Idees (i obstacles) per a una nova Constituci¨®

El desafiament independentista del Govern de la Generalitat, les retallades socials com a resposta a la pitjor crisi econ¨°mica que ha patit Espanya durant la recent etapa democr¨¤tica i les trames de corrupci¨® que han esquitxat gaireb¨¦ totes les institucions els ¨²ltims anys han desencadenat un intens debat sobre la conveni¨¨ncia o no de canviar la Constituci¨® per combatre aquests problemes.

EL PA?S ho ha preguntat a representants dels quatre principals partits espanyols (PP, PSOE, IU i UPyD) i a Podem, ja que aquesta nova formaci¨® pot tenir, segons totes les enquestes, un paper molt rellevant a les properes Corts Generals. A aquesta campanya electoral, la del 2015, tots els partits excepte el PP hi participaran previsiblement amb propostes per reformar la Constituci¨® del 1978. Els cinc portaveus que parlen en aquest reportatge subratllen que els seus plantejaments no s'han de prendre encara com a propostes tancades, perqu¨¨ volen que se sotmetin a debat.

CAL? ?S POSSIBLE? / Un consens inexistent

La reforma constitucional t¨¦ un obstacle essencial: la desconfian?a entre els partits, m¨¤xima en aquest moment. Tots admeten el problema, encara que nom¨¦s el PP ho veu insalvable. ¡°Falta la condici¨® fonamental per engegar un proc¨¦s de reforma. La condici¨® que s¨ª que ha existit en altres pa?sos: la lleialtat¡±, diu el portaveu del PP a la Comissi¨® Constitucional del Congr¨¦s, Pedro G¨®mez de la Serna. Deslleialtat sobretot, afirma, per part de CiU. Per¨° tamb¨¦ la ¡°inc¨°gnita¡± que percep al PSOE actual.

¡°Si s'obre un proc¨¦s de reforma sense una lleialtat m¨ªnima dels partits, ser¨¤ aprofitat per alguns per destruir el r¨¨gim constitucional. El risc que corres ¨¦s immens¡±, afirma el portaveu popular. Qualsevol mat¨ªs que s'introdu¨ªs sobre el funcionament de la Monarqu¨ªa derivaria, augura, en un debat sobre la instituci¨®; qualsevol canvi en el repartiment competencial entre administracions s'usaria per q¨¹estionar la unitat d'Espanya. ¡°La difer¨¨ncia entre el 1978 i ara ¨¦s que llavors tots ten¨ªem un objectiu: la democr¨¤cia. Hi havia moltes difer¨¨ncies entre partits, per¨° un objectiu essencial. Ara no hi ha objectius. I no es pot engegar un vaixell sense saber on vas. ?s un disbarat dinamitar aix¨°, que ¨¦s l'¨²nica cosa que hem fet realment b¨¦ els espanyols en la hist¨°ria moderna¡±, conclou G¨®mez de la Serna assenyalant un exemplar de la Constituci¨®.

La resta de partits aposten per c¨®rrer aquest risc perqu¨¨ creuen que deixar les coses com estan implica un risc m¨¦s alt: ¡°La situaci¨® que travessa el pa¨ªs, amb el desafiament catal¨¤, exigeix a les forces pol¨ªtiques un esfor? similar al del 1978. Si no, ens podem trobar d'aqu¨ª a uns mesos amb un govern que hagi declarat la independ¨¨ncia d'una comunitat aut¨°noma¡±, afirma Antonio Pradas, secretari de Pol¨ªtica Federal del PSOE. ¡°El consens s'ha de construir¡±, hi coincideix Rosa D¨ªez, portaveu d'UPyD. A ella la reforma li sembla tan urgent que reclama que les properes Corts, despr¨¦s de les eleccions del 2015, siguin Corts constituents. I, si UPyD ¨¦s determinant per formar Govern, abordar una reforma constitucional ser¨¤ una de les condicions que posi.

