¡°Bach era un friqui de la tecnologia¡±

Casar dos mons aparentment llunyans com les sales de concert dedicades a la m¨²sica cl¨¤ssica i les pistes de ball techno sembla cosa de bojos, per¨° algun boig, pocs aix¨° s¨ª, ho ha aconseguit. Un bon exemple el tenim molt a prop, al barcelon¨ª barri de Sants: Francesco Tristano. Amb un peu a cada m¨®n i sabent-los barrejar amb intel¡¤lig¨¨ncia (i sense por), ha arribat amunt en tots dos i, el que sembla m¨¦s dif¨ªcil, els seus p¨²blics han comen?at a barrejar-se. En el seu ¨²ltim disc, a Deutsche Grammophon, comparteix lideratge amb la tamb¨¦ pianista Alice Sara Ott i entre duets de Stravinsky, Ravel i Rimski-K¨®rsakov, apareix (en realitat obre el disc) un tema propi d¡¯indubtable sabor techno.

Malgrat els seus enregistraments de Bach, Frescobaldi i Berio, Tristano (Luxemburg, 1981) ¨¦s m¨¦s conegut a la seva ciutat d¡¯adopci¨® (fa 11 anys que ¨¦s a Barcelona), a la sala Moog o al S¨®nar, i ja l¡¯any passat va sorprendre amb un concert en solitari en el Festival de Jazz de Barcelona.

Pregunta. C¨®m arriba a compaginar la m¨²sica cl¨¤ssica i l¡¯electr¨°nica?

Resposta. Abans d¡¯estudiar m¨²sica ja improvisava en un piano que hi havia a casa. Despr¨¦s vaig entrar al Conservatori de Luxemburg i em vaig interessar pel jazz, que m¡¯aportava aquesta llibertat que pensava que no em donava la cl¨¤ssica. En traslladar-me a Nova York per estudiar a Juilliard, em vaig centrar en la m¨²sica cl¨¤ssica, per¨° al mateix temps vaig descobrir l¡¯electr¨°nica. Un descobriment revolucionari per a mi, perqu¨¨ no l¡¯entenia, els codis eren molt diferents. Aquesta m¨²sica va comen?ar a inspirar-me i vaig incorporar-la a la meva m¨²sica ac¨²stica. De dia estudiava piano i de nit experimentava en el laboratori de Juilliard, era com una segona educaci¨® que em vaig fer tot sol perqu¨¨ encara no hi havia professors. No he estat mai un purista i suposo que mai ho ser¨¦, perqu¨¨ el que em fascina ¨¦s precisament barrejar aquests dos mons, l¡¯ac¨²stic i l¡¯electr¨°nic, i buscar tots els camins intermedis.

P. Semblen mons distants.

R. S¨ª i no. La m¨²sica electr¨°nica no ve del no-res, ve de la m¨²sica ac¨²stica i de la naturalesa. ?s tot un continu, no crec que siguin dos mitjans separats, s¡¯inspiren m¨²tuament. El que s¨ª que ¨¦s diferent s¨®n les circumst¨¤ncies que les envolten, per¨° en el moment de crear tenen els mateixos ingredients: melodia, harmonia, timbre, color, gra de so... ?s com a la cuina: amb un all pots fer un wok asi¨¤tic i una pasta italiana, i ¨¦s el mateix ingredient, el que canvia ¨¦s l¡¯olla.

¡°Em fascina barrejar els dos mons, ac¨²stic i electr¨°nic, cl¨¤ssica i techno¡±

P. Pot saber a cada moment en quina situaci¨® s¡¯est¨¤?

R. Al principi volia separar-les. Utilitzava el meu cognom Schlim¨¦ per a la m¨²sica cl¨¤ssica i Francesco Tristano per a tota la resta, per¨° un dia vaig pensar que no tenia sentit, s¨®c un, i vaig deixar el cognom. Puc fer una cosa o l¡¯altra, per¨° sempre s¨®c jo. Els clubs cansen molt, perqu¨¨ es toca molt tard, s¡¯han de protegir les o?des¡­ La preparaci¨® d¡¯un concert tamb¨¦ cansa, s¡¯ha d¡¯estudiar molt, memoritzar les peces. Per¨° trobo en aquesta dicotomia el meu equilibri.

P. No ¨¦s el mateix tocar en un club amb pista de ball que en una sala de concerts.

R. Canvia molt, per¨° en tocar en un concert busco la mateixa llibertat que tinc en un club amb els meus 35 canals de caixes de ritmes, baixos¡­ ?s la llibertat d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de la partitura. La partitura no ¨¦s una autoritat, sin¨® un manual d¡¯¨²s. Quan vaig comen?ar era la B¨ªblia, la Mona Lisa darrere d¡¯uns vidres als quals no et pots apropar. Avui no ¨¦s aix¨ª.

P. En els seus treballs electr¨°nics hi ha molta improvisaci¨®. No se li escapen els dits quan toca m¨²sica cl¨¤ssica?

R. De vegades, s¨ª. Les partitures barroques conviden a la improvisaci¨®, molt m¨¦s que les del segle XIX. L¡¯¨²ltima vegada que vaig tocar un concert de Mozart vaig improvisar les tres cadenzas i m¡¯ho vaig passar b¨¦. Estem tornant als compositors-int¨¨rprets. Es va acabar l¡¯¨¨poca dels compositors amb C maj¨²scula, que escriuen en secret. Els compositors d¡¯avui estan a l¡¯escenari, toquen la seva pr¨°pia m¨²sica. La meva m¨²sica est¨¤ pensada per al moment, no la concebo d¡¯una altra forma.

¡°Els compositors d¡¯avui estan a l¡¯escenari, toquen la seva pr¨°pia m¨²sica¡±

P. Una de les seves especialitats ¨¦s Bach, i encara perdura la discussi¨® sobre la idone?tat de tocar aquesta m¨²sica amb un piano contemporani.

P. L¡¯instrument ¨¦s un mitj¨¤, no el final. Als compositors barrocs no els importava tant el color de l¡¯instrument. Bach era un friqui de la tecnologia, la seva gran passi¨® era l¡¯art de la construcci¨® d¡¯orgues. L¡¯afinaci¨® d¡¯un orgue era una ci¨¨ncia, i era la mateixa fricada dels DJ, que volen les ¨²ltimes m¨¤quines. La tecnologia ha anat sempre de la m¨¤ de la composici¨® i la creaci¨®, aix¨° no ha canviat. Es pot fer tot amb la m¨²sica de Bach, ¨¦s tan rica, tan densa, t¨¦ tants elements! Despr¨¦s ¨¦s una q¨¹esti¨® de gust. Vull tocar tota la m¨²sica de Bach i posar-la en un context actual, com vaig fer en el disc Bach/Cage, produ?t per Moritz von Oswald; per primera vegada un productor technoprodu?a per a una discogr¨¤fica com Deutsche Grammophon, un pas important. Vam gravar amb mitjans totalment tab¨²s en la m¨²sica cl¨¤ssica.

P. Toca en club coses cl¨¤ssiques?

R. M¡¯agrada provocar, ¨¦s molt important per a mi, perqu¨¨ si faig el que la gent espera no hi ha sorpreses. No cal donar sempre el que s¡¯espera d¡¯un, i en el meu cas l¡¯element sorpresa comen?a per sorprendre¡¯m a mi mateix, ¨¦s essencial.