Fantasmes nipons

Qu¨¨ hi ha en la literatura japonesa que atreu tant? Es podria dir que, si b¨¦ hi ha un element d¡¯exotisme, aquest exotisme ha de ser digerible a Occident. Jorge Luis Borges ja deia que havia deixat de confiar en les traduccions quan, davant d¡¯un text japon¨¨s tradu?t d¡¯una mateixa font per mans diferents, n¡¯havien sortit dos textos risiblement dispars.

De Yasunari Kawabata a Yukio Mishima, de Kenzaburo Oe a Haruki Murakami, la cultura liter¨¤ria japonesa va viure des dels anys cinquanta un apropament a tot el que venia de Nord-am¨¨rica, i avui dia, el que aleshores es va veure com un fet pol¨¨mic, que va fer topar dues generacions que havien patit diversament la Segona Guerra Mundial, ¨¦s plenament acceptat. D¡¯aqu¨ª l¡¯expansi¨® m¨¦s fluida a altres lleng¨¹es.

Manazuru, top¨°nim real d¡¯una pen¨ªnsula japonesa, ¨¦s la paraula que actua amb efecte hipn¨°tic en aquesta novel¡¤la d¡¯Hiromi Kawakami (T¨°quio,1958). Manazuru ¨¦s el nom que el marit de Kei, desaparegut fa 12 anys, va deixar escrit en el seu dietari. Kei, una dona d¡¯uns 40 anys, ha reconstru?t la seva vida amb un altre home, Seiji, i viu tamb¨¦ amb la seva filla i la seva mare, per¨° una insatisfacci¨® profunda, que la fa viure penjada d¡¯un n¨²vol, fa que ho deixi tot enrere i vagi cap a la costa de Manazuru a veure si troba la petja del seu marit. I all¨¤, efectivament, trobar¨¤ alguns fantasmes: interiors i literals.

Subtilesa i delicadesa, una prosa detallada que descriu a consci¨¨ncia els s¨¦cs de l¡¯¨¤nima: vet aqu¨ª l¡¯estil de Kawakami, autora de la qual l¡¯editorial Quaderns Crema ja ha tradu?t cinc llibres en el darrer lustre. El lirisme i la ingravidesa hi s¨®n presents, i la gr¨¤cia ¨¦s que aix¨°, contr¨¤riament al que es pensa, pot limitar tamb¨¦ amb la foscor, el malestar i les tenebres interiors, fet que desbarata els perills de la intimitat massa edulcorada.

La novel¡¤la, que parla del desamor i l¡¯abs¨¨ncia en les relacions familiars, de tot all¨° tan m¨¦s misteri¨®s com m¨¦s obvi que se¡¯ns presenta en la quotidianitat, ¨¦s sobretot un viatge des del realisme fins a tot all¨° fabul¨®s, que no sabem si pertany al m¨®n de l¡¯objectivat o a un trastorn de la protagonista. Vet aqu¨ª un viatge liter¨¤riament suggestiu, que potser sorprendr¨¤ una mica els lectors de Kawakami, que en obres anteriors havien llegit una hist¨°ria amb fets i perfils m¨¦s di¨¤fans.

L¡¯¨²nic problema, certament, ¨¦s que el somieig i la vaguetat acaben desenfocant l¡¯argument, que sovint se¡¯ns esmuny de les mans, i anem a les palpentes entre el pla real i all¨° somiat o imaginat. L¡¯atmosfera ens embolcalla i la prosa ens acaba produint una plaent impressi¨® est¨¨tica, per¨° al final l¡¯autora sembla preferir crear sensacions m¨¦s que no pas fixar la clau l¨°gica de la trama.

Kawakami va publicar el seu primer llibre el 1994. Des de llavors, no ha deixat de construir una obra s¨°lida i guanyar premis de prestigi, els quals l¡¯han convertit en un valor literari indiscutible. La seva obra fa pensar en altres autores nascudes cap a l¡¯any 60: Yoko Ogawa (Hotel Iris, La f¨®rmula m¨¦s estimada del professor...) o Banana Yoshimoto (Tsugumi, Son profund, Records d¡¯un carrer¨® sense sortida...).

Neoromanticisme, intimisme, atmosfera, el sobrenatural com a punt de fuga vital, una veu femenina que ve des d¡¯una regi¨® liter¨¤ria particular, a la qual els traductors s¡¯esmercen a trobar el to adequat, com fa aqu¨ª Marina Bornas Monta?a... No ¨¦s gens estrany, doncs, que el lector que busca bona literatura i espais mentals inconeguts s¡¯hi senti atret.