Declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia: l¡¯endem¨¤

Un dels autors m¨¦s representatius del realisme jur¨ªdic escandinau, el dan¨¨s Alf Ross, va publicar el 1952 una obra titulada Por qu¨¦ democracia? (Madrid, 1989), on definia la democr¨¤cia pol¨ªtica, que comporta un sentit jur¨ªdic, com una forma de govern on triomfa la idea de la majoria enfront d'aquelles formes de govern on es recorre a la viol¨¨ncia i triomfa el m¨¦s fort. Aquesta contraposici¨® explica que el jurista dan¨¨s es planteg¨¦s el problema de l'ocupaci¨® de la for?a en democr¨¤cia. Assenyalant que el valor democr¨¤tic m¨¦s important consisteix en la discussi¨® pac¨ªfica en lloc de raure en la for?a, Ross afirmava que, a difer¨¨ncia de l'autocr¨¤cia, la democr¨¤cia nom¨¦s recorre a la for?a per defensar-se d'atacs violents. Un altre gran fil¨°sof de la pol¨ªtica, el nord-americ¨¤ John Rawls, va publicar el 1971 la seva obra m¨¦s coneguda, Teor¨ªa de la just¨ªcia (Ciutat de M¨¨xic, 1979), on reflexionava sobre la toler¨¤ncia cap als intolerants. Despr¨¦s de plantejar-se si la just¨ªcia permet tractar amb toler¨¤ncia ?l'intolerant, Rawls arribava a la conclusi¨® que els homes poden posar-se d'acord en el principi d'igual llibertat per a tothom. Per¨°, afegia, ¨¦s possible que la llibertat de l'intolerant s'hagi de limitar per preservar la llibertat sota una Constituci¨® justa.

Aquestes reflexions de dos grans pensadors del segle XX ajuden a situar els problemes jur¨ªdics que poden sorgir si el Parlament de Catalunya declara la independ¨¨ncia d'aquesta comunitat. Potser pot semblar alarmista o precipitada aquesta reflexi¨® per¨° despr¨¦s de la seva confer¨¨ncia del 25 de novembre Mas, com escrivia Vidal-Folch en aquest diari, ha travessat la l¨ªnia. Ja nom¨¦s pensa en unes eleccions no partidistes, en qu¨¨, si triomfa, el seu Govern comunicaria a l'espanyol i a la Uni¨® Europea la intenci¨® de constituir un Estat independent i prepararia ¡°estructures d'Estat¡± per celebrar despr¨¦s eleccions constituents i proclamar la independ¨¨ncia. Tot aix¨° conforme al document El proc¨¦s constituent, elaborat pel Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, on s'explica com constituir un Estat independent en un escenari de no col¡¤laboraci¨® amb l'Estat espanyol, mitjan?ant una declaraci¨® del Parlamento auton¨°mic.

La confer¨¨ncia revela que Mas ¡°va de deb¨°¡± malgrat que el seu independentisme nom¨¦s t¨¦ el suport, en el millor dels casos, d'un ter? dels electors catalans. Caldr¨¤ esperar a veure els resultats de les candidatures apartidistes, per¨° els independentistes estan m¨¦s ben organitzats i m¨¦s motivats que els no independentistes i el primer partit no independentista del Parlament actual, el PSC, no pot, amb el seu doble llenguatge, constituir un referent rotund contra Mas. En tot cas, la possibilitat d'un triomf electoral de les candidatures independentistes est¨¤ aqu¨ª i cal afrontar-la. ?s possible fins i tot que, amb l'ast¨²cia que pregona Mas, ni tan sols hi hagi una declaraci¨® parlament¨¤ria d'independ¨¨ncia perqu¨¨ no pugui rec¨®rrer-se contra el Tribunal Constitucional.

Mas ¡°va de deb¨°¡± malgrat que el seu pla ?nom¨¦s t¨¦ el suport d'un ter?

Abans d'avan?ar conv¨¦ dir que l'Estat est¨¤ legitimat per actuar davant accions m¨¦s o menys formalitzades que comporten de facto la declaraci¨® d'independ¨¨ncia d'una comunitat aut¨°noma. Des d'un punt de vista filos¨°fic, com deia Ross, si la democr¨¤cia pot rec¨®rrer a la for?a per defensar-se d'atacs, a fortiori podr¨¤ dictar normes i aplicar actes jur¨ªdics que no comporten viol¨¨ncia f¨ªsica per impedir que es consolidin les ¡°estructures d'Estat". Des del punt de vista del dret positiu, la Constituci¨® ha previst mecanismes per fer front a situacions excepcionals (articles 117 i 155), a m¨¦s de les previsions del Codi Penal.

Qu¨¨ s'ha de fer el dia de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia o el dia en qu¨¨, sense aquesta declaraci¨®, el Govern catal¨¤ es dirigeixi al Govern de la naci¨® i als ¨°rgans comunitaris expressant la seva intenci¨® de constituir el nou Estat? La declaraci¨® parlament¨¤ria d'independ¨¨ncia ¨¦s un acte jur¨ªdic que, per si sola, t¨¦ una densitat jur¨ªdica limitada i en tindr¨¤ prou amb la impugnaci¨® davant el Tribunal Constitucional per suspendre-la. Per¨°, amb declaraci¨® parlament¨¤ria o amb una simple comunicaci¨®, Mas intentar¨¤ crear estructures d'Estat, i ¨¦s aqu¨ª on s'ha d'intervenir.

