Del balanc¨ª al ¡®Dragon Khan¡¯

Molts lectors deuen recordar el terme Dragon Khan amb qu¨¨ periodistes i pol¨ªtics titllaven els governs tripartits de la Generalitat. Pretenien exemplificar l'agitaci¨® permanent, el xivarri continuat, en qu¨¨ semblava que vivien aquests governs. Doncs b¨¦, veient la cosa amb perspectiva, caldria dir que aquesta situaci¨® se'ns mostra avui m¨¦s aviat com un pl¨¤cid balanc¨ª d'un conte de Tx¨¦khov?comparat amb la din¨¤mica crispada que ha introdu?t Artur Mas en la vida pol¨ªtica catalana.

Admeto sense enrojolar-me que formo part de l'abundant contingent de persones que no va aconseguir entendre del tot la proposta presentada pel President en la seva confer¨¨ncia multitudin¨¤ria del passat 25 de novembre. En aquest grup s'hi inclouen tamb¨¦ un bon nombre d'analistes pol¨ªtics, algun dels quals, alineat inequ¨ªvocament amb el sobiranisme, ha reconegut que va tenir for?a dificultats per cobrir la informaci¨® de l'acte perqu¨¨ no aconseguia aclarir-se amb l'enrevessat contingut de la proposta.

En realitat, fins i tot la muni¨® d'aduladors d'Artur Mas ¡ªpredisposats sempre a considerar com a jugada mestra la m¨¦s irrellevant de les seves iniciatives¡ª el que en van destacar va ser la inc¨°moda situaci¨® en qu¨¨ havia deixat Oriol Junqueras, for?at a acceptar l'envit sota pena de quedar davant la posteritat com qui, per raons partidistes, va impedir que Catalunya acced¨ªs per fi a la tan anhelada independ¨¨ncia. Amb altres paraules, van elogiar l'habilitat t¨¤ctica de la proposta, deixant en segon pla l'an¨¤lisi del contingut.

S'ha utilitzat molt l'expressi¨® ¡°fer surf sobre l'ona sobiranista¡± per descriure el sentit dels moviments del l¨ªder de CiU en els ¨²ltims anys. Probablement l'expressi¨® en descrigui b¨¦ les intencions, el seu incansable tacticisme (que a ell li agrada denominar-ho ast¨²cia), per¨° no estic segur que reti comptes de la realitat. Potser seria m¨¦s prec¨ªs parlar de corrents que d'ones, i de transatl¨¤ntics en comptes de taules de surf. Amb aquestes imatges, potser ens aproximar¨ªem en millors condicions al que est¨¤ passant.

Sens dubte, amb la proposta de l'altre dia Mas pretenia guanyar la partida a Junqueras (tot i que hem vist que no sembla gaire disposat a deixar-se entabanar), aconseguint amb aix¨° l'hegemonia del bloc independentista, i convertint-se per fi el seu l¨ªder. El preu que aquesta operaci¨® ja li est¨¤ suposant ¨¦s clar: perdre la centralitat de la pol¨ªtica catalana, desentendre's del tot de dos ter?os de la ciutadania d'aquest pa¨ªs, que de cap manera el podran arribar a veure com a president de tots els catalans.

A hores d'ara, resulta gaireb¨¦ impossible discernir si, ocupat a temps complet com es troba Mas per buscar una sortida decorosa a la seva carrera pol¨ªtica, qualsevol altre tema li sembla menor o, directament, tant l'hi fa. Per¨° seria convenient recordar que, si es compleixen els seus plans, dels sis anys que hauria estat al capdavant de la Generalitat, els dos primers hauria governat, convertit en l'executor de les retallades, amb el PP i els quatre seg¨¹ents, senzillament no hauria governat en absolut, perqu¨¨ els divuit mesos que ara vindrien estarien consagrats al mateix que a l'actual legislatura: al proc¨¦s. I si alg¨² en t¨¦ dubtes, la millor prova que la par¨¤lisi de govern estaria assegurada ¨¦s la inexist¨¨ncia de programa per part de la llista unit¨¤ria, que, si es compleix el que Mas va exposar en un primer moment, tindria com a ¨²nic punt program¨¤tic la consecuci¨® de la independ¨¨ncia.