Barcelona, capital excepcional

Segons alguns experts, l¡¯educaci¨® ha de ser bidireccional per poder parlar d¡¯aprenentatge. Si aix¨° fos cert, voldria dir que la major part de la meva vida acad¨¨mica ha estat lluny d¡¯aquest ideal, ja que sovint moltes classes consistien en el trasp¨¤s d¡¯una s¨¨rie de coneixements des dels apunts del professor als de l¡¯alumne sense que, en cap moment, hi intervingu¨¦s el cervell de cap de les parts. Per¨° sempre hi ha excepcions.

La darrera ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, quan debatia amb un grup d¡¯alumnes sobre el significat de la ciutat en el context de la hist¨°ria de la cultura contempor¨¤nia. La diversitat de traject¨°ries vitals i professionals enriqueix l¡¯intercanvi i, sobtadament, l¡¯il¡¤lumina. El debat perd abstracci¨® i aterra en la potent macrocef¨¤lia barcelonina i en la seva relaci¨® amb el mateix rerepa¨ªs i m¨¦s enll¨¤. Constatem l¡¯obvi: Barcelona ¨¦s singular. Subratllem una de les conseq¨¹¨¨ncies: hi rau un dels elements decisius de la resili¨¨ncia de la identitat catalana. I juguem al joc dels contrastos: quantes nacions malden de no tenir una capital tan potent de la seva banda?

Al recent La formaci¨® d¡¯una identitat, Josep Fontana dota de profunditat hist¨°rica la hip¨°tesi: ¡°una capital rica i florent, sense gaire desigualtats socials, oberta al m¨®n, plena d¡¯estrangers i de passavolants, amb un govern municipal amb participaci¨® de gremis i d¡¯oficis (reflex a escala local d¡¯un sistema pol¨ªtic que es regeix per constitucions votades en Corts). Era la capital d¡¯un pa¨ªs en vies d¡¯integraci¨® de les seves activitats econ¨°miques i de la seva societat, que disposava d¡¯un projecte de futur que anava per les vies del que en aquells moments eren els models m¨¦s avan?ats d¡¯Holanda o d¡¯Anglaterra¡±.

Aquesta preponder¨¤ncia ha estat una const¨¤ncia en la nostra hist¨°ria. Barcelona, la seva economia, institucions, entitats i vicissituds, ha estat la gran carta de Catalunya. Qui no s¡¯ha identificat a l¡¯estranger a partir de la capital catalana? En aquest pa¨ªs, tot s¡¯ha definit en funci¨® (positivament o per oposici¨®) al cap i casal, perqu¨¨ ha estat caixa de resson¨¤ncia del pa¨ªs i l¡¯ha projectat m¨¦s enll¨¤ de les pr¨°pies i esquifides fronteres. En trobarem poques excepcions.

Qui no s¡¯ha identificat a l¡¯estranger a partir de la capital catalana?

La m¨¦s recent ha estat la protagonitzada pel catalanisme conservador representat per CiU. La tesi era exposada per Jordi Amat ara fa uns mesos a La Vanguardia (i represa en un proper llibre a Tusquets): incapa? de lluitar contra l¡¯hegemonia progressista metropolitana tardofranquista, el pujolisme hauria optat per construir un relat simplificador d¡¯oposici¨® entre capital i pa¨ªs durant la Transici¨®. La lectura bin¨¤ria s¡¯imposaria gr¨¤cies a l¡¯entusiasme del PSC, que al seu torn renunciaria a projectar un idea de pa¨ªs.

Aix¨ª, els espais de poder quedaven repartits i els rols fixats, a costa de duplicar les institucions i malbaratar les energies. Els exemples rid¨ªculs s¨®n infinits, fins provocar la confusi¨® entre partits i institucions, primer pas cap a la partitocr¨¤cia i la corrupci¨®. Pasqual Maragall, en la seva doble vessant d¡¯exalcalde i president de la Generalitat, potser hauria pogut retornar la normalitat, per¨° va fer tard. Jos¨¦ Montilla, tot i pilotar el moment de m¨¤xima acumulaci¨® de poder d¡¯un partit, mai va dibuixar un projecte de pa¨ªs.

Que Amat la tocava ho evidencia la r¨¤bia amb qu¨¨ els curadors de les ess¨¨ncies ¨Cara postpujolistes¨C van reaccionar. Per¨°, sobretot, la incapacitat per articular un discurs inclusiu malgrat governar ¨Cper incompareixen?a del contrincant¨C a ambd¨®s cantons de la pla?a Sant Jaume des de fa m¨¦s de tres anys. Ho constatava fa pocs dies Llu¨ªs Bassets. Sobta com davant d¡¯un possible escenari d¡¯independ¨¨ncia, Barcelona compti tan poc pol¨ªticament. Avui, com a molt, s¡¯impulsa un irrellevant i precipitat llibre sobre la capitalitat d¡¯un futur Estat, s¡¯actua com a banquer i palanganer del Govern i s¡¯imaginen les properes eleccions com a pista de proves de nous projectes pol¨ªtics i sala de convalesc¨¨ncia dels vells partits. El buit ¨°bviament atreu. Ho relatava recentment Francesc Ser¨¦s: davant l¡¯abs¨¨ncia d¡¯uns discurs integrador i vinculant de capital i pa¨ªs, molts juguen a posar la falca. Barcelona com a arma llanc¨ªvola.

Desconec com es resoldr¨¤ l¡¯actual proc¨¦s, desconec si quan s¡¯aturi la m¨²sica electoral n¡¯hi haur¨¤ prou amb les 41 cadires consistorials per asseure tanta candidatura... Desconec si l¡¯an¨¨cdota ap¨°crifa que ens relatava anys enrere Josep Termes sobre el final de la Guerra Civil a Barcelona ¨¦s certa o no, per¨° era ben significativa i potser avui adient. Segons el desaparegut historiador, un grup de militars franquistes creuava Collserola des del Vall¨¨s i, rere una corba, va apar¨¨ixer als seus peus la majestuositat del pla barcelon¨ª. Davant d¡¯aquella metr¨°poli mai vista, un dels comandaments va exclamar: ¡°?qui¨¦n ha permitido tama?a traici¨®n?¡±. La singularitat de la capital catalana s¡¯imposava als ocupants d¡¯ahir com fascina els estudiants d¡¯avui. La tra?ci¨® seria no entendre aquesta excepcionalitat en la construcci¨® del nostre dem¨¤. Voldria dir que no hem apr¨¨s res.

?Jaume Claret. Historiador i professor a la UOC