en sacs oberts n'hi ha 150. Que tenen tr¨¤fec ho demostren els 14 empleats. Renobell era majorista quan hi havia el mercat del Born, i el seu tancament, el 1972, gaireb¨¦ els va fer claudicar. En Jaume explica que els van salvar les llaminadures, que compraven els firaires a granel. Ara els clients se sorprenen dels caramels enmig d'altres productes molt m¨¦s saludables, per¨° ¡°ens van salvar el negoci als anys vuitanta¡±, admet. Els diumenges tanquen, ¡°sempre han sigut per a la fam¨ªlia i espero que sempre ho siguin, s¡¯ha de viure¡±, afegeix.

De l'alimentaci¨® als perfums i sabons

Per¨° el granel no ¨¦s cosa nom¨¦s del gra, i es poden trobar altres tipus de productes servits a pes. Les perfumeries s¡¯estan estenent molt r¨¤pidament pel teixit comercial. Bona part del seu ¨¨xit ¨¦s el preu. Els perfums a granel valen fins a un 70% menys que els productes d¡¯una perfumeria convencional, sovint lligats a una marca de moda, amb un env¨¤s molt m¨¦s atractiu i una publicitat molt potent al darrere. En aquestes noves perfumeries, l¡¯env¨¤s ¨¦s igual per a tots els tipus de perfum i a m¨¦s es paga nom¨¦s una vegada, perqu¨¨ despr¨¦s es pot anar reomplint.

Joana Mena, propiet¨¤ria d¡¯una franqu¨ªcia d¡¯Equivalenza al barri del Clot, explica que va comen?ar fa dos anys. ?s conscient que estan obrint molts establiments similars i assegura que la seva marca ¡°es diferencia per la qualitat¡± i la producci¨® local, estan fets a l¡¯Hospitalet de Llobregat. Les seves col¨°nies es classifiquen per n¨²meros associats a fam¨ªlies olfactives (floral, oriental, herbaci, afustat), i la gent hi entra buscant perfums m¨¦s econ¨°mics que els recordin l¡¯olor de les marques de moda, segons reconeix. Mentre que les dones canvien molt d'olors i volen provar perfums diferents, els homes s¨®n m¨¦s fidels a una frag¨¤ncia, segons Mena, que espera amb ganes la campanya de Nadal, que fins ara ha estat molt bona. ¡°La gent ja no vol la marca si pot comprar perfums m¨¦s econ¨°mics¡±, afegeix.

Les perfumeries s¡¯estan estenent molt r¨¤pidament amb el sistema de franqu¨ªcies

I dels perfums als sabons i detergents. Aquest ¨¦s un altre sector que s¡¯est¨¤ passant a la venda a granel, i la franqu¨ªcia tamb¨¦ hi t¨¦ un paper important. Roser Tello ¨¦s la propiet¨¤ria de la botiga Goccia Verde al Clot, que va obrir fa deu mesos. Buscava alternatives de feina, i un amic n¡¯acabava d¡¯obrir una de la mateixa companyia, d¡¯origen itali¨¤, a Badalona, i va decidir amb el seu marit provar sort en un barri on creien que el producte encaixaria. Gaireb¨¦ un any despr¨¦s i havent explicat moltes vegades als curiosos els avantatges d¡¯aquesta opci¨®, Tello est¨¤ satisfeta de la rebuda: ¡°L¡¯inici no ¨¦s un cam¨ª de roses, ho has d¡¯explicar molt, per¨° el boca-orella funciona¡±.

Lidia Jim¨¦nez ¨¦s una d¡¯aquestes persones que entra a la botiga atreta per la curiositat, sense saber encara que existeix la venda de sab¨® a granel, i despr¨¦s de fer unes quantes preguntes, en surt amb sis pots de sab¨®, de mida petita, per provar-los. ¡°M¡¯ha sorpr¨¨s el tipus de botiga, provar¨¦ els sabons a casa i comparar¨¦ els preus amb els del supermercat¡±, explica, i mant¨¦ que si aquests que acaba de comprar li surten m¨¦s a compte tornar¨¤ a la botiga.

Tello afirma que el p¨²blic ¨¦s de tot tipus. Hi ha moltes persones conscienciades amb la reducci¨® de residus i en minimitzar la contaminaci¨® i d¡¯altres que tenen al¡¤l¨¨rgia als productes qu¨ªmics, per¨° tamb¨¦ algunes m¨¦s preocupades per la butxaca. Els seus sabons s¨®n naturals i biodegradables en m¨¦s d¡¯un 90%. N¡¯hi ha per a la higiene de la llar, la higiene personal, la roba i tamb¨¦ t¨¦ cosm¨¨tica natural. El producte m¨¦s curi¨®s s¨®n unes nous per fer sab¨® procedents de l¡¯?ndia, la Xina i el Nepal, es bullen amb aigua 20 minuts, i el resultat ¨¦s un sab¨® l¨ªquid natural a punt per netejar, que no contamina gens.

En els propers anys, el granel tamb¨¦ anir¨¤ guanyant lleixes als supermercats. Aix¨ª ho creu el director de l¡¯¨¤rea de comer? de Pimec, que considera que els clients demanden cada vegada m¨¦s una venda assistida. La gent vol con¨¨ixer el producte, que l¡¯atenguin i li posin la quantitat que necessita. De fet, hi ha algunes cadenes que ja han fet marxa enrere i han desenvasat alguns productes, com els fruits secs o els aliments de xarcuteria, carnisseria i peixateria, perqu¨¨ els clients volen una venda assistida i un tracte m¨¦s personalitzat. Sembla que l¡¯¨¨poca dels dos o tres embolcalls per producte podria desapar¨¨ixer.

Amb un altre objectiu: roba vintage i d'oferta

La roba vinatge, de mostrari o d¡¯outlet ¨¦s un altre sector que, t¨ªmidament, ha fet un pas cap a la venda a pes. Aqu¨ª no es tracta de desfer-se d¡¯envasos, sin¨® d¡¯atreure els clients amb preus molt redu?ts. A Kiloropa de Torrent de l¡¯Olla, l¡¯¨²nica botiga a Catalunya d¡¯aquesta franqu¨ªcia origin¨¤ria d¡¯Alacant, la roba es compra a 17 euros el quilo. Si l¡¯objectiu ¨¦s un abric, f¨¤cilment arribar¨¤ al quilo, per¨° si es compren bruses o samarretes, per aquest preu la balan?a n'aguantar¨¤ quatre o cinc.

Van obrir el setembre del 2013 i la rebuda ha sigut bona. ¡°A Barcelona, la roba vintage t¨¦ molta sortida¡±, explica Marianela Ag¨¹ero D¨ªaz, propiet¨¤ria de la botiga, que t¨¦ molts clients del barri, per¨° tamb¨¦ professionals de productores i vestuari de teatre que busquen peces per ambientar anuncis, obres o projectes audiovisuals. La roba que t¨¦ ¨¦s de segona m¨¤ o nova, per¨° procedent de restes d¡¯estocs i mostraris. Sense gaire varietat de talles, sempre hi ha molta rotaci¨®. Nom¨¦s dedicada al vintage procedent dels Estats Units, tamb¨¦ hi ha Flamingo Vintage Kilo, que t¨¦ dues botigues a Barcelona. Res de nou per al sector del consum, tend¨¨ncies que tornen. D¨¨cades despr¨¦s d'haver desterrat les balances de molts establiments, es tornen a portar.