El dret a no decidir

Sovint resulta arriscat donar una explicaci¨® coherent als comportaments col¡¤lectius, perqu¨¨ les motivacions de cada integrant d'una comunitat poden ser d'all¨° m¨¦s diverses. El risc ¨¦s encara m¨¦s important quan es mira d'explicar els ¡°no comportaments¡± com ¨¦s el cas no respondre a una pregunta.

Als ciutadans de Catalunya se'ls van fer el 9 de novembre passat no una, sin¨® dues preguntes. Les dues terceres parts van decidir no contestar-les.

La interpretaci¨® del sentit del silenci, que en el terreny pol¨ªtic es concreta en abstenci¨®, ¨¦s un camp abonat per a les especulacions interessades. Hem sentit moltes vegades dirigents de tot ventall pol¨ªtic portar astutament l'aigua al seu mol¨ª, atribuint-se vict¨°ries que nom¨¦s ells veuen i valorant pro domo sua la circumspecci¨® dels ciutadans.

No hauria de ser impossible que els dirigents pol¨ªtics arribessin a acords perqu¨¨ l'Estatut de 2006?recuperi la seva integritat

El mateix passa aquesta vegada, amb els partidaris de la independ¨¨ncia celebrant el que ja consideraven abans de con¨¨ixer qualsevol dada sobre el resultat de la consulta com un triomf hist¨°ric, i amb els immobilistes assenyalant que la pobra participaci¨® ¨¦s l'evid¨¨ncia d'un frac¨¤s rotund que donaven per descomptat abans del 9-N.

Els fets, no obstant aix¨°, s¨®n obstinats. Demostren que la majoria dels catalans va exercir aquell diumenge el dret a no decidir.

En els ¨²ltims anys s'ha imposat en el debat pol¨ªtic catal¨¤ un concepte pol¨ªtic indeterminat, el de ¡°dret a decidir¡±, que ja es va utilitzar amb totes les seves ambig¨¹itats en l'¨¤mbit basc. Les forces pol¨ªtiques independentistes han estat reclamant aquest dret a decidir a Catalunya d'aquesta manera: 'deixeu-nos', ens diuen, 'escollir el nostre futur en llibertat; deixeu-nos votar'.

Aquesta reclamaci¨® sona una miqueta estranya perqu¨¨ a Catalunya es vota amb for?a freq¨¹¨¨ncia i amb total llibertat. Es vota, aix¨° s¨ª, dins d'un marc legal compost per una Constituci¨® al qual els catalans van donar suport el 1978 de manera molt majorit¨¤ria i per un Estatut d'autonomia que no va tenir tant de suport, per¨° m¨¦s recent.

No cal dir que l'¨²ltim Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts espanyoles i pel poble catal¨¤ en refer¨¨ndum, es va retallar a causa d'un recurs interposat pel PP davant el Tribunal Constitucional. (Per cert, alg¨² ha fet alguna mena d'autocr¨ªtica sobre aquesta iniciativa o sobre la recusaci¨® del magistrat de l'alt tribunal Pablo P¨¦rez Tremps? Alg¨² creu que pot practicar-se un anticatalanisme c¨ªnic sense cap cost? Alg¨² s'ha preguntat alguna vegada si ¨¦s admissible l'odi al rival que es viu als estadis de futbol del Bar?a i del Madrid?)

Encara que sembli dif¨ªcil, no hauria de ser impossible que els dirigents pol¨ªtics arribessin als acords institucionals pertinents perqu¨¨ aquest Estatut de 2006, avalat pel suport de la majoria dels catalans (directament) i de la resta dels espanyols (a trav¨¦s dels seus representants parlamentaris), recuperi la seva integritat i entri en vigor sense condicions.

Mentrestant, assistim a maniobres est¨¨rils i perilloses.

Des de fa anys el debat identitari absorbeix les energies de la classe pol¨ªtica catalana. Els maximalismes van polaritzant la societat entorn d'idees vaporoses com a dignitat, dest¨ª, hist¨°ria o p¨¤tria, mentre s'administra poc i malament: molta grandiloq¨¹¨¨ncia i poca pol¨ªtica. El llenguatge adquireix tints ret¨°rics que serien rid¨ªculs si no tinguessin un ress¨° sinistre.

El 9-N va confirmar el que ja se sabia i va fer m¨¦s r¨ªgides les posicions enfrontades, quan no sembla haver-hi soluci¨® possible que no requereixi flexibilitat, reconeixement i respecte de la diversitat de cada part i del seu conjunt.

Un dels personatges de la novel¡¤la d'Antonio Tabucchi Sostiene Pereira afirma que en cada persona hi habita una confederaci¨® d'¨¤nimes: tots posse?m identitats complexes i superposades, i m¨¦s complexa encara ¨¦s la suma dels individus que conformen cada comunitat. Per aix¨° em sembla l¨°gic que bona part dels catalans exerceixi el dret a no decidir, a no decantar-se cap a binarismes empobridors.

Jo interpreto pro domo el missatge del silenci, sentint en aquesta abstenci¨® majorit¨¤ria dels catalans cert atipament i una crida clara als pol¨ªtics: per molt que usin paraules pomposes, en el fons el tema ¨¦s massa seri¨®s per a l'¨¨pica. Aix¨ª que parlin, negoci?n, resolguin. I, sobretot, no ens fiquin en embolics.

Marcos G¨®mez Mart¨ªnez ¨¦s diplom¨¤tic al Consolat General d'Espanya a Londres.