Catalunya: naci¨® o Estat?

Qu¨¨ es pot dir que no estigui dit sobre Catalunya i Espanya? Ara ja no ¨¦s moment d'opinions, sin¨® de pol¨ªtica. I la pol¨ªtica s'ha colat al menjador de totes les cases catalanes i de bona part de les que no ho s¨®n. El plat de la disc¨°rdia est¨¤ servit en molt¨ªssimes fam¨ªlies. Els qui tenen ¡ªo vam tenir¡ª alguna responsabilitat en la situaci¨® creada, tenim l'obligaci¨® de dir el que pensem, basat en la nostra experi¨¨ncia, ra¨® i sentiments, encara a risc que la nostra proposta pol¨ªtica sigui llenya per al foc en lloc de b¨¤lsam en la ferida; la ferida o el foc existeix, ¨¦s gran, i en lloc de guarir-la o apagar-lo, els Governs de gaireb¨¦ tots els partits, tan centrals com auton¨°mics, han anat augmentant el desprop¨°sit fins a convertir-lo en el m¨¦s semblat a una gangrena o un incendi, la curaci¨® o sufocaci¨® del qual sembla dif¨ªcil. I avui els conflictes no se solucionen amb esclats de bomba sobre Barcelona cada cinquanta anys, com aconsellava al segle XIX el general Van Halen, o enviant el general de torn amb uns canons a la pla?a de Sant Jaume, a sufocar la rebel¡¤li¨®. Tampoc no crec que serveixin de res les accions legals que ja ha anunciat el Govern de Rajoy, ni tampoc l'entossudiment desraonable de la Generalitat del president Mas.

Heus aqu¨ª, doncs, una modesta per¨° pr¨¤ctica recepta que m'atreveixo a prescriure, recollint el guant llan?at per persones assenyades del PSOE-PSC (Pedro S¨¢nchez i Iceta) i de personalitats prudents que van estar en la primera l¨ªnia de la pol¨ªtica, en els dos partits majoritaris, com Josep Piqu¨¦ i Jordi Sevilla. Partim del sup¨°sit, que no sembla discutible, que el model constitucional del 1978 est¨¤ esgotat i necessita una reforma en profunditat o, m¨¦s aviat, una refundaci¨®, per¨° que en mantingui l'esperit. Traguem-ne, llavors, tots aquells deixos franquistes que hi van quedar incrustats per necessitats del gui¨® de la Transici¨®. A partir d'aqu¨ª, com s'ha d'organitzar l'Estat de manera que tant Catalunya com el Pa¨ªs Basc, o sigui els seus ciutadans, se sentin c¨°modes sense que es perdin els drets dels ciutadans d'altres regions o comunitats? Sembla senzill si el que ens guia ¨¦s el sentit pr¨¤ctic i deixem els somnis, bonics per¨° irreals, a una banda. Em centrar¨¦ en Catalunya. Qu¨¨ volem ser? Una naci¨® o un Estat? Dono per descomptat que les dues coses ¨¦s impossible, ja que suposaria la separaci¨® immediata de la Comunitat Europea, l'empobriment de Catalunya, la ru?na empresarial o, per ventura, grans brots de viol¨¨ncia. No conec nacions sorgides al pas alegre de la pau. En qualsevol cas, sigui el missatge de la por o no, els catalans hem de saber que, si obtingu¨¦ssim la independ¨¨ncia enfrontats a Espanya, aquest fet suposaria la ru?na material i moral de diverses generacions. I no crec que, excepte els il¡¤lusos i temeraris, vulguin aquest escenari.

Espanya, a Catalunya i suposo que al Pa¨ªs Basc, mantindria poques compet¨¨ncies estatals: l'Ex¨¨rcit, la pol¨ªtica exterior, la just¨ªcia en determinades mat¨¨ries ¡ªentre les quals, la just¨ªcia constitucional¡ª i tots aquells serveis que, de com¨² acord, fos irracional descentralitzar-los perqu¨¨ serien antiecon¨°mics i empobridors. A aquest escenari nom¨¦s pot arribar-se des de la legalitat; i l'¨²nica legalitat possible ser¨¤ la que sorgeixi d'una reforma ¡ªo refundaci¨®¡ª assenyada de la Constituci¨® del 1978, pr¨¨viament pactada per tots els grups pol¨ªtics que vulguin participar en aquesta reforma i que hagin estat triats en els propers comicis que se celebraran, aproximadament, d'aqu¨ª un any. L'actual legislatura est¨¤ m¨¦s que esgotada. I encara que la reforma la planteg¨¦s avui el Parlament de Catalunya, no tindria el suport suficient al Parlament espanyol per dur-la a terme. Qualsevol altra drecera, contr¨¤ria a la legalitat, ens condueix a la ru?na o a la desolaci¨®.

Fa pocs dies quatre ambaixadors catalans (Bassols, Perpi?¨¢, Bregolat i Mirapeix) van exposar a?La Vanguardia la seva opini¨® sobre les catastr¨°fiques conseq¨¹¨¨ncies que implicaria la independ¨¨ncia (sortida de la Uni¨® i de l'euro, deslocalitzaci¨® d'empreses, perduda del paraigua del BCE, dificultats de finan?ament davant la prima de risc del deute catal¨¤, etc¨¨tera). Davant aquests arguments tan contundents?he sentit de persones que solien pensar amb seny que aquests missatges catastrofistes no convencen ning¨². I jo em pregunto: quin altre missatge, que no sigui el de la cat¨¤strofe que es produiria amb la independ¨¨ncia, pot esgrimir-se? O, ¨¦s qu¨¨ per ventura poden creure els independentistes, siguin radicals o no, que la secessi¨® sortiria gratu?ta?

Qualsevol altra drecera, contr¨¤ria

Tot i que, si del que es tracta ¨¦s de seguir vivint en pau, amb un grau d'independ¨¨ncia que sigui compatible amb tots els compromisos nacionals i internacionals que t¨¦ assumits Espanya i, com a conseq¨¹¨¨ncia, Catalunya com a part seva, caldr¨¤ enginyar--se-les per trobar un comprom¨ªs que estigui d'acord amb la legalitat que tots, per majoria aclaparadora, vam assumir el 1978, i de la qual som hereus. Un comprom¨ªs que ni la incomprensible inactivitat del Govern de Rajoy ni l'entossudiment del president Mas estan propiciant. Per contra, si volem lliurar el poder a Catalunya a personatges bienintencionats ¡ªi poc m¨¦s¡ª com Junqueras, o estrafolaris, com els de la CUP, i a Espanya a una esquerra in¨¨dita, l'absurd cam¨ª empr¨¨s, pels uns i pels altres, ¨¦s el correcte.

Jorge Trias Sagnier ¨¦s advocat, escriptor i exdiputat del PP.

?