EL MODEL TERRITORIAL / Clarificar les compet¨¨ncies

Els articles que defineixen les compet¨¨ncies de cada administraci¨® (148, 149 i 150) han provocat en aquests 36 anys molts conflictes davant el Tribunal Constitucional. La llei de lleis mant¨¦ oberta aquesta q¨¹esti¨® a trav¨¦s de l'article 150.2, que permet delegar a les autonomies certes facultats de compet¨¨ncia estatal. Tots els partits s¨®n partidaris de posar fi a aquests conflictes mitjan?ant una definici¨® precisa i tancada de les compet¨¨ncies de cada administraci¨®. Incl¨°s el PP, encara que insisteix que ¡°ara mateix no es donen les condicions¡±. Respecte a l'estat federal que defensen la resta de portaveus, G¨®mez de la Serna opina que hi ha un ¡°galimaties¡± de diferents propostes federals i sost¨¦, a m¨¦s, que Espanya ja ¨¦s federal.

UPyD ¨¦s l'¨²nic partit que demana recuperar compet¨¨ncies per a l'Administraci¨® central ¡ªles d'educaci¨® i sanitat¡ª i defensa tamb¨¦ eliminar els privilegis fiscals del Pa¨ªs Basc i Navarra. ¡°Parlar de singularitats a la Constituci¨® ¨¦s un su?cidi¡±, assenyala Rosa D¨ªez. ¡°A Europa estem parlant d'una pol¨ªtica fiscal comuna i a Espanya tenim cinc hisendes diferents¡±.

Els socialistes proposen blindar les compet¨¨ncies que ja tenen les autonomies per ¡°evitar inger¨¨ncies de l'Estat¡±; un model federal on ¡°no hi haur¨¤ unes comunitats amb m¨¦s compet¨¨ncies que altres¡±; la reforma del Senat perqu¨¨ estiguin representats els Governs auton¨°mics i que no sigui una cambra de segona volta sin¨® que pugui prendre decisions per si mateixa; i recollir en una sola disposici¨® addicional de la Constituci¨® totes les singularitats que ja inclou la Llei Fonamental (el concert fiscal basc i navarr¨¨s, la insularitat...) per¨° ¡°no singularitats noves¡±. Pradas explica que el ¡°blindatge del catal¨¤¡± que proposen consisteix que sobre aquesta llengua ¡°nom¨¦s en pugui legislar el Parlament¡±. ¡°No significaria que Catalunya pogu¨¦s prohibir impartir classes en castell¨¤¡±, diu.

Garz¨®n (IU) afirma que el repartiment de compet¨¨ncies seria ¡°un debat a obrir amb la ciutadania¡± i que el que ¨¦s rellevant ¨¦s que la Constituci¨® obligui a garantir els serveis a tot el territori. ¡°Un pa¨ªs federal¡±, sost¨¦ Monedero (Podem) ¡°¨¦s un pa¨ªs centralista, no fragmentat¡±. Per¨° assenyala que ¡°les singularitats caldria discutir-les¡±. I afegeix: ¡°Si el federalisme homogene?tza, no satisfar¨¤ ni Catalunya ni el Pa¨ªs Basc. Per aix¨°, com que no volem que se'n vagin, el nostre federalisme no pot ser com el d'UPyD¡±.

CAP DE L'ESTAT / Discutible, no irrenunciable. Ni el PSOE ni el PP plantegen canviar l'article 1.3 que estableix que la forma pol¨ªtica de l'Estat espanyol ¨¦s la Monarquia Parlament¨¤ria. Rosa D¨ªez (UPyD) tampoc proposar¨¤ reformar aquest article, encara que est¨¤ ¡°oberta a discutir-lo¡±. IU s¨ª que defensa la Rep¨²blica. ¡°Per¨° ¨¦s un element secundari per a nosaltres¡±, diu Garz¨®n. ¡°No el posar¨ªem com a condici¨® irrenunciable per a una reforma constitucional perqu¨¨ seria malgastar energies, encara que crec que caur¨¤ pel seu propi pes¡±. ¡°Pots tenir una Rep¨²blica i les mateixes retallades socials¡±, coincideix Monedero (Podem). Tant ell com Garz¨®n proposen fer primer un refer¨¨ndum per saber qu¨¨ opina la poblaci¨® sobre aquest punt espec¨ªfic.