Hi haur¨¤ qui pensi que s¨®n les Forces Armades les que han d'intervenir. Fins fa poques setmanes, semblava que aquesta opci¨® era impensable, donada la consci¨¨ncia democr¨¤tica i la voluntat apol¨ªtica de les actuals Forces Armades. Per¨° les paraules de certs generals obliguen a posar-se en gu¨¤rdia. Els governs conservadors, a difer¨¨ncia dels governs socialistes, simpatitzen amb un cert nivell d'autonomia de les Forces Armades i en aquest brou de cultiu poden sorgir idees i debats sobre una eventual intervenci¨® militar en una Catalunya declarada independent. Millor oblidar-se'n. En primer lloc, perqu¨¨ una intervenci¨® militar provocaria molt possiblement una reacci¨® violenta, per minorit¨¤ria que fos. En segon lloc, perqu¨¨ la hist¨°ria demostra que quan un Estat es posa sota de la protecci¨® dels ex¨¨rcits, ¨¦s dif¨ªcil alliberar-se d'aquesta tutela.

Per¨° excloure rotundament una intervenci¨® militar no vol dir que l'Estat democr¨¤tic s'estigui de bra?os plegats. Com diu el document El proc¨¦s constituent, la declaraci¨® d'independ¨¨ncia ha d'anar acompanyada de la ¡°desconnexi¨® del sistema institucional i jur¨ªdic espanyol¡±. Aqu¨ª, sense acord amb l'Estat, ja tindr¨ªem un delicte de rebel¡¤li¨® si no hi falt¨¦s el requisit de la viol¨¨ncia (article 472.5 del Codi Penal), per¨° el fet que no encaixi en el tipus penal no significa que l'Estat hagi de contemplar passivament la situaci¨®.

Les forces de seguretat de la comunitat no poden ser utilitzades com a for?a premilitar

Si el Govern catal¨¤ actua, caldr¨¤ impedir que organitzi aquestes estructures estatals que tant agraden als independentistes. Les forces de seguretat de la comunitat aut¨°noma no poden ser utilitzades com a for?a premilitar i caldr¨¤ posar-les sota la depend¨¨ncia del Delegat del Govern. La Hisenda auton¨°mica no ha de finan?ar l'Administraci¨® rebel. Igualment, les entitats locals no han de ser la xarxa perif¨¨rica del proto-Estat. A m¨¦s, entre les compet¨¨ncies atribu?des a Catalunya pel seu Estatut d'Autonomia, en trobem unes quantes (caixes d'estalvi, protecci¨® civil, infraestructures de transport i comunicacions, mercats de valors, sistema penitenciari, etc¨¨tera) que poden consolidar el nou Estat. El Govern espanyol t¨¦ instruments constitucionals per reaccionar respectant l'autonomia catalana, ja que els ciutadans catalans no han de ser castigats per les aventures desestabilitzadores d'una minoria intolerant. Aquests instruments s¨®n la legislaci¨® pr¨°pia de l'Estat en mat¨¨ria de forces de seguretat, Hisenda i r¨¨gim local, m¨¦s els articles 150.3 i 155 de la Constituci¨®.

L'article 150.3 preveu que l'Estat podr¨¤ dictar lleis d'harmonitzaci¨® de la normativa auton¨°mica quan ho exigeixi l'inter¨¨s general. ?s un precepte que nom¨¦s s'ha aplicat una vegada, amb la Loapa del 1982, declarada inconstitucional per la sent¨¨ncia 76/1983, del 5 d'agost. Des de llavors la jurisprud¨¨ncia i la doctrina han estat escasses. Com que s¨®n lleis excepcionals, apareix el dubte de si podrien dictar-se per a una sola comunitat aut¨°noma. Al meu judici, si la llei defin¨ªs l'inter¨¨s general de fer front a la independ¨¨ncia d'una comunitat aut¨°noma, nom¨¦s s'aplicaria en l'¨¤mbit espacial on es doni aquest sup¨°sit de fet. La segona possibilitat ¨¦s l'article 155. ?s un precepte inaplicat que permet al Govern espanyol, pr¨¨via aprovaci¨® del Senat, adoptar les mesures necess¨¤ries quan una comunitat aut¨°noma incompleixi les seves obligacions. T¨¦ un avantatge sobre les lleis harmonitzadores: amb un sol acte jur¨ªdic es podrien adoptar totes les mesures necess¨¤ries. Finalment, no vindria malament replantejar-se l'article 472.5 del Codi Penal, ja que el desafiament de Mas ens mostra que es pot intentar declarar la independ¨¨ncia en part del territori nacional sense al?ar-se violentament.

Tot aix¨° no impedeix negociar amb Mas i amb el PSOE per arribar a una reforma constitucional i estatut¨¤ria que freni l'independentisme minoritari. Per¨° ja va dir Maquiavel que Mois¨¨s, Cir, Teseu i R¨°mul no haurien pogut fer guardar molt temps les seves constitucions si haguessin estat desarmats, com ho estava Savonarola (El pr¨ªncep, VI). Amb el dret la democr¨¤cia s'arma davant els Savonaroles.

Javier Garc¨ªa Fern¨¢ndez ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid.