Confer¨¨ncia club

Im-pressionant, im-ponent, im-pactant. La visi¨® dels 3.000 devots d'Artur Mas asseguts a l'inabastable pati de butaques del F¨°rum, expectants, ansiosos d'escoltar la paraula de l'ungit, va ser inoblidable per als que la vam percebre amb tota intensitat i en directe per TV-3. ¡°Vivim moments excepcionals, hist¨°rics¡±, va dir, i va desgranar el seu full de ruta de navegant pol¨ªtic amb corbata, ulleres i radar, guiat per la ineludible crida de la p¨¤tria i l'epopeia del dest¨ª en l'universal.

?s l'hora de la generositat! El pa¨ªs ens necessita! Salvem-lo tots en uni¨®! Jo us convido, us acullo, us portar¨¦ a la terra promesa! Aix¨ª, grandioses, suggeridores, sonaven les seves paraules en aquell silenci religi¨®s nom¨¦s trencat quan la m¨¤ que assenyalava els enemics d'aquest fervor patri¨°tic. Alguns no record¨¤vem res m¨¦s emocionant des que vam fer la primera comuni¨® al Congr¨¦s Eucar¨ªstic del 1952. Quin revival en plena era globalitzadora, ultratecnol¨°gica, desregulada i m¨ªstic/friki/psicod¨¨lica. Grandi¨®s Mas nostre de cada dia que, tots coincideixen, va pujar a la muntanya i va aconseguir les taules de la llei del neoindependentisme ¨²nic. Jo s¨®c l'independentisme, va venir a dir, i tots ens vam estremir, com corresponia.

Fa tants dies que vivim emocions fortes i moments hist¨°rics a Catalunya, l'inesperat passa amb tanta facilitat, que caldr¨¤ demanar una treva. Podrem digerir ara que vivim guiats per una ¨¨pica de la confer¨¨ncia? Vista l'escena de Mas ¨Cpoques vegades hi havia hagut tanta expectaci¨®: va ser la revelaci¨® de l'Evangeli de l'independentisme ¨²nic¨C, amb qu¨¨ ens ungir¨¤ en la seva confer¨¨ncia d'avui l'independent¨ªssim pastor Oriol Junqueras? Quina pedagogia del nou Estat, quina doctrina impartir¨¤ per accedir al cim dels somnis de mai acabar? Junqueras, que va assistir a la performance de Mas, el va convidar a la seva confer¨¨ncia, com fan les persones educades, per¨° Mas li va dir que havia de mirar l'agenda¡­ ep! Joc brut? Catalunya no val una confer¨¨ncia d'un altre independentista, senyor Mas?

De confer¨¨ncia en confer¨¨ncia, aix¨° sembla el Conferencia Club. I aqu¨ª els m¨¦s vells del lloc m'entendran: si fa seixanta anys, l'entreteniment preferit dels il¡¤lustres barcelonins era assistir a confer¨¨ncies (al vell Ritz) sobre el llegat imperial d'Isabel i Ferran, avui el Nou Conferencia Club obsequia els catalans amb la performance pantagru¨¨lica per cap¨ªtols: l'epopeia de l'Estat catal¨¤ o com es pot aconseguir l'impossible. Es tracta d'un gran espectacle en el qual els conferenciants traspuen sentiments i desitjos ben¨¨fics i acaben suspesos en l'aire, on es mantenen pedalejant per no caure.

Mas ¨¦s el profeta, el primer tenor de les titelles i tots, fins i tot els seus amics intenten tocar-lo amb el pal mentre clama al cel

L'espectacle aix¨ª format ¨¦s inigualable: el p¨²blic segueix en suspens una gesticulaci¨® que ¨¦s recurs in extremis dels que saben que estan condemnats a estimbar-se sense remei. I quina pena fa la fatal destinaci¨® de tants herois malgastats. Per aix¨° hi ha molta gent pendent de cada moviment, de cada cella, de silencis, d'abs¨¨ncies, de picades d'ullet. Mas ¨¦s el profeta, el primer tenor de les titelles i tots, fins i tot els seus amics, intenten tocar-lo amb el pal mentre clama al cel. I dies, setmanes, mesos, anys, legislatures, van passant. Per¨° ell continua aqu¨ª, aguerrit, desafiador, saga?, astut, va tenir bons mestres en aix¨° de plantar cara al monstre de Madrit. ?s com?l'ou com balla.

Espero que disculpeu l'especial sentit de l'humor que els fets pol¨ªtics em provoquen. S¨¦ que dec estar molt equivocada: no poder agafar-se aquests personatges pol¨ªtics seriosament ¨¦s prova del meu error. Perqu¨¨ vivim temps greus en els quals la gent pateix, els joves es pregunten pel m¨®n que els deixem i ens avergonyeixen a tots amb els seus retrets. No ¨¦s estrany que vulguin canviar-ho tot i que ni tan sols respectin l'esfor? com¨² que es va fer perqu¨¨ Espanya (i Catalunya) visquessin en una cosa semblat a una democr¨¤cia.

Els obsequiem ara amb balls de Sant Vito, titelles impert¨¨rrites i corruptes, pa?sos de fantasia i dist¨¤ncies infinites entre els que decideixen i els que miren com decideixen aquests pocs que s¨®n tan poc de fiar. Veiem com els uns ens ensabonen per enxampar el nostre vot i els altres ens ballen l'aigua perqu¨¨ els donem l'amen a lleis que els atorguin m¨¦s poder. Encara no han dit si la independ¨¨ncia de Catalunya correspondr¨¤ a un pa¨ªs no corrupte, respectable, amist¨®s, just, plural i lliure. El m¨¦s important ¨Cel poder al qual aspiren¨C ho amaguen.

No sabem en quina Espanya vivim, o potser sabem massa que no ens agrada viure en el mar de corrupci¨® de cada dia. No ens agrada el que veiem aqu¨ª ¨Cpoc i mal govern, somnis de grandesa fora de la realitat¨C i ens agrada menys el que veiem ¨Ccorrupci¨®, fanatisme, mal govern¨C entre els que haurien de donar exemple a Espanya. La Catalunya de Mas no acull la pluralitat d'aquesta terra. L'Espanya de Rajoy produeix enrogiment. Tots dos espeterneguen en l'aire perqu¨¨ els seus dies ¨Cinsisteixo¨C ja estan comptats.

Margarita Rivi¨¨re ¨¦s periodista