ESTAT DEL BENESTAR / El blindatge dels serveis socials

PSOE, IU, UPyD i Podem, en diferent grau cadascun, defensen modificar el cap¨ªtol de drets per protegir l'Estat de benestar en un moment de ¡°desmantellament¡±. Els socialistes volen incloure entre els drets fonamentals la sanitat i els serveis socials, per donar-los la mateixa categoria que ara t¨¦ l'educaci¨®. ¡°Que siguin drets reclamables davant els tribunals¡±, explica Pradas. Garz¨®n, d'IU ¡ªque assenyala que aquesta seria la seva principal reivindicaci¨® en una negociaci¨®¡ª, demana afegir, a m¨¦s de la sanitat, el dret al treball i a l'habitatge. Garantir-los ¡ª¡°no regalar-los¡±¡ª seria ¡°una obligaci¨® de l'Estat¡±.

UPyD planteja incloure, a l'article que prohibeix discriminar per raons de sexe, ra?a o religi¨®, una ra¨® m¨¦s: la llengua; per garantir la protecci¨® del castell¨¤ en l'ensenyament a Catalunya. I Podem defensa enumerar a la Constituci¨® una s¨¨rie de serveis p¨²blics b¨¤sics ¡ªincl¨°s el sector energ¨¨tic¡ª en qu¨¨ l'Estat tindria una ¡°reserva¡± que li permetria intervenir per garantir el subministrament, per exemple en el cas que es disparin els preus.

REGENERACI? DEMOCR?TICA / Mecanismes de participaci¨® directa

UPyD proposa canviar dos articles de la Constituci¨® per eliminar els aforaments de parlamentaris i membres del Govern. El PSOE advoca per limitar aquest privilegi dels pol¨ªtics imputats, suprimint-lo nom¨¦s per a delictes aliens al c¨¤rrec.

Per IU i Podem, la regeneraci¨® passa sobretot per introduir mecanismes de participaci¨® directa de la ciutadania a la pol¨ªtica. Garz¨®n (IU) imposaria a la Constituci¨® ¡°mecanismes de funcionament democr¨¤tic intern¡± per als partits; per exemple, la possibilitat de revocar els seus dirigents a meitat de mandat. Podem d¨®na suport a la figura revocat¨°ria per a c¨¤rrecs p¨²blics, advoca per aprovar una part de la despesa p¨²blica a trav¨¦s de ¡°pressupostos participatius¡± i obre la porta que la ciutadania pugui plantejar una reforma constitucional si reuneix 500.000 signatures. Planteja, a m¨¦s, un canvi en l'elecci¨® dels organismes de supervisi¨® perqu¨¨ ¡°els controlats no poden triar els controladors¡±: proposa que els ¨°rgans unipersonals (com el Fiscal General o el Defensor del Poble) siguin triats directament pels ciutadans; i, per als ¨°rgans col¡¤legiats (Tribunal Constitucional, Consell del Poder Judicial, Tribunal de Comptes), ¡°sotmetre a discussi¨®¡± una f¨®rmula com aquesta: ¡°El 30% seria per elecci¨® directa, un 40% corporativa i un 30% per sorteig¡±.

LAIC O ACONFESSIONAL / Els privilegis de l'Esgl¨¦sia

El PSOE va aprovar a la seva Confer¨¨ncia Pol¨ªtica del 2013 eliminar la refer¨¨ncia a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica a la Constituci¨®, per¨° Pradas sost¨¦ que aquest ser¨¤ un aspecte obert al debat. ¡°No volem introduir conceptes distorsionadors d'un consens¡±, afirma. Esquerra Unida, UPyD i Podem s¨ª que reclamen canviar el qualificatiu d'¡°aconfessional¡± pel de ¡°laic¡± a l'hora de definir l'Estat, i eliminar la refer¨¨ncia espec¨ªfica a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica a l'article 16.3, per situar-la en pla d'igualtat amb la resta de confessions i evitar ¡°privilegis¡±.

ANACRONISMES / Successi¨® de la corona i matrimoni homosexual

Tots els partits estan d'acord a eliminar la discriminaci¨® a la dona en l'acc¨¦s a la Corona. Respecte al matrimoni homosexual, avalat pel Constitucional, IU i PSOE es mostren partidaris d'introduir-lo a la llei de lleis.