La sequera i una gesti¨® poc efica? ofeguen el parc de l¡¯Albufera

¡°Ara haur¨ªem de veure la perellon¨¤ [inundaci¨® m¨¤xima del llac de l¡¯Albufera], s'hauria de poder anar amb barca pels arrossars i mireu, estan secs¡±, emfatitza Josep Cavaller, president de la Comunitat de Pescadors del Palmar. El nivell del llac, joia del Parc Natural de l¡¯Albufera, va comen?ar a caure a l'estiu per¨° a finals d'octubre, amb l'abs¨¨ncia de les pluges de la tardor, van saltar les alarmes: el llac havia retrocedit m¨¦s de 23 cent¨ªmetres i necessitava cabal extra per recuperar-se. La t¨ªpica estampa del llac que, vist des de l'aire, multiplica per cinc la seva extensi¨® per la inundaci¨® dels arrossars que l'encerclen, est¨¤ in¨¨dita a aquesta ¨¨poca de l'any.

¡°Si no hi ha prou aigua al llac, no s'hauria de bombar als tancats [els ¨²ltims camps d'arr¨°s guanyats a l'Albufera i situats per sota del nivell del llac], ni als vedats de ca?a perqu¨¨ encara baixa m¨¦s el nivell¡±, diu com a resum del que ha passat aquest any. Els interessos de l¡¯Albufera s¨®n molt m¨¦s amplis que els dels arrossers. Hi ha interessos culturals, mediambientals, pesquers i fins i tot tur¨ªstics.

Acci¨® Ecologista-Agr¨® (AE-Agr¨®), organitzaci¨® present en la gesti¨® del parc, coincideix amb el president dels pescadors i afegeix m¨¦s causes del desastre. El bombament d'aigua als tancats, la mala gesti¨® de la gola de Pujol ¨Cque comunica el llac amb el mar¨C i la sequera dels dos ¨²ltims anys expliquen la prec¨¤ria situaci¨® d'aquest paratge d'un valor ambiental incalculable, diagnostica l'ecologista V¨ªctor Navarro. AE-Agr¨® exigeix que es convoqui la comissi¨® de la sequera per adoptar solucions i que la "gangrena" del llac no vagi a m¨¦s.

La situaci¨® ha generat alarma i molts ¨Cgrups pol¨ªtics, ecologistes, ve?ns del parc i el mateix Ajuntament de Val¨¨ncia, propietari del llac¨C han sortit des del setembre en defensa de l'aiguamoll, sobretot per demanar a la Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica del X¨²quer (CHJ), l'¨²nica administraci¨® competent, que deixi anar cabal per recarregar l'aiguamoll i evitar m¨¦s riscos a un parc el llac del qual representa nom¨¦s 3.000 de les 21.000 hect¨¤rees de la seva extensi¨® total.

La ¡®perellon¨¤¡¯ ¨Cinundaci¨® m¨¤xima del parc¨C es retarda aquest any

L'equilibri ¨¦s precari en un espai amb quatre ecosistemes diferents (mar, devesa, aiguamoll i muntanya) en una l¨ªnia recta de 20 quil¨°metres, recorden els habitants del parc. A causa dels anys de contaminaci¨®, amb acumulaci¨® de metalls pesats als fons, i al fet que els aq¨¹¨ªfers estan taponats, si es produeix un descens traum¨¤tic del nivell de l'aigua al llac, es perd oxigen i milers de peixos poden morir.

Per efecte de la sequera ja no baixa aigua del riu X¨²quer al llac, tampoc hi ha rec¨¤rrega d'aq¨¹¨ªfers ¨Csituaci¨® a la qual ha contribu?t en part la substituci¨® del reg agr¨ªcola per inundaci¨® pel de degoteig¨C i a l'aigua depurada que s'envia de Pinedo li falten nutrients.

