El canvi al Govern desferma un debat sobre el paper de Santamar¨ªa

L'arribada d'Alfonso Alonso al Ministeri de Sanitat ha aprofundit una separaci¨® al Govern espanyol de la qual ja s'havia comen?at a parlar internament fa temps: el nucli dur entorn de la vicepresidenta, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, al qual s'incorpora Alonso, i el grup de ministres veterans i m¨¦s propers a Rajoy, amb el qual els uneix una llarga amistat.

Segons coincideixen diversos ministres i dirigents del PP consultats, entre aquests ¨²ltims fins i tot es va formant un grup alternatiu que, a vegades, organitza trobades de cap de setmana. La m¨¦s coneguda es va produir a La Rioja el 2013, on van ser fotografiats Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa Margallo (Afers Estrangers), Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (Interior) Ana Pastor (Foment) Jos¨¦ Manuel Soria (Ind¨²stria) i Miguel Arias Ca?ete (llavors Agricultura). Tots ells s¨®n amics de Rajoy de fa molts anys, veterans pol¨ªtics amb perfil propi i tenen un recorregut molt diferent del de la vicepresidenta, encara que ni de bon tros hi estan enfrontats. De forma m¨¦s discreta, aquestes trobades han continuat i, segons fonts del Govern, a aquest grup s'hi han incorporat ministres com Jos¨¦ Ignacio Wert (Educaci¨®) o Isabel P¨¦rez Tejerina (successora d'Arias Ca?ete a Agricultura). "Una mica de conspiraci¨® de tant en tant no fa mal a ning¨², aquest ¨¦s un Govern unit entorn del president", ironitza un ministre. D'altres insisteixen que no hi ha problemes entre ells.

El poder que acumula S¨¢enz de Santamar¨ªa genera alguns recels al Govern i al PP, on no tots els sectors veuen amb bons ulls que s'hagi convertit en la principal aspirant a la successi¨® del president si, al contrari del que va anunciar dissabte, decid¨ªs no repetir com a candidat. Al PP alguns recelen del perfil massa t¨¨cnic i poc pol¨ªtic de S¨¢enz de Santamar¨ªa. El xoc, sempre amb sordina, de la vicepresidenta i la secret¨¤ria general del PP, Mar¨ªa Dolores de Cospedal, tamb¨¦ genera moltes suspic¨¤cies.

Mentrestant, en el grup m¨¦s proper a la vicepresidenta ¡ªencara que tots s¨®n de Rajoy, que fa 10 anys que est¨¤ al capdavant del PP i?ja?ha designat pr¨¤cticament a tothom¡ª hi ha ministres clau com Crist¨®bal Montoro (Hisenda), F¨¢tima B¨¢?ez (Ocupaci¨®), ara Alonso i molts tamb¨¦ hi col¡¤loquen Rafael Catal¨¢ (Just¨ªcia). Molts c¨¤rrecs intermedis i secretaris d'Estat i un lloc clau com el d'?lvaro Nadal, cap de l'oficina econ¨°mica del president, tamb¨¦ s¨®n propers a la vicepresidenta. Es diuen a si mateixos sorayos, amb ironia, i s¨®n un bloc s¨°lid. "Algun sorayo haur¨¤ de quedar-se amb Soraya", ironitzava dissabte Jos¨¦ Luis Ayll¨®n, secretari d'Estat de relacions amb les Corts, davant la possibilitat que Rajoy el tri? com a nou portaveu parlamentari. Entre la vicepresid¨¨ncia, Hisenda i el grup parlamentari es forma el nucli dur que pren les decisions di¨¤ries. La sortida de dos ministres veterans amb autonomia com Alberto Ruiz Gallard¨®n i Ana Mato ha refor?at el poder de la vicepresidenta.

"Cada vegada ¨¦s m¨¦s evident que Rajoy ha deixat totes les tasques del dia a dia del Govern en mans de S¨¢enz de Santamar¨ªa i la seva gent", assenyala un ministre, que admet que hi ha dos tipus de perfils, els que s¨®n molt propers a Rajoy, que despatxen directament amb ell o actuen m¨¦s per lliure, i els que estan a l'¨°rbita de la vicepresidenta. Ning¨² q¨¹estiona el president, i menys la mateixa S¨¢enz de Santamar¨ªa, que des que va comen?ar en pol¨ªtica nom¨¦s ha treballat per a ell. Per¨° els dos pols de l'Executiu s¨®n cada vegada m¨¦s clars, amb alguns ministres m¨¦s aut¨°noms com Luis de Guindos o Pedro Moren¨¦s. "En qualsevol cas ella pr¨¤cticament no pot tenir m¨¦s poder, perqu¨¨ ja el t¨¦ gaireb¨¦ tot", assenyala un altre ministre.

Segons diversos dels dirigents que m¨¦s coneixen Rajoy, al president no li agrada que es traslladi tant la idea que qui mana al Govern ¨¦s ella. Tot i aix¨°, no ha actuat. "No ¨¦s el meu tema, jo no s¨®c comentarista, jo prenc decisions", sol dir, segons les fonts que recorden les seves paraules. Ara t¨¦ moltes decisions per prendre. Sobretot, amb les candidatures a les auton¨°miques i municipals.