Un codi ¨¨tic est¨¨ril

Un codi ¨¨tic que no prevegi mesures per fer un seguiment extern del seu compliment i mecanismes de transpar¨¨ncia i escrutini p¨²blic, de ben poc serveix. Si la seva implantaci¨® no permet con¨¨ixer quan i com s¡¯han vulnerat els principis i les mesures que s¡¯han adoptat per corregir-ho, m¨¦s val no tenir-lo, perqu¨¨ pot quedar en no-res. En el millor dels casos, pot tenir un efecte moralitzador, pedag¨°gic, pot ser un marc te¨°ric ¨²til per definir quines s¨®n les actituds i els comportaments desitjables, per¨° la seva efic¨¤cia ser¨¤ realment escassa.

El nou text que ha donat a con¨¨ixer el Comit¨¨ d¡¯?tica dels Mossos d¡¯Esquadra no preveu controls externs ni mesures de fiscalitzaci¨® p¨²blica sobre el seu compliment. Vistos els antecedents que precedeixen el redactat, podr¨ªem dir fins i tot que l'¨²nic valor que t¨¦ ara mateix ¨¦s cosm¨¨tic. Fer veure que preocupa l'¨¨tica, quan en realitat el que s¡¯est¨¤ fent ¨¦s desactivar els mecanismes que s¡¯havien introdu?t durant el govern tripartit d¡¯esquerres per sortir al pas d¡¯uns comportaments, un historial i un funcionament intern que havien propiciat not¨°ries situacions d¡¯ab¨²s policial.

Certament un codi ¨¨tic no pot substituir el Codi Penal quan les conductes policials incorren en pr¨¤ctiques abusives i delictes. La llei i els reglaments disciplinaris interns han de donar resposta a aquestes situacions. El problema ¨¦s que aquest tipus de respostes solen arribar tard, quan ja s¡¯han com¨¨s les infraccions i els delictes. Amb els codis ¨¨tics, del que es tracta ¨¦s de crear un entorn de valors i exig¨¨ncia moral, una cultura interna i uns mecanismes de funcionament que estimulin les bones pr¨¤ctiques i impedeixen situacions que afavoreixin la sensaci¨® d¡¯impunitat. I aix¨° nom¨¦s ¨¦s possible amb fiscalitzaci¨® externa. Quin incentiu poden tenir els agents per complir-lo si queda en un mer compendi de bons desitjos de gesti¨® i consum estrictament intern?

L'exig¨¨ncia de seguiment i transpar¨¨ncia ¨¦s la clau d¡¯un bon codi ¨¨tic, i aix¨ª ho va explicitar el Consell d¡¯Europa quan va incitar les forces de seguretat a adoptar aquesta eina d¡¯autoregulaci¨®. De fet, aquestes eren les premisses del primer codi ¨¨tic elaborat per una primera comissi¨® a la qual es va encomanar aquesta tasca, sota el mandat del conseller Joan Saura, que va estar presidida per l¡¯exfiscal anticorrupci¨® Carlos Jim¨¦nez Villarejo. Aquell primer codi ¨¨tic seguia les directrius del Codi Europeu d¡¯?tica de la Policia. En el proc¨¦s participatiu que va precedir-ne l'aprovaci¨®, va concitar el consens de les entitats i els organismes que van participar en l'elaboraci¨®, amb l'excepci¨® molt significativa dels sindicats policials.

El corporativisme defensiu es va mobilitzar i va aconseguir l'alian?a estrat¨¨gica d'una Converg¨¨ncia i Uni¨® llavors a l'oposici¨®, que va utilitzar el malestar policial pels efectes de la transpar¨¨ncia com a eina per desgastar el govern tripartit. El primer que va fer el nou conseller Felip Puig quan el president Mas li va encomanar que assum¨ªs les responsabilitats d¡¯Interior al nou Govern va ser derogar el codi ¨¨tic i anunciar que en faria un de nou. Ja el tenim aqu¨ª i confirma el que llavors ja era evident que passaria: un codi descafe?nat, un simulacre complaent i fet a mida amb el poder intern dels sindicats policials. Una operaci¨® de maquillatge pol¨ªtic.?