R¨¨quiem per Damasc

L'hotel Baron d'Alep, el m¨¦s antic del pa¨ªs i que data del segle XIX, oferia un magn¨ªfic bar, un hamam (bany turc) aix¨ª com la conveni¨¨ncia geogr¨¤fica per la seva proximitat a la ciutat vella. Els personatges hist¨°rics que van passar per les seves cambres atreien la clientela m¨¦s exquisida. El primer que un feia tan bon punt s'havia registrat era pujar a l'habitaci¨® 202, on va dormir Lawrence d'Ar¨¤bia i on a la paret encara hi penja una factura del bar que l'oficial brit¨¤nic, fent cas om¨ªs del rigor angl¨¨s, va deixar sense pagar. A l'habitaci¨® contigua, la 203, Agatha Christie va escriure la primera part d'Assassinat a?l'Orient Express. Ja fa mesos que els combats entre l'Ex¨¨rcit i els rebels sirians, a escassos metres, n'han fet tancar les portes i rere seu tots els seus secrets.

En temps de preguerra, Asma al-Assad es va convertir en el fetitxe del glamur. Ara viu reclosa.

?s en aquestes cases restaurades i els seus carrerons on es gravaven les telenovel¡¤les sirianes, prestigioses a tota la regi¨®. El 2008, el Festival Internacional de Cine de Damasc rebia milers d'assistents i periodistes que hi havien anat per felicitar els actors de la telenovel¡¤la Bab el Hara, que representava la vida de barri en temps del mandat franc¨¨s, o fotografiar l'actriu Sulaf Fawajeryi, que donava vida a Asmahan, una cantant drusa que va resultar ser espia per a brit¨¤nics i francesos durant la Segona Guerra Mundial. L'¨²ltim esdeveniment a l'?pera de Damasc data del 2012.

No gaire lluny de Via Recta viu Mostafa Al¨ª, escultor a la cinquantena i reconegut internacionalment per les seves obres de bronze. Membre de la intel¡¤lig¨¨ncia siriana, l'artista ¨¦s un dels que han decidit quedar-se. ¡°Cada dia inaugurem una nova exposici¨®. Joves de tot el pa¨ªs, influenciats tots per les seves viv¨¨ncies, donen un nou impuls a la inspiraci¨® art¨ªstica¡±, relata optimista al tel¨¨fon. Per¨° molts joves decideixen viatjar per buscar-se la vida. Ja no es compra art a Damasc. ¡°Fem de la ciutat el nostre taller per despr¨¦s vendre a fora; a Beirut, Dubai, Jord¨¤nia o Fran?a¡±, afegeix l'escultor que d'aqu¨ª a pocs dies exposar¨¤ a Par¨ªs.

Encara que a Damasc no es compri, no es deixa de sortir. Al centre de la capital, l'¨¤tic de l'hotel Omayad acull?el Z-Bar, que amb 20.000 seguidors a Facebook continua sent lloc predilecte de la jet set. En la intimitat de velluts i t¨¨nues llums, aquest bar ofereix un lloc per ballar, xerrar i beure a preus de fins a vuit euros la cervesa. El 2007, el Z-Bar va inaugurar la barra. ¡°Abans, els sirians rics anaven els caps de setmana al Casino o als bars de Beirut. Despr¨¦s de la retirada de les tropes sirianes el 2005, el L¨ªban es va tornar perill¨®s, aix¨ª que el Z-Bar va obrir com una alternativa per als qui ja no tenien on sortir¡±, explicava Maruan, que en aquella ¨¨poca era cambrer del bar. Despr¨¦s d'un breu tancament, el Z-Bar va reobrir aquesta vegada per als seus propis ciutadans en temps de guerra. ¡°Continua sent dels favorits, per¨° el Bar Lounge del Four Seasons Hotel ¨¦s la nova tend¨¨ncia¡±, apunta Zafer, de 31 anys. Fill de Joseph Marina, director d'una coneguda marca familiar creada fa 50 anys per assortir els sirians amb vestits de luxe, fa dos anys que ¨¦s a Beirut ¡°sense fer res¡±. El negoci familiar es consumeix i amb ell la fortuna dels seus hereus. Una realitat que Zafer assegura que comparteix amb altres fills d'empresaris sirians com el representant d'Armani o la joieria Halaa.

Una dissenyadora va fer un vestit a la reina Sofia que li va quedar petit: ¡°No et preocupis li dono a Letizia¡±.

A difer¨¨ncia del L¨ªban o del Golf, on la classe alta exhibeix a so de bombo i platerets les seves riqueses banyant-se en el luxe, la siriana sempre va ser m¨¦s aviat discreta. ¡°Fa 12 anys, amb les restriccions, els sirians necessitaven un perm¨ªs per comprar un cotxe de luxe. La burgesia siriana ¨¦s una barreja de comerciants i industrials que despr¨¦s d'una obertura econ¨°mica el 1991 van pactar amb el r¨¨gim de Hafiz al-Assad i van viure en coexist¨¨ncia amb les seves lleis. Amb l'ascensi¨® de Baixar al-Assad va n¨¦ixer una nova classe mitjana-alta, m¨¦s ostensible que la burgesia cl¨¤ssica¡±, explica un economista siri¨¤ a Beirut que prefereix mantenir l'anonimat.

Va ser en part la primera dama, Asma al-Assad, qui va revolucionar la moda. En temps de preguerra es va convertir en el fetitxe del glamur de la societat siriana. La seva aclamaci¨® social i reconeixement internacional van caure en picat amb l'enfonsament diplom¨¤tic de Baixar al-Assad. Al mar? del 2011, el mateix mes en qu¨¨ va comen?ar un conflicte que quatre anys despr¨¦s ha provocat?m¨¦s de 200.000 vides, Asma protagonitzava la portada de la revista Vogue que la va batejar com La rosa del desert. El reportatge va despertar les cr¨ªtiques de reconegudes plomes dels mateixos diaris occidentals que abans en lloaven l'eleg¨¤ncia. La primera dama va tornar, com les seves predecessores, al silenci i la privadesa de palau i va tancar qualsevol debat sobre l'incipient avantguardisme siri¨¤.

L'embrion¨¤ria moda siriana es va esfondrar de cop. Asma era client habitual de la botiga Anat, a qui encarregava vestits i jocs de taula. El 1988, Heike Weber, origin¨¤ria de Berl¨ªn, va inaugurar la botiga en qu¨¨ confecciona robes i accessoris combinant les ¨²ltimes tend¨¨ncies de la moda amb brodats sirians i palestins artesans resultat de segles de tradici¨®. A les seves portes hi van acudir prestigioses personalitats com la primera dama o la reina de Espanya. ¡°Poc abans de la guerra, la reina Sofia ens va encarregar un vestit. Resulta que li vam fer una talla molt petita. Quan el va veure em va dir: 'No et preocupis, que me l'emporto per a Letizia i me'n fas un altre¡±, recorda Heike somrient al mateix temps que mostra una foto seva al costat de la reina. Igual que hotels, cinemes i restaurants, despr¨¦s de d¨¨cades d'esfor? i treball, Anat est¨¤ a punt de tancar la seva botiga a la qual no van ni els sirians rics perqu¨¨ simplement se n'han anat.