Pe?a Nieto elimina la policia municipal per frenar els narcos

¡°M¨¨xic no pot continuar aix¨ª, assumeixo la responsabilitat de la lluita per alliberar el pa¨ªs de la criminalitat, per posar fi a la impunitat i aconseguir que tots els culpables de la trag¨¨dia d'Iguala siguin castigats", va afirmar.

El crit de "'Tots som Ayotzinapa' mostra una naci¨® unida", va afirmar amb la solemnitat dels grans dies, en un missatge a la naci¨® des del Palau Nacional i davant la flor i nata dels tres poders. Per afrontar aquest desafiament, el president va anunciar la imminent dissoluci¨® de totes les policies municipals (repartits en 1.800 entitats i amb m¨¦s de 170.000 agents) i la seva integraci¨® en 32 cossos estatals, comen?ant pels convulsos estats de Guerrero, Jalisco, Michoac¨¢n (part sud-occidental del pa¨ªs) i Tamaulipas (al nord-est).

Cada dia es registren de mitjana 63 homicidis (a Espanya no s'arriba ni a un), 20 desaparicions i 5 segrestos

Aquesta mesura de xoc es combinar¨¤ amb una llei que permetr¨¤ lluitar contra la infiltraci¨® del narcotraficant en les corporacions municipals, un dels problemes que ha tret a relluir el cas d'Iguala, en qu¨¨ tant la policia local com l'alcalde estaven en n¨°mina del c¨¤rtel de Guerreros Unidos. Davant aquesta xacra, la reforma permetr¨¤ a les autoritats federals assumir el control dels ajuntaments o directament la seva dissoluci¨® quan hi hagi indicis que actuen sota les ordres del crim organitzat.

A aquestes dues mesures de xoc, Pe?a Nieto hi va afegir l'enviament d'un contingent policial (10.000 agents federals, segons fonts parlament¨¤ries) a Tierra Caliente, la violenta regi¨® que comparteixen Michoac¨¢n, Guerrero i l'Estat de M¨¨xic, i que en els ¨²ltims anys ha estat el principal focus de criminalitat del pa¨ªs. Un d'aquests espais en els quals, com va admetre Pe?a Nieto en el seu discurs, l'Estat ha cedit terreny al crim. El mandatari va completar el combat contra la impunitat amb una reordenaci¨® de compet¨¨ncies penals per aclarir la lluita contra el tr¨¤fic de drogues a petita escala (¡°la base de la corrupci¨®¡±, en paraules de Pe?a Nieto), la creaci¨® d'un document nacional d'identitat, un refor?ament dels sistemes de control de la tortura i les desaparicions for?ades, aix¨ª com de la corrupci¨®. En aquest ¨²ltim punt, va anunciar l'entrada en funcionament d'auditories i sistemes especials de vigil¨¤ncia a les autoritats i empreses que treballin amb l'Administraci¨®.

Com ¨¦s habitual en la pol¨ªtica de Pe?a Nieto, va tancar aquest quadre reformista amb mesures socials destinades a pal¡¤liar la desigualtat i pobresa en els estats m¨¦s pobres (Guerrero, Oaxaca i Chiapas), creant zones especials de desenvolupament. El punt clau del seu discurs, amb tot, va radicar en la transformaci¨® dels cossos de seguretat. La tasca no ¨¦s gens f¨¤cil.

Nom¨¦s en els ¨²ltims cinc anys m¨¦s de 2.500 agents municipals han estat detinguts a M¨¨xic

El 90% de la poblaci¨® considera que la policia ¨¦s una de les institucions m¨¦s corruptes. I la criminalitat desborda M¨¨xic per totes bandes. Cada dia es registren de mitjana 63 homicidis (a Espanya no s'arriba ni a un), 20 desaparicions i 5 segrestos. Aquesta cascada de casos cau en mans d'una just¨ªcia fallida, com demostra que el 97% de les den¨²ncies per assassinat quedin sense culpable penal o que des de 2006, segons Human Rights Watch, no s'hagi imposat cap condemna per desaparici¨® for?osa.

El resultat ¨¦s una ¨¤mplia p¨¨rdua de confian?a que porta molts ciutadans a evitar la policia quan s¨®n v¨ªctimes d'un crim. Passa, per exemple, amb els segrestos, on nom¨¦s se'n denuncien el 2%, segons un estudi de l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica. La profunda penetraci¨® del narcotraficant a les estructures policials d¨®na ales a aquest recel ciutad¨¤. Sobretot, en el primer gra¨® municipal. Mal pagades, pitjor considerades i amb un nivell d'instrucci¨® baix, aquestes forces s¨®n captades sovint per les organitzacions criminals. Nom¨¦s en els ¨²ltims cinc anys m¨¦s de 2.500 agents municipals han estat detinguts per la seva participaci¨® en delictes greus.

De poc serveixen les cont¨ªnues depuracions a les quals se sotmet les forces locals des de temps de Felipe Calder¨®n (2000-2006). Una vegada i una altra, triomfa la vella recepta del narcotraficant: per ocupar una pla?a n'hi ha prou de disposar d'un grup de sicaris disposats a tot i a prendre sota control, mitjan?ant el xantatge de la plata o el plom, els agents municipals. Assolit aquest punt, els grups mafiosos accedeixen a les bases de dades i coneixen els moviments de qualsevol ciutad¨¤. A Iguala va passar aix¨°. El cap de la Policia Municipal, segons la fiscalia, el tenien en n¨°mina amb 48.000 d¨°lars al mes. Els seus agents els triava directament el c¨¤rtel. I l'alcalde i la seva esposa, protagonistes d'un ascens social i econ¨°mic fulgurant que els va portar d'un lloc de sand¨¤lies i barrets a la c¨²spide local, eren membres org¨¤nics del c¨¤rtel.