Q¨¹esti¨® d¡¯humors

No s¨¦ quines s¨®n actualment les lectures preferides dels nens (vull creure que aquest plaer a perpetu?tat no ha estat radicalment substitu?t per les consoles, els videojocs i Internet), per¨° recordo amb agra?ment infinit?que la inf¨¤ncia de la meva generaci¨®, tamb¨¦ l'anterior i la posterior, t¨¦ un deute amb la diversi¨®, el plaer, i els somnis que ens donaven els c¨°mics. Abans, per descomptat, que ens informessin que no es deien tebeos sin¨® c¨°mics i que esperits doctes i profunds decretessin mitjan?ant assajos molt profunds que eren posse?dors de la joiosa transcend¨¨ncia cultural.

Tot i que no menyspre¨¦s les variacions, els meus gustos preferien c¨°mics com El capit¨¢n Trueno, El Jabato, El Guerrer del Antifaz, Haza?as B¨¦licas, El Llanero Solitario, els llibres de la col¡¤lecci¨® Historias i de l'estil. I hi havia altres nens que trobaven no nom¨¦s el riure sin¨® tamb¨¦ el nirvana amb c¨°mics humor¨ªstics com TBO, Pulgarcito, DDT, i personatges anomenats Anacleto, Pepe Goteras, les germanes Gilda, Zipi i Zape, Mortadel¡¤lo i Filem¨®, etc. Tant uns com d'altres guardem en un altar de la mem¨°ria aquelles aventures d'herois immaculats i historietes c¨°miques.

El director Javier Fesser no necessita fer esfor?os per conv¨¨ncer-nos del seu amor gen¨¨tic incondicional i etern a l'univers i les criatures que van crear virtuosos del dibuix, la imaginaci¨® i la gr¨¤cia com Manuel V¨¢zquez i Francisco Ib¨¢?ez. Aquesta vocaci¨®, identificaci¨® i coneixement exhaustiu de l'obra d'aquesta gent s¨®n transparents no ja en les dues adaptacions que ha fet del rei de les disfresses surrealistes Mortadel¡¤lo i aquest cap que sempre acaba sent l'ase dels cops anomenat Filem¨®, la primera amb personatges reals i la segona utilitzant l'animaci¨®, sin¨® tamb¨¦ en el seu primer llargmetratge, El miracle de P. Tinto,?un argument original coescrit amb el seu germ¨¤ Guillermo. Conec for?a persones amb les quals acostumo a coincidir en gustos cin¨¨fils, que m'asseguren haver gaudit i rigut molt¨ªssim amb aquestes com¨¨dies de Javier Fesser. I ho celebro. Tamb¨¦ que tinguin un imant per a un p¨²blic massiu. El que no aconsegueixo ¨¦s que a mi em facin riure excessivament. Com a molt, somriure en alguns moments. Paradoxalment, la pel¡¤l¨ªcula que m¨¦s m'agrada del seu cinema ¨¦s la tr¨¤gica i terror¨ªfica Camino.

No aconsegueixo, i ho sento, connectar amb el seu sentit del disbarat, amb un humor que traspua personalitat, per¨° que no ¨¦s el que a mi em provoca riallades. Em torna a passar el mateix a?Mortadel¡¤lo i Filem¨® contra en Jimmy el Catxondo. Admiro la forma en qu¨¨ est¨¤ feta, el 3D i les t¨¨cniques digitals m¨¦s sorprenents utilitzades amb sentit, en certs moments arribo a creure que en comptes d'un ordinador m'est¨¤ parlant una c¨¤mera de cinema s¨¤via i vertiginosa i que els protagonistes no s¨®n ninots animats sin¨® actors reals. Dedueixes que l'afecte amb qu¨¨ est¨¤ fabricada ha requerit tant temps com m¨¤gia, afany perfeccionista i una imaginaci¨® notable. ?s una pel¡¤l¨ªcula que despr¨¨n vocaci¨® i talent visual. La veig i l'escolto sense disgust, per¨° sempre des de fora, sense compartir l'alegria i la complicitat que mostren els meus ve?ns de butaca. Jo m'ho perdo.