Coral Reg¨ª: ¡°Hi ha pares que critiquen que els seus fills no llegeixen, per¨° ells tampoc ho fan¡±

Coral Reg¨ª (Barcelona, 68 anys) ha passat bona part de la seva carrera docent com a directora de l¡¯escola concertada Virolai de Barcelona. Bi¨°loga de formaci¨®, tamb¨¦ ha participat activament en institucions com el Consell Escolar de Catalunya i va ser membre del grup impulsor de mesures de millora educativa que fa un any va presentar una llista de propostes, despr¨¦s del desastre dels resultats de PISA. Defensora de la renovaci¨® pedag¨°gica, Reg¨ª admet que hi ha canvis que s¡¯han fet precipitadament, i demana paci¨¨ncia i pactes pol¨ªtics que donin estabilitat i calma a les escoles.

Pregunta. Com veu el sistema educatiu catal¨¤?

Resposta. Majorit¨¤riament ¨¦s bo, i en alguns casos molt bo. Si el comparem amb fa 30 anys, hi ha una progressi¨®: hem escolaritzat amb for?a ¨¨xit els alumnes de matr¨ªcula viva, s¡¯ha redu?t el frac¨¤s escolar... Per¨° tamb¨¦ t¡¯adones que hi ha coses que no s¡¯han fet b¨¦, com ara consolidar processos de lectura, conceptualitzar les matem¨¤tiques, atendre la singularitat i el benestar emocional de les persones... Per¨° jo soc de veure sempre el got mig ple.

P. Per¨° s¨ª que hi ha veus d¡¯universitats o docents que alerten que cada cop els alumnes arriben menys preparats.

R. Hi ha el t¨°pic que qualsevol generaci¨® posterior a la nostra est¨¤ m¨¦s mal preparada. Per¨° jo crec que no ¨¦s aix¨ª, tenim alumnes molt ben preparats, que saben m¨¦s angl¨¨s, que saben treballar en equip, que s¨®n cr¨ªtics... S¨ª que a les universitats et diuen que els alumnes s¨®n incapa?os de llegir textos llargs, per¨° aix¨° ¨¦s un reflex de la societat. Per exemple en periodisme: cada cop els textos s¨®n m¨¦s curts i senzills, perqu¨¨ la gent no llegeix articles llargs, com abans.

I tenim un problema de fons, els m¨°bils. Els alumnes tenen un problema de depend¨¨ncia del m¨°bil. Per¨°, i els adults? Els nens d¡¯I3 arriben amb menys l¨¨xic i amb d¨¨ficits d¡¯expressi¨®. L¡¯escola ha de regular l¡¯¨²s dels m¨°bils, per¨° tamb¨¦ cal un treball de les fam¨ªlies.

Tamb¨¦ passa amb la lectura. Hi ha pares que critiquen que els seus fills no llegeixen, per¨° ells tampoc ho fan. I els pares, igual que els mestres, han de ser exemples. Els mestres no han de deixar que els alumnes llegeixin sols, han de llegir amb ells, comentant i contagiant la passi¨® i el gaudi per la lectura.

Els alumnes no s¨®n responsables de les nostres accions perqu¨¨ no decideixen com s¡¯apr¨¨n a llegir

P. S¡¯assenyala massa els alumnes com els culpables del baix nivell?

R. No podem focalitzar els problemes del sistema educatiu en els alumnes. Ells no s¨®n responsables de les nostres accions perqu¨¨ no decideixen com s¡¯apr¨¨n a llegir. Els alumnes s¨®n les v¨ªctimes de coses que l¡¯administraci¨® o els mestres no fem b¨¦.

