De quinze a un

El maig de 1983, les segones eleccions municipals despr¨¦s del franquisme van donar al PSC 15 regidors a la ciutat de Girona i, amb ells, una m¨¦s que confortable majoria absoluta. De fet, el partit governava l'urbs des dels comicis inaugurals del 1979, per¨° l'alcalde Joaquim Nadal havia necessitat durant el seu primer quadrienni el suport del PSUC. Despr¨¦s ja no. Des del 1983 Nadal va enfilar dues d¨¨cades ¡ªcinc mandats gaireb¨¦ complets¡ª de gran¨ªtiques majories, amb una mitjana de 14 regidors sobre 25.

El cap de setmana passat, els set regidors que el PSC va obtenir a Girona el maig del 2011 ¡ªi que el van despla?ar a l'oposici¨® despr¨¦s de 32 anys d'hegemonia¡ª es van reduir a un. La regidora Gl¨°ria Plana ja havia abandonat la milit¨¤ncia mesos enrere, per sumar-se a Avancem. Ara ho han fet l'¨²ltima cap de llista, Pia Bosch, i els regidors Xavier Amores, ?ngel Quintana, Am¨¨lia Barbero i Quim Bonaventura, que s'incorporen a MES, el nou partit que aglutina bona part del socialisme sobiranista catal¨¤. Aix¨ª, doncs, al PSC de Miquel Iceta li queda al Consistori giron¨ª una sola representant, la regidor S¨ªlvia Paneque (n¨²mero 6 el 2011), que exerceix tamb¨¦ la primera secretaria local del partit i que n'¨¦s la futura alcaldable.

Aquella Girona que va ser, en les ¨²ltimes dues d¨¨cades del segle XX, brillant aparador d'un PSC plet¨°ric i proteic, ¨¦s avui el mirall trencat del seu enfonsament. S¨ª, ¨¦s clar que hi va intervenir, al principi del declivi, la usura natural de tants anys en el poder; i la dificultat d'omplir el buit deixat per l'anorreadora personalitat de Quim Nadal. Per¨°, sobretot, ¨¦s la mutaci¨® del marc ideol¨°gic-pol¨ªtic catal¨¤, ¨¦s l'eclosi¨® sobiranista, cosa que ha provocat el col¡¤lapse del PSC hist¨°ric. A la ciutat de Girona, a les comarques de la seva demarcaci¨®, a les de Lleida, a les de Tarragona... a tota la Catalunya no metropolitana.

I fins i tot a la metropolitana. En un llibre aparegut a final d'aquest estiu (Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme), qui va ser alcaldessa de Mollet del Vall¨¨s entre el 1987 i el 2003, Montserrat Tura, explica les seves successives decepcions davant el rumb del partit que va sorgir del 12¨¨ congr¨¦s, encap?alat per Pere Navarro. I, despr¨¦s de la reveladora experi¨¨ncia d'assistir a Mollet, el mar? d'aquest any, a un acte del PSC sobre la relaci¨® Catalunya-Espanya del qual van ser ponents Ram¨®n J¨¢uregui i Joaquim Coll ¡ªs¨ª, l'omnipresent portaveu de Societat Civil Catalana¡ª, qui havia estat tamb¨¦ consellera en els governs de Maragall i Montilla conclou que ¡°el nou PSC ¨¦s una escissi¨® d'aquell ideari compartit que va guiar l'acci¨® dels socialistes catalans durant gaireb¨¦ quatre d¨¨cades¡±. Imagino que per aix¨° Montse Tura estava, diumenge passat, entre els fundadors del Moviment d'Esquerres (MES).

Miquel Iceta ha cridat a refer el partit. Per¨°, amb quina estrat¨¨gia, amb quin programa, per captar a quins segments de l'electorat?

Davant la cascada de baixes i l'atmosfera de naufragi, l'actual primer secretari, Miquel Iceta, ha cridat a ¡°refer de dalt a baix¡± les bases i el projecte del partit. Encomiable prop¨°sit, sens dubte. Per¨°, amb quina estrat¨¨gia, sobre quins fonaments program¨¤tics, per captar a quins segments de l'electorat?

Recentment, el senador Carles Mart¨ª ha reclamat a Iceta que presenti una moci¨® de censura contra Mas per for?ar eleccions de les quals surti un govern d'"alian?a progressista" a la Generalitat. Una moci¨® de censura, tenint 18 diputats sobre 135? Un Govern de ¡°la majoria progressista¡±, entre el PSC i qui m¨¦s? Iniciativa, la CUP, potser Podem...? Perqu¨¨ no sembla que Esquerra Republicana contempli avui un escenari com els del 2003 o el 2006... Miquel Iceta no ¨¦s home d'aventures. Per¨° em temo que, per reconstruir el projecte pol¨ªtic, tampoc no en tindr¨¤ prou amb repetir ¡ªamb m¨¦s enginy i cintura que Pere Navarro, aix¨° est¨¤ garantit¡ª el mantra de la reforma federal de la Constituci¨®. Una reforma que el PSOE de Pedro S¨¢nchez aborda amb extrema cautela i sense cap pressa ¡ªaqu¨ª est¨¤, vigilant, Susana D¨ªaz, i aqu¨ª esperen les procel¡¤loses eleccions auton¨°miques de maig¡ª; una reforma que el PP ja ha menyspreat i ridiculitzat del dret i del rev¨¦s.

Llavors? Els amics de les solucions simples diran: doncs que el PSC es converteixi en la federaci¨® catalana del PSOE i s'ha acabat. Per¨° ni tan sols aix¨° no ¨¦s tan senzill com sembla. No nom¨¦s pels escr¨²pols que una part dels quadres i militants encara al corrent de les quotes poguessin sentir. Sobretot, perqu¨¨ l'electorat metropolit¨¤ d'aquest hipot¨¨tic PSOE catal¨¤ ha estat adoctrinat al llarg de les ¨²ltimes dues d¨¨cades en el rebuig visceral al PP (si no ho recordeu, pregunteu-ho a Pepe Zaragoza...), i l'eventual PSOE-PSC es convertiria en un company de trinxera del PP catal¨¤. Aix¨°, mentre a l'horitz¨® pol¨ªtic espanyol guanya versemblan?a cada dia un escenari que seria letal a l'Hospitalet o Santa Coloma: el Govern de gran coalici¨® entre PP i PSOE per salvar el r¨¨gim del 1978 de la irrupci¨® de Podem.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.