Mas-Colell presenta uns Pressupostos que no augmenten la despesa social

Els empleats p¨²blics de la Generalitat l'any que ve recuperaran la paga extra de Nadal despr¨¦s de tres anys consecutius amb retallades a la n¨°mina. Per¨° davant la insufici¨¨ncia de recursos, l¡¯Executiu d'Artur Mas ha posposat la recuperaci¨® de la despesa social, que ha retrocedit fins a nivells del 2004. El conseller d¡¯Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va posar ahir ¨¨mfasi en l'esfor? per ¡°protegir¡± aquesta despesa, que suposa el 71,2% dels Pressupostos per al 2015. ¡°No podem anar m¨¦s enll¨¤ en la reducci¨® de despesa sense perjudicar la prestaci¨® de serveis¡±, va advertir Mas-Colell, qui des del 2010 ha aplicat una tisorada del 15,6% als serveis de l¡¯Estat del benestar.

La despesa dels departaments s'incrementar¨¤ el 2015 el 5,6%, sobretot per la recuperaci¨® del sou i la jornada dels empleats p¨²blics, que tenen un cost de 610 milions. Sense aquest efecte, aquestes partides creixen el 2,5%. El pressupost de Salut quedar¨¤ igual que enguany, mentre que el d¡¯Ensenyament augmentar¨¤ el 0,4%. El de Benestar guanyar¨¤ un 10%, per¨° per la integraci¨® de l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Assist¨¨ncia i Serveis Socials (ICASS) en els comptes de la conselleria. Exclosa aquesta operaci¨®, el total de la despesa financera de la Generalitat amb prou feines s'incrementar¨¤ el 0,8% respecte al 2014.

Mas-Colell va advertir que la salut de les finances catalanes encara ¨¦s feble malgrat la incipient recuperaci¨® econ¨°mica. La Generalitat tindr¨¤ el 2015 unes necessitats de finan?ament de 22.481 milions, per¨° nom¨¦s disposa de 19.981 milions. Aix¨° deixa un forat de 2.500 milions que el conseller vol cobrir fonamentalment amb recursos que haur¨¤ de negociar amb el Ministeri d¡¯Hisenda. En concret, el departament reclama els fons de la disposici¨® addicional tercera corresponents al 2008 (759 milions), la compensaci¨® per l'impost de dip¨°sits bancaris (635 milions) i una bestreta del fons de competitivitat del 2015 (789 milions). La Generalitat Valenciana tamb¨¦ ha optat per incloure aquesta ¨²ltima partida als seus Pressupostos. ¡°Reclamarem a l¡¯Estat els deutes hist¨°rics i ingressos que creiem justificats¡±, va sostenir.

La negociaci¨® amb Hisenda es donar¨¤, malgrat aix¨°, en un context de tensi¨® entre els executius central i catal¨¤ pel proc¨¦s sobiranista. El titular d¡¯Economia va negar que tingu¨¦s un pla b. ¡°No ho tinc previst [que no arribin els fons], han d'apar¨¨ixer, ens juguem els serveis p¨²blics¡±, va ressaltar. No obstant aix¨°, s¨ª que va apuntar a una alternativa per la qual va dir que seguir¨¤ batallant: la flexibilitzaci¨® dels objectius de d¨¨ficit en el Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera.

Mas-Colell admet la ¡°probabilitat¡±

Mas-Colell va subratllar que, a difer¨¨ncia dels socialistes, ¡°el Govern del PP¡± ha carregat les retallades sobre les comunitats. Aquestes, va explicar, s¨®n responsables d'un ter? de la despesa de l¡¯Estat i nom¨¦s se'ls deixar¨¤ registrar una sisena part del d¨¨ficit del conjunt del sector p¨²blic espanyol. Els comptes catalans per a l'any que ve tenen com a objectiu el 0,7% del producte interior brut (PIB), per¨° Mas-Colell va reclamar ahir que es corregeixi aquest indicador fins a almenys l'1,5%.