Tamb¨¦ ¨¦s important ensenyar els alumnes a superar-se i ser perseverants. I per aix¨° ¨¦s important tractar b¨¦ l¡¯error: no es pot tractar de manera negativa dient a l¡¯alumne que ¨¦s un desastre, sin¨® fer que reflexioni i ajudar-lo a tornar-ho a intentar, que vegi que la perseveran?a ¨¦s important i que amb esfor? es pot fer una feina ben feta. Per¨° per aix¨° cal un mestre al costat que l¡¯ajudi i l¡¯acompanyi. El mestre ha de veure que el seu alumne no t¨¦ sostre, i tenir esperan?a per tots els alumnes que t¨¦ a l¡¯aula. Si f¨¦ssim aix¨°, crec que moltes coses canviarien, especialment als instituts. I a prim¨¤ria cal combinar aquesta preocupaci¨® pel benestar amb una exig¨¨ncia sobre els continguts.

P. Des dels resultats de PISA han augmentat les cr¨ªtiques contra les noves pedagogies.

R. L¡¯OCDE dissenya unes proves molt competencials. Hi ha gent que creu que els alumnes que van malament a PISA ¨¦s que no saben multiplicar. Aix¨° ho garantim, per¨° el que potser no saben ¨¦s raonar o aplicar els aprenentatges en contextos diferents. Potser ens falten canvis m¨¦s profunds i amb professors ben formats.

P. Aquesta renovaci¨® s¡¯ha fet massa r¨¤pid, sense ensenyar als mestres com fer aquesta transformaci¨®?

R. Hi ha hagut una precipitaci¨® pedag¨°gica i gaireb¨¦ s¡¯ha convertit en m¨¤rqueting educatiu, s¡¯ha desvirtuat el concepte. Les professions han canviat en els darrers 15 anys i, igual que els treballadors s¡¯han hagut d¡¯adaptar als nous temps, els mestres tamb¨¦, per¨° amb rigor. En alguns casos hem fet algunes experi¨¨ncies amb poc fonament, per¨° en d¡¯altres s¡¯est¨¤ fent molt b¨¦.

En alguns casos hem fet algunes experi¨¨ncies amb poc fonament

P. I com es poden fer les coses b¨¦?

R. Fent que els aprenentatges sigui rellevants. Explicar en fred el segle XX pot ser poc motivador, per¨° tenim una generaci¨® amb por pel que van viure a la pand¨¨mia i perqu¨¨ intueixen el perill d¡¯una Tercera Guerra Mundial, aix¨ª que si podem partir del seu inter¨¨s per treballar les altres guerres. Ja ho va dir el director de l¡¯OCDE, Andreas Schleicher, que potser ¨¦s millor aprendre menys coses per¨° amb m¨¦s profunditat i que tinguin ganes de continuar aprenent. ?s cert que potser hem fet coses poc profundes i molt superficials. Ens pensem que treballar per projectes ¨¦s estar jugant una estona, i no ¨¦s aix¨ª.

P. Com valora la reforma del batxillerat amb la reducci¨® d¡¯hores en literatura i ci¨¨ncies?

R. Fins ara ten¨ªem un disseny de batxillerat que funcionava, que el feia m¨¦s comprensible i assequible. El millor seria no tocar-lo. Aqu¨ª hi ha un fantasma de fons, que ¨¦s la creaci¨® d¡¯una Selectivitat ¨²nica a tot l¡¯Estat, i aix¨° seria un retroc¨¦s perqu¨¨ les PAU de Catalunya tenen un component competencial molt alt, mentre que la d¡¯altres comunitats encara ¨¦s molt memor¨ªstica.

P. Com es pot millorar l¡¯¨²s del catal¨¤?

R. El problema ¨¦s que hi ha molts professors, especialment d¡¯institut, que es passen al castell¨¤. La primera etapa de la immersi¨® va funcionar, per¨° llavors ten¨ªem un ¨ªndex d¡¯immigraci¨® m¨¦s baix i unes persones que veien el catal¨¤ com un ascensor social. Per¨° amb la gran onada migrat¨°ria, les xarxes socials i les televisions per sat¨¨l¡¤lit, baixa la necessitat de parlar en catal¨¤. I tamb¨¦ es retallen els recursos a l¡¯escola o eines com el canal Super3. Cal prestigiar la llengua catalana amb videojocs, productes culturals i dibuixos animats.

