Un jard¨ª de Forestier, una altra joia amagada de Mu?oz Ramonet

La casa del carrer Muntaner que Julio Mu?oz Ramonet va deixar en her¨¨ncia a Barcelona en morir el 1991 amagava, a m¨¦s de la impressionant col¡¤lecci¨® d'obres d'art objecte de litigi entre l'Ajuntament i les seves quatre hereves, una altra joia desconeguda, oculta darrere d'una tanca enorme: un jard¨ª dissenyat pel franc¨¨s Jean Claude Nicol¨¤s Forestier (1860-1930), el conservador dels parcs de Par¨ªs i un dels paisatgistes m¨¦s reconeguts de tots els temps responsable, entre d'altres, del projecte d'enjardinament de la muntanya de Montju?c per a l'Exposici¨® Internacional del 1929.

Forestier va rebre l'enc¨¤rrec del primer propietari del palauet Ferran de Fabra i Puig, marqu¨¨s d'Alella, al mateix temps que l'arquitecte Enric Sagnier va comen?ar a construir l'habitatge. Es tracta, per tant, d'un jard¨ª hist¨°ric desconegut de m¨¦s de 2.300 metres quadrats fet per a la burgesia barcelonina de comen?aments del segle XX que s'ha conservat fins als nostres dies, com si fos un oasi enmig de la ciutat.

El projecte est¨¤ datat el 1916 per¨° no es va dur a terme fins al 1918

Tancat i inaccessible fins ara, la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet i el districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi han programat una jornada de portes obertes per al proper dia 17 (entre les 10 i les 16.30 h) en la qual els barcelonins podran passejar per primera vegada entre la vegetaci¨® d'aquest jard¨ª. Abans, del 12 al 16, tothom qui s'hi hagi apuntat podr¨¤, mitjan?ant visites guiades, entrar a l'interior de l'habitatge i saber com era la casa on va viure l'industrial i la seva fam¨ªlia i sentir l'esperit dels habitatges adinerats de la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, alhora que podran comprovar en primera persona com han desaparegut totes les grans obres d'art que contenia, algunes de les quals estan signades per autors com El Greco, Goya, Rembrandt, Vel¨¢zquez, Sorolla i Fortuny.

Forestier va dissenyar el jard¨ª el 1916 segons es pot llegir en el projecte titulat Jardins pour l¡¯Hotel particulier de Mr. le Marquis d'Alella a Barcelone, encara que va introduir tot un seguit de modificacions a l'hora de fer-lo que no es corresponen amb el que havia dibuixat. L'expert a donar forma a la naturalesa va crear, no abans del 1918, un espai amb tres terrasses, situant a la principal un estany rectangular, amb un sortidor d'aigua i testos de fang que marcaven el per¨ªmetre. En tres dels costats va situar unes p¨¨rgoles formant una U en la qual va plantar rosers. A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserven fotografies del gran Brangul¨ª fetes entre el 1922 i el 1923 de la casa en les quals s'aprecia el jard¨ª de Forestier tal com ell el va crear.

Quan el 1933 Fabra i Puig va vendre part del jard¨ª per construir un bloc de cases de lloguer a la cantonada de Muntaner i Avenir es van perdre m¨¦s de 500 metres quadrats de zona verda, per la qual cosa el jard¨ª va ser mutilat. Despr¨¦s de la compra de la casa el 1945 per part de Julio Mu?oz Ramonet a les n¨¦tes del marqu¨¨s, el jard¨ª no es va alterar, per¨° entre el 1956 i el 1957 al treball de Forestier es va superposar un nou ordre i estructura realitzada per Joan Mirambell, que tamb¨¦ va reformar simult¨¤niament el jard¨ª del Palau Robert, propietat en aquells dies tamb¨¦ dels Mu?oz.

Despr¨¦s de la jornada es restaurar¨¤ per posar en valor el seu car¨¤cter hist¨°ric

Mirambell va alterar els camins, va canviar de posici¨® la p¨¨rgola original i va introduir noves esp¨¨cies de moda en aquest moment com ciques, magn¨°lies o palmeres datileres, que van caracteritzar tots els seus treballs de jardineria.

Despr¨¦s de la jornada de portes obertes del dia 17 s'iniciar¨¤ un proc¨¦s de restauraci¨® d'aquest oasi urb¨¤ amb la intenci¨® de retornar-li l'aspecte i la imatge original plantejada per Forestier i posar en valor el car¨¤cter hist¨°ric i art¨ªstic. Els treballs, que es perllongaran fins a la primavera o l'estiu del 2015, seran actuacions m¨ªnimes: es crear¨¤ un recorregut accessible per poder-lo visitar, s'arrencaran alguns arbres ¨Cunes 14 unitats, entre magn¨°lies, oms, llorers i xiprers¨C i se'n plantaran d'altres de nous, segons el criteri del jard¨ª original, a m¨¦s d'introduir-hi cartells i il¡¤luminaci¨®. Aquesta zona verda, de dimensions i estructures redu?des, no permetran grans aglomeracions, motiu pel qual, sigui quina sigui la destinaci¨® final que l'Ajuntament i la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet doni a l'habitatge, s'haur¨¤ de tenir en compte la seva fragilitat i assegurar la preservaci¨® dels seus valors patrimonials.

Mentrestant, continua el litigi entre les filles i la fundaci¨® per la possessi¨® del llegat de Mu?oz Ramonet: segueix sense saber-se res de la col¡¤lecci¨® ni de dues de les obres m¨¦s destacades: el Goya i el Greco que ret¨¦ a casa una de les germanes malgrat la reclamaci¨® del jutjat barcelon¨ª.