Cavaller recorda que els pescadors fa segles que s¨®n al parc i recorda els temps en qu¨¨ s'extreien del llac ¨Cal qual el peix entra a trav¨¦s de les goles¨C centenars de quilos de llobarro, llissa, angules i fins i tot gambeta. Ara tot ha canviat. ¡°L'Administraci¨® est¨¤ fent un esfor? per recuperar determinades esp¨¨cies per¨° la gesti¨® de l'aigua s'ha de modificar perqu¨¨ la dominen els agricultors¡±, denuncia el president dels pescadors.

Les comportes de comunicaci¨® amb el mar estan tancades m¨¦s del compte per evitar, amb el nivell tan baix del llac, que les aig¨¹es se salinitzin, per¨° alhora impedeixen l'entrada del peix. Per aix¨° Cavaller insisteix que no s'ha de buidar m¨¦s el llac, bombant l'aigua als arrossars. El cicle vegetatiu d'aquest cultiu comen?a amb la sembra al maig i culmina amb la sega al setembre. Despr¨¦s els camps s'inunden a l'hivern fins que arriba el moment d'assecar-los i preparar-los per a una altra sembra.

Jos¨¦ Segarra, director del Parc Natural, explica la import¨¤ncia de la perellon¨¤, que ¨¦s quan el llac reivindica el seu territori i els l¨ªmits del llac es confonen amb els dels arrossars. ¡°Aquesta inundaci¨® atreu les aus aqu¨¤tiques, renta les terres, i, el m¨¦s important, frena la salinitzaci¨® de l'aigua i de l'ecosistema¡± perqu¨¨ la massa d'aigua dol?a ¨¦s m¨¦s gran i frena la intrusi¨® pel subs¨°l de la sal marina. Segarra subratlla que aquest any s'ha retardat tot. La campanya de l'arr¨°s i la de ca?a s'han solapat en el temps, fet que ha generat algun petit conflicte. I els arrossars que s'han omplert ho han fet en detriment del cabal del llac, at¨¨s que amb prou feines ha plogut fins aquest cap de setmana. Els tancats perimetrals al llac s'han inundat nom¨¦s amb l'efecte de la gravetat i les aportacions fluvials procedents del T¨²ria (pel nord) i el X¨²quer (pel sud) no arriben al llac fins que s'omplen els arrossars confrontants al mar. Els vedats de Silla, Sollana, Sueca i Cullera tamb¨¦ han necessitat aigua amb urg¨¨ncia amb els permisos de ca?a ja pagats i, al final de la cadena, hi ha el llac. ¡°Habitualment els terrenys s'entollen en poc m¨¦s d'una setmana per¨° aquest any el proc¨¦s ser¨¤ m¨¦s lent¡±, pronostica el director del Parc, que aposta, junt amb els pescadors i els ecologistes, per una comissi¨® t¨¨cnica de l'aigua del parc on estiguin presents tots els actors amb interessos o compet¨¨ncies en el paratge natural.

L¡¯embolic de compet¨¨ncies complica el di¨¤leg dels actors

L'embolic administratiu entorn del Parc Natural de l¡¯Albufera no facilita l'entesa entre els actors del parc. La Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica del X¨²quer ¨¦s l'¨²nic organisme que pot ordenar el desembassament d'aigua, despr¨¦s hi ha els regants, que gestionen el pas de l'aigua per les s¨¦quies, l'Ajuntament de Val¨¨ncia, propiet¨¤ria del llac, i la Junta de Desgu¨¤s, que decideix quan es tira aigua al mar. La Junta del Parc, que dep¨¨n de la Generalitat, s'encarrega del control i l'an¨¤lisi de la qualitat de l'aigua.

Un portaveu de la CHJ resta gravetat a la situaci¨®. ¡°Els nivells a l'Albufera de finals d'octubre van ser semblants als de l'any passat i no eren els m¨¦s baixos dels ¨²ltims anys; eren, de fet, superiors als de l'any 2006¡±. Al llarg del novembre han crescut els nivells, que, segons reconeix la CHJ, s'han vist afectats pel funcionament de les goles al final de la campanya arrossaire, per l'ompliment dels tancats i les derivacions d'aigua de les comunitats de regants.