P. La diversitat a les aules ¨¦s un problema?

R. ?s el tema que m¨¦s angoixa els professors. Necessitem m¨¦s recursos de personal especialitzat, per¨° tamb¨¦ un canvi de mentalitat dels mestres: han d¡¯assumir que la realitat que trobaran a les aules ser¨¤ diversa perqu¨¨ tots els nens tenen dret de ser escolaritzats. Tenim la sensaci¨® que abans els nens d¡¯institut eren millors, per¨° estaven seleccionats i nom¨¦s arribaven a BUP el 30%. Ara arriba el 100%.

Ens pensem que treballar per projectes ¨¦s estar jugant una estona, i no ¨¦s aix¨ª

P. Com veu l¡¯enc¨¤rrec a l¡¯OCDE perqu¨¨ analitzi el sistema educatiu catal¨¤ i faci propostes de millora?

R. Crec que s¡¯ha d¡¯escoltar i consultar els millors professionals, d¡¯aqu¨ª i de fora, per¨° quan facin el diagn¨°stic no podem pretendre tenir resultats en quatre anys.

P. Esperem grans idees de canvi de l¡¯OCDE?

R. Als seus informes, l¡¯OCDE ja indica quins s¨®n els punts que fallen, com ara el poc sentiment de pertinen?a al centre o la manca d¡¯equitat, dos elements que posa al mateix nivell que el baix rendiment en comprensi¨® lectora o matem¨¤tiques. I tamb¨¦ va fer propostes. Que ara pot entrar m¨¦s en detall? Segurament s¨ª. Escoltem-los, per¨° comencem a actuar ja. I el que no pot ser ¨¦s que no tinguem activa la nova Ag¨¨ncia d¡¯Avaluaci¨®. Aquest any es fan els ex¨¤mens PISA i s¡¯han de dissenyar les mostres.

P. De totes les mesures que es poden prendre, quines considera m¨¦s urgents?

R. L¡¯augment de finan?ament i, especialment, el pacte pol¨ªtic. Les mesures que ara posem en marxa trigaran a fer efecte potser 10 o 12 anys. Necessitem paci¨¨ncia, un entorn d¡¯estabilitat i pactes pol¨ªtics que donin continu?tat a les mesures. A Portugal han passat molts governs en els darrers anys, per¨° tots han mantingut les mateixes pol¨ªtiques educatives.

I despr¨¦s cal establir un clima de confian?a entre tota la comunitat. ?s l¡¯anomenada Educaci¨® 360, on amb les extraescolars, les entitats, el centre c¨ªvic, l¡¯esplai, l¡¯assistent social... es crea una xarxa perqu¨¨ l¡¯infant estigui en un ambient adient per aprendre.

A partir d¡¯aqu¨ª, cal una revisi¨® dels perfils professionals dels mestres perqu¨¨ estiguin m¨¦s ben preparats i motivats. A Magisteri no hi ha cap assignatura sobre com ensenyar a llegir o escriure als infants.

P. Per¨° alg¨² en algun moment va decidir, per exemple, que ja no s¡¯ensenyava la lletra lligada.

R. A vegades algunes decisions metodol¨°giques venen de pedagogs o pensadors importants, per¨° tamb¨¦ hi ha un tema de prova-error o de modes pedag¨°giques, i el que hem de fer ¨¦s treballar amb evid¨¨ncies del que funciona i el que no.

P. Trigarem molt a veure els resultats dels canvis. No ¨¦s una mica desolador?

R. ?s molt desolador si volem resultats immediats. Per¨° podem fer coses immediatament, com ara la formaci¨® espec¨ªfica per als mestres que ja s¨®n a les aules. Pa?sos com Est¨°nia o Singapur han trigat a tenir resultats de les seves pol¨ªtiques, els canvis profunds i rellevants necessiten estabilitat i temps.