Matar per la p¨¤tria

Almenys en dues ocasions vaig assistir a les vistes orals al Palau de Just¨ªcia de Par¨ªs en qu¨¨ es jutjava Santi Potros. Els corresponsals espanyols esper¨¤vem que l'ujier obr¨ªs la sala al costat dels familiars de l'etarra, dones i nens, fonamentalment. Tots coneix¨ªem els crims horribles que se li imputaven i ten¨ªem la not¨ªcia recent de l'atemptat de l'Hipercor, que va segar la vida de 21 persones, en va ferir 41 m¨¦s i va traumatitzar una part del m¨®n nacionalista catal¨¤ que havia gosat votar Herri Batasuna, la marca pol¨ªtica d'ETA, a les eleccions europees celebrades pocs dies abans.

Trenta anys despr¨¦s, no tinc m¨¦s remei que recordar els meus sentiments respecte a aquells anys en qu¨¨ vaig assistir a molts judicis i vistes de terroristes, no nom¨¦s espanyols. Temps dif¨ªcils, molt dif¨ªcils, sobretot perqu¨¨ comen?aven a saber-se algunes coses sobre els assassinats dels Gal. Vaig tenir l'oportunitat de veure al llavors secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Vera, un parell de vegades a l'ambaixada espanyola, en les quals va rebre els periodistes i va respondre a les seves preguntes amb paraules vagues i cara de p¨°quer. Recordo un parell d'indagacions que vaig haver de fer en una armeria, prop de l'Hotel Lutetia, d'on n'havia sortit una pistola utilitzada pels assassins d'etarres. I la clara sensaci¨® que entre Par¨ªs i Madrid hi havia una perfecta sintonia respecte al tracte que mereixien els etarres refugiats a Fran?a.

Els meus sentiments envers els etarres eren ambivalents. Em semblaven uns assassins repugnants, per¨° em quedava hipnotitzat per les seves mirades dures i fredes i els seus rostres tibants i p¨¤l¡¤lids de tanta reclusi¨®. Em produ?en una pena profunda, un dolor sense redempci¨® possible per l'efecte dels assassinats perpetrats en les pr¨°pies vides d'aquells joves soldats perduts en el combat sota banderes impresentables. Tan terrible com els assassinats ordenats per ETA s¨®n les morts morals provocades per l'organitzaci¨® per convertir a aquests joves incults i fan¨¤tics en morts vivents, gent que nom¨¦s serveix per matar uns altres i per morir ells mateixos com a ¨¦ssers humans en nom d'aquesta p¨¤tria tan malentesa que volen salvar, preservar o enaltir.

Els meus sentiments no eren compartits per tots els meus col¡¤legues. N'hi havia que els tenien per herois del Moviment Basc d'Alliberament, la denominaci¨® que Aznar utilitzaria anys despr¨¦s, i n'hi havia que consideraven indispensable la guerra bruta per posar fi al santuari que havien establert i aconseguir una actitud menys complaent del que fins aleshores?havia estat, com esclat de l'antifranquisme, per part de la policia i els jutges francesos. Participaven d'aquesta actitud alguns dels que anys despr¨¦s es van convertir en debel¡¤ladors de les il¡¤legalitats i crims del Govern socialista.

Tot aix¨° ha tornat a brollar de cop al meu cap quan he vist les imatges de Santi Potros en llibertat, tants anys despr¨¦s, quan gaireb¨¦ ja l'havia oblidat i havia oblidat la meva vida parisenca de corresponsal, i tant l'etarra com jo mateix ens apropem a la vellesa irremeiablement. Han passat 30 anys, la guerra freda va acabar fa temps, van baixar la persiana els r¨¨gims que sufragaven les activitats d'ETA, el terrorisme europeu ha passat feli?ment a la hist¨°ria, la mateixa organitzaci¨® violenta basca ha deixat de matar i un nou terrorisme inaudit mata i mor des de fa una d¨¨cada amb una generositat sinistra i inexplicable. I mentrestant, Santi Potros ha continuat tot aquest temps a la pres¨®.

Aquest assass¨ª convicte ha passat en reclusi¨® els que havien de ser els anys millors de la vida. El rastre de mort que ha deixat en el seu itinerari miserable no t¨¦ perd¨®, ¨¦s veritat, i entenc que els familiars dels qui van veure truncades les seves vides per la seva causa continu?n veient amb repugn¨¤ncia aquestes imatges dels seus parents i amics que el reben en quedar en llibertat. No hi ha cap p¨¤tria que mereixi aix¨°. Sobretot tanta mort i tant patiment de les v¨ªctimes. Per¨° tampoc no hi ha cap p¨¤tria que mereixi la immolaci¨® de les vides dels assassins, gent que ha malgastat la seva vida per res, o en tot cas per una causa que mereixia ser servida d'una forma ben diferent, pac¨ªfica i civilitzada; aut¨¨ntics morts vivents.

Els catalans vam poder tancar aquests camins quan es van obrir. Ho recordem solemnement cada vegada que es parla d'ETA, per¨° seria millor que no ens regal¨¦ssim en la complaen?a. Aquests camins tamb¨¦ van existir entre nosaltres. I alguns encara gosen reivindicar la mem¨°ria dels qui els van practicar. En la viol¨¨ncia de la transici¨®, que hi va ser, hi pesen greument alguns assassinats, com els de l'empresari Jos¨¦ Mar¨ªa Bult¨® i de l'exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i la seva dona, que van fer els militants independentistes de l'Ex¨¨rcit Popular Catal¨¤ amb bombes adossades enganxades al pit de les seves v¨ªctimes. Van ser els primers passos que van conduir cap a Terra Lliure, l'intent m¨¦s seri¨®s d'organitzar una ETA catalana, on van militar centenars de joves que despr¨¦s es passarien a partits independentistes legals, pac¨ªfics i ara triomfants.

Hi ha una mem¨°ria selectiva que prefereix no mirar als ulls de l'horror d'aquells temps i del mal moral que l'acompanyava. Segons deia Jorge Sempr¨²n, aquesta trag¨¨dia del terrorisme, que encara suscita l'esquin?ament i el dolor dels qui conserven viu el record de les seves accions, ¨¦s el rastre m¨¦s persistent del franquisme en la vida espanyola.