En cas d'aconseguir que el Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera permet¨¦s que el d¨¨ficit assignat fos de l'1,5% del PIB, Mas-Colell disposaria de gaireb¨¦ 1.650 milions d'euros m¨¦s que hauria de cobrir amb deute. En la negociaci¨® per flexibilitzar els objectius de d¨¨ficit, el conseller ¡ªque va qualificar de ¡°barbaritat¡± el repartiment realitzat per Hisenda¡ª tindr¨¤ com a principal basa les males dades amb les quals es preveu que les comunitats tanquin l'any. ¡°Aquesta pol¨ªtica ha fracassat. I ho veurem a finals d'any¡±, va vaticinar el conseller.

ERC es decanta per la pr¨°rroga i el PSC per una esmena a la totalitat

L¡¯Executiu catal¨¤ va destacar en la presentaci¨® dels Pressupostos l'ajust realitzat en l'¨²ltim lustre. Entre el 2010 i el 2014 la Generalitat ha redu?t el d¨¨ficit p¨²blic del 4,53% a l'1,95% del PIB, cosa que suposa un drenatge de 7.660 milions d'euros. Ho va fer gr¨¤cies a una pujada de la pressi¨® fiscal i a una retallada de la despesa en el sector p¨²blic del 22,5%. El conseller va indicar, a m¨¦s, que el d¨¨ficit estructural ¡ªaix¨° ¨¦s, eliminant el component c¨ªclic¡ª ja va ser el 2013 del 0,24% del PIB, mentre que el saldo primari va ser positiu. ¡°L'ajust ja est¨¤ fet¡±, va assegurar.

El deute p¨²blic pujar¨¤ fins als 67.192 milions, l¡¯equivalent al 32,7% del PIB. La mem¨°ria que acompanya els Pressupostos indica que l'any que ve es requeriran 8.054,6 milions d'euros, de manera que el deute es convertir¨¤ en la segona partida m¨¦s gran dels comptes, per darrere de Salut. D'aquesta quantitat, 5.290 milions corresponen a amortitzacions, mentre que 1.714,6 milions aniran destinats al pagament d'interessos, que disminuiran per primera vegada en deu anys.

Mas-Colell no va voler avan?ar el d¨¨ficit p¨²blic amb qu¨¨ la Generalitat acabar¨¤ el 2014 una vegada que Artur Mas hagu¨¦s anunciat divendres passat a s¡¯Agar¨® que s'incomplir¨¤ el l¨ªmit de l¡¯1%. Aix¨ª i tot, Mas-Colell va admetre que ¡°¨¦s evident¡± que ¡°hi ha la probabilitat real¡± que ¡°no es concreti¡± el trasp¨¤s a l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona de les depuradores de la conurbaci¨® de la capital catalana. D'aquesta manera, la Generalitat nom¨¦s hauria ingressat 311,6 dels 2.318 milions que va preveure en privatitzacions per al 2014.

La presidenta del Parlament, N¨²ria de Gispert, va explicar que el ple per a l'aprovaci¨® se celebrar¨¤ els dies 4 i 5 de febrer del 2015. CiU ahir va anunciar que comen?ar¨¤ a negociar amb ERC primer, i amb els socialistes despr¨¦s, encara que els dos grups ja han anunciat que no donaran suport als comptes. ¡°Hi ha molta incertesa, per¨° si no ens prenem de deb¨° l'exercici dels Pressupostos n¡¯afegir¨ªem m¨¦s¡±, va dir Mas-Colell. Fonts de l¡¯Executiu van explicar, a m¨¦s, que els Pressupostos s¨®n la forma m¨¦s factible per recuperar la paga dels funcionaris. De moment, ERC segueixen decantant-se per una pr¨°rroga, mentre que la resta dels grups presentar¨¤ una esmena a la totalitat. ICV-EUiA va criticar els Pressupostos perqu¨¨ considera que ¡°cronifiquen¡± les retallades; el PP els va titllar d¡¯¡°irreals¡± i la CUP va criticar la falta d'estructures d¡¯Estat.