Zweig i la guerra

Un estol d¡¯homes amb passi¨® liter¨¤ria, entre ells Xavier Pla i Oriol Punsat¨ª-Murl¨¤, va endegar fa temps una col¡¤lecci¨® que cont¨¦ peces de gran valor anomenada Trivium ¡ªaix¨° ve de l¡¯ensenyament de les disciplines lletrades a l¡¯edat mitjana¡ª, a les edicions de la Ela Geminada. Es una d¡¯aquelles iniciatives editorials que no sabem qui sufraga a falta, encara avui, d¡¯una Llei de Mecenatge com caldria, o de prohoms com els que hi havia hagut a Catalunya, disposats a oferir diners a mans vessades (despr¨¦s besades) a qualsevol iniciativa cultural que ho meresqu¨¦s: vegeu Camb¨®, malgr¨¦ tout. Es tracta, avui, d¡¯un llibret de Stefan Zweig (1881-1942) en qu¨¨ l¡¯autor ¡ªavui ben conegut gr¨¤cies a la reedici¨® de les seves obres a les editorials de Jaume Vallcorba¡ª fa una s¨¨rie de digressions, en vuit articles esparsos, sobre el panorama austr¨ªac davant la imminent guerra mundial i al voltant dels seus primers embats: Stefan Zweig, El m¨®n de 1914, traducci¨® de Marc Jim¨¦nez Buzzi, Angl¨¨s (Selva), Ela Geminada, 2014.

Conv¨¦ explicar el seg¨¹ent: va haver-hi una colla d¡¯autors d¡¯expressi¨® alemanya que, il¡¤lusionats amb tot el que havia donat de si l¡¯Imperi prussi¨¤ entre Bismarck i la dita belle ¨¦poque ¡ªque va tenir a Berl¨ªn una de les sucursals m¨¦s esvalotades i progressistes¡ª, va creure, gaireb¨¦ fins a la darreria de la guerra del 14, que Pr¨²ssia estava cridada a convertir-se en l¡¯¨¤nima d¡¯Europa (avui ho ¨¦s, per¨° nom¨¦s econ¨°micament) i, doncs, que es podia justificar una guerra si aix¨° havia de salvar no exactament un pa¨ªs, deien, sin¨® tota una civilitzaci¨®. Zweig, com es llegeix en aquest llibret, representa un d¡¯aquests casos, per¨° n¡¯hi ha un altre d¡¯igualment, o m¨¦s, notable: Thomas Mann, que, en plena Guerra Gran, va publicar les Consideracions d¡¯un apol¨ªtic (1915-1918), en qu¨¨ semblava considerar que l¡¯ensulsiada de la fam¨ªlia Buddenbrook, que ell mateix havia novel¡¤lat, quedaria redimida per un cop de for?a d¡¯un dels nuclis de l¡¯antic Imperi romanogerm¨¤nic. Al capdavall, intel¡¤lectual o no, tothom t¨¦ dret a canviar d¡¯opini¨® sobre qualsevol afer, en especial sobre q¨¹estions d¡¯ordre pol¨ªtic: aix¨ª van fer-ho els dos autors esmentats, l¡¯un alemany, l¡¯altre austr¨ªac.

Austr¨ªac, hem escrit? En realitat, tots els grans autors d¡¯?ustria, i fins i tot dels Estats annexats dins l¡¯Imperi fins a la seva dissoluci¨® al final de la guerra, creien pert¨¤nyer a una cultura germ¨¤nica ¨²nica, en qu¨¨ no calia fer cap distinci¨® patri¨°tica, sens dubte a causa de la llengua comuna que tenien, i, sobretot ¡ªvist el problema des del costat d¡¯?ustria¡ª, a causa del gran prestigi de les lletres d¡¯Alemanya, de m¨¦s altura, en termes hist¨°rics, que les lletres amb capital a Viena.

Zweig, doncs, no veia llavors amb mals ulls el progr¨¦s d¡¯una guerra endegada per la ¡°mare p¨¤tria¡± que era l¡¯Imperi prussi¨¤, i aix¨ª ho manifesta en diverses ocasions en els articles que recull el llibre. M¨¦s endavant, arribaria a su?cidar-se, a l¡¯exili brasiler, en veure la desfeta d¡¯aquell ideal que havia significat la cultura i la civilitzaci¨® alemanyes: un miratge, per¨° d¡¯enorme efic¨¤cia, com es va poder veure arran del Tercer Reich. ¡°Ara Alemanya [6 d¡¯agost de 1914] ha de colpejar amb tots dos punys, a dreta i esquerra, per sostreure¡¯s al doble encerclament dels seus enemics. Cada muscle de la seva magn¨ªfica for?a nacional ha assolit la m¨¤xima tensi¨®, cada nervi de la seva voluntat vibra de coratge i confian?a¡±: s¨®n paraules de Zweig, curiosament parentes de la sof¨ªstica patri¨°tica que desplegaria Goebbels al cap de dos decennis. En un imperi, el d¡¯?ustria-Hongria, en qu¨¨ era dif¨ªcil simpatitzar amb una identitat nacional ¡ªatesa la quantitat de lleng¨¹es, religions i territoris que inclo?a¡ª, no va ser estrany que molts austr¨ªacs deleguessin ad¨¦s en la naci¨® alemanya els seus anhels de pert¨¤nyer a una p¨¤tria s¨°lida, ad¨¦s en una regi¨® petita i compacta de l¡¯actual territori austr¨ªac, com l¡¯Est¨ªria o el Tirol. La primera opci¨® ¨¦s la que va adoptar Zweig fins que, desencantat amb el que Alemanya va fer entre l¡¯Anschluss i l¡¯inici de la Segona Guerra Mundial, es va su?cidar per mor d¡¯un sentiment completament oposat: un europeisme tan ideal com qualsevol nacionalisme, per¨° gens amic de la viol¨¨ncia i de la destrucci¨®.