Un papa que canti i no que bordi

Hi ha dies, pocs, en qu¨¨ el papa Francesc fa de papa convencional i entre la concurr¨¨ncia ¡ªincloeu el p¨²blic en general i la nombrosa premsa internacional que el segueix en els seus viatges¡ª aleshores es produeix una certa sorpresa tacada de decepci¨®. Les jornades en qu¨¨, com el?dissabte a Istanbul, Jorge Mario Bergoglio es dedica a parlar de l¡¯Esperit Sant o de la carta de sant Pau als corintis es poden comptar amb els dits d'una m¨¤. Des de?la seva arribada a la cadira de Pere, precedida pel gran esc¨¤ndol de les filtracions que va desembocar en la ren¨²ncia de Benedicte XVI, les intervencions del papa Francesc han tingut sempre un clar missatge pol¨ªtic de den¨²ncia, ja sigui cap a dins de l¡¯Esgl¨¦sia ¡ªcontra el luxe, la peder¨¤stia o la falta de miseric¨°rdia¡ª o cap al m¨®n que l¡¯envolta. Els seus discursos encesos contra el sistema econ¨°mic mundial, la falta d'atenci¨® als immigrants o la necessitat d'una alian?a, ¡°m¨¦s enll¨¤ de les armes¡±, contra el terrorisme islamista han atret una atenci¨® medi¨¤tica sense precedents. Per¨° tamb¨¦ un murmuri de desaprovaci¨® creixent, per¨° poc audible, entre els sectors m¨¦s conservadors de l¡¯Esgl¨¦sia.

El dimarts passat, durant elvol de tornada d¡¯Estrasburg, on Francesc va llan?ar una cr¨ªtica ferotge al ¡°tecnicisme burocr¨¤tic¡± d'una Uni¨® Europea (UE) que veu ¡°cansada i envellida¡±, un periodista li va preguntar si, d¡¯acord amb les seves paraules, se¡¯l podia considerar ¡°un papa socialdem¨°crata¡±. Bergoglio, apuntant un somriure, va contestar: ¡°Estimat, aix¨° ¨¦s reduccionisme! Jo no em sabria classificar en un costat o en un altre, per¨° tot el que dic ve de l¡¯Evangeli, que adopta la doctrina social de l¡¯Esgl¨¦sia. Per¨° gr¨¤cies per la pregunta. M'ha fet somriure¡±. Un somriure que, no obstant aix¨°, no tots comparteixen.

Els sectors m¨¦s conservadors ¡ªque van traient el cap a trav¨¦s d¡¯alguns blogs nom¨¦s per a iniciats¡ª prefereixen un papa que canti les virtuts de D¨¦u i de la seva Esgl¨¦sia i no un que bordi di¨¤riament contra els pecats propis i aliens. O que, posats a criticar, ho faci contra els de la vorera del davant ¡ªparelles en pecat, unions homosexuals, religions tradicionalment antag¨°niques¡ª i no, com Bergoglio fa sovint, contra les seves pr¨°pies hosts. Una part de la C¨²ria ¡ªla que vivia feli? discutint sobre el sexe dels ¨¤ngels als millors restaurants de Roma mentre, per posar un exemple, 30 milions de nord-americans abandonaven la fe cat¨°lica en els ¨²ltims anys¡ª no s'esperava un papa, diguem-ho aix¨ª, tan bel¡¤ligerant. Un papa capa? de deixar a mans de la just¨ªcia civil clergues aficionats a blanquejar diners del banc del Vatic¨¤ ¡ªmonsenyor Nunzio Scarano¡ª o a aprofitar el seu prestigi sacerdotal per estafar ancianes i abusar sexualment de menors d'edat, com s'investiga ara a Granada.

Un any i mig despr¨¦s de la seva elecci¨®, l'actitud del papa Francesc cap a la seva Esgl¨¦sia i cap al m¨®n segueix aixecant onades d'admiraci¨® entre tothom, per¨° tamb¨¦ un mar de fons cada vegada m¨¦s identificable despr¨¦s que, durant el passat s¨ªnode sobre la fam¨ªlia, Bergoglio demostr¨¦s que no ¨¦s tan sols un constructor de discursos?bonics o d'imatges hist¨°riques ¡ªcom la d'ahir, en qu¨¨ es va inclinar i fer beneir pel patriarca ortodox Bartomeu I¡ª, sin¨® un papa disposat a canviar l¡¯Esgl¨¦sia.