Interior podr¨¤ fer escoltes sense perm¨ªs del jutge en delictes greus

El Govern espanyol pret¨¦n ampliar les circumst¨¤ncies excepcionals en les quals el ministre de l¡¯Interior pot ordenar intervencions de comunicacions sense autoritzaci¨® judicial pr¨¨via, segons l¡¯avantprojecte de reforma de la Llei d¡¯Enjudiciament Criminal aprovat al Consell de Ministres.

En aquest moment s¨®n possibles aquest tipus d¡¯intervencions nom¨¦s en casos de terrorisme. No obstant aix¨°, l¡¯avantprojecte presentat ahir pel ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, assegura que ¡°en cas d¡¯urg¨¨ncia, quan les investigacions es facin per indagar delictes comesos al si d¡¯organitzacions criminals, de terrorisme, contra menors o persones amb capacitat modificada judicialment o altres delictes que, en virtut de les circumst¨¤ncies del cas puguin ser considerades d¡¯especial gravetat, i hi hagi raons fundades que facin imprescindible la intervenci¨® de comunicacions, el ministre de l¡¯Interior o, en defecte d¡¯aix¨°, el secretari d¡¯Estat de Seguretat, podr¨¤ acordar la mesura d¡¯investigaci¨® pertinent¡±.

Afegeix que aquesta mesura haur¨¤ de ser comunicada al jutge ¡°en el termini m¨¤xim de 24 hores, en un escrit en el qual hauran de constar les raons que justifiquen l¡¯adopci¨® de la mesura, l¡¯actuaci¨® desenvolupada, la forma en qu¨¨ s¡¯ha efectuat i el resultat. El jutge competent, tamb¨¦ de forma motivada, revocar¨¤ o confirmar¨¤ aquesta actuaci¨® en un termini m¨¤xim de 72 hores des que es va ordenar la mesura¡±. ?s a dir, que ara estan tipificades nom¨¦s per a delictes de terrorisme aquestes intervencions sense autoritzaci¨® pr¨¨via i el Govern pret¨¦n ampliar el cat¨¤leg, inclosa la gen¨¨rica d¡¯¡°especial gravetat¡±.

L¡¯avantprojecte passar¨¤ ara a la fase d¡¯informes al Consell General del Poder Judicial, el Consell d¡¯Estat i el Consell Fiscal. Tornar¨¤ al Govern i l¡¯1 de febrer iniciar¨¤ el seu tr¨¤mit a les Corts.

Fonts de Just¨ªcia expliquen que aquest apartat de la norma ha provocat tensions amb el Ministeri de l¡¯Interior, que va imposar aquest precepte excepcional. Just¨ªcia va aconseguir que es limiti a dos anys improrrogables el termini m¨¤xim per a qualsevol tipus d¡¯escolta o intervenci¨® de comunicacions. L¡¯avantprojecte cobreix el buit legal sobre comunicacions, ja que l¡¯actual Llei d¡¯Enjudiciament Criminal ¨¦s tan antiga que no inclou m¨¦s intervencions que les telef¨°niques, postals i de telegrames. Ara tamb¨¦ s¡¯hi inclouran m¨°bils, missatges de text, correus electr¨°nics i Internet. Per exemple, s¡¯autoritza el control remot d¡¯ordinadors, mitjan?ant el que es coneix com ¡°troians bons¡±, amb autoritzaci¨® judicial.

L'actual normativa ¨¦s tan antiga que nom¨¦s inclou intervencions? telef¨°niques, postals i de telegrames

Tamb¨¦ es regular¨¤ la instal¡¤laci¨® de c¨¤meres i micr¨°fons en domicilis i cel¡¤les de detinguts, tamb¨¦ amb autoritzaci¨® judicial pr¨¨via.

El Govern ha optat per una reforma parcial i limitada de la llei, que data del segle XIX. A l¡¯inici de la legislatura va elaborar un esborrany de Codi Processal Penal amb un nou model de procediment en el qual, per exemple, els fiscals assumien la instrucci¨® per fer-ho m¨¦s ¨¤gil. L¡¯anterior ministre, Alberto Ruiz-Gallard¨®n, va abandonar aquell projecte i ara el Govern nom¨¦s n¡¯assumeix algunes parts i opta per aquesta reforma parcial per falta de temps. El text, segons Just¨ªcia, encara ha de ser ¡°polit¡± en el tr¨¤mit que falta. Per exemple, aquell text establia un control de la instrucci¨® del fiscal per part d¡¯un Tribunal de Garanties. Es regulava un termini de sis mesos d¡¯instrucci¨® ampliable a divuit i prorrogable en casos extraordinaris.

Una altra de les novetats ¨¦s la possibilitat d¡¯evitar els macroprocessos

L¡¯actual ministre ha fet seva aquesta idea literalment, per¨° l¡¯ha adaptat a una reforma parcial. ?s a dir, aquests terminis i les possibles ampliacions les decidir¨¤ el mateix jutge instructor, d¡¯ofici o a inst¨¤ncies del fiscal. Abans era un altre tribunal qui controlava aquests terminis, per¨° en l¡¯avantprojecte s¡¯estableix una forma d¡¯autocontrol del mateix magistrat instructor.

Aix¨ª, a la pr¨¤ctica els terminis s¨®n simb¨°lics, ja que ¨¦s el mateix jutge instructor qui es concedeix les pr¨°rrogues, encara que hagi de motivar-les, i no hi ha retret, sanci¨® o conseq¨¹¨¨ncia si se sobrepassa. Cap dels grans casos de corrupci¨®, per exemple, han tingut terminis d¡¯instrucci¨® inferiors a 18 mesos. Fins i tot, algun de molt cridaner i senzill en la investigaci¨® com el de l¡¯incident de tr¨¤nsit d¡¯Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid, ha superat amb escreix el termini de sis mesos previst en l¡¯avantprojecte.

El text aprovat ahir no inclou terminis m¨¤xims, ni especifica com i on es recorren les pr¨°rrogues. Segons Just¨ªcia, aquests detalls es perfilaran durant el tr¨¤mit amb els informes no vinculants i en el procediment parlamentari.

Just¨ªcia admet que l¡¯establiment d¡¯aquests terminis no porta aparellat l¡¯augment de les plantilles de jutges i magistrats per complir-los, ni la disminuci¨® de recursos o tr¨¤mits. La reducci¨® de la c¨¤rrega de treball dels jutges i fiscals vindr¨¤ de la desjudicialitzaci¨® dels anomenats procediments sense autor conegut. Per exemple, furts que ja no aniran al jutjat, sin¨® que no passaran de la den¨²ncia davant les Forces de Seguretat de l¡¯Estat.

Una altra de les novetats ¨¦s la possibilitat d¡¯evitar els macroprocessos, es limitar¨¤ la connexi¨® en els fets que s¡¯investiguin en el sumari. ?s a dir, que cada delicte pugui ser jutjat de manera aut¨°noma sense esperar que s¡¯acabi tot el sumari.

¡°El que es busca ¨¦s una agilitaci¨® de la nostra just¨ªcia penal perqu¨¨ no hi hagi cap sensaci¨® d¡¯impunitat ni tampoc sospites perllongades i indefinides en el temps, sin¨® que en un temps de tramitaci¨® raonable i suficient per a una investigaci¨® profunda es pugui arribar a una sent¨¨ncia¡±, va assegurar el ministre de Just¨ªcia.