Al mar hi ha prou pl¨¤stic per omplir m¨¦s de 10 milions de camions

Es necessitarien 11,2 milions de camions de transport internacional per recollir tot el pl¨¤stic que hi ha als oceans. Un estudi d'una organitzaci¨® antipol¡¤luci¨® pl¨¤stica ha estimat que uns cinc bilions de pl¨¤stics de totes les grand¨¤ries suren als mars del planeta. El seu pes acumulat gaireb¨¦ arriba a les 270.000 tones. Les xifres gaireb¨¦ multipliquen per deu les recollides per una altra investigaci¨® elaborada per cient¨ªfics espanyols.

Els investigadors, liderats per l'organitzaci¨® 5 Gyres Institute, no s'han posat a comptar totes les ampolles, restes de xarxes, boies o bosses que hi ha al mar. Van dissenyar un model amb una s¨¨rie de variables i, sobre aquest model, van bolcar les dades que van recopilar en la vintena d'expedicions que han fet per gaireb¨¦ tots els oceans i alguns grans mars com el Mediterrani. Des del 2007, han pres mostres de 1.570 localitzacions.

Entre els ingredients del model hi ha des dels corrents marins fins als vents predominants, passant per la densitat de poblaci¨® de les zones costaneres fins a la producci¨® anual de pl¨¤stics. Altres elements que han tingut en compte han estat la r¨¤tio de fragmentaci¨® dels macropl¨¤stics en micropl¨¤stics i la seva degradaci¨® per agents clim¨¤tics com el sol o les onades.

Per prendre les mostres, van utilitzar xarxes de petit mallat per capturar els trossos m¨¦s petits. Per als grans, com les ampolles de pl¨¤stic, van rec¨®rrer a l'albirament i recollida. Per a les expedicions van triar els anomenats girs subtropicals, cinc grans sistemes de corrents oce¨¤nics. Estudis anteriors han comprovat que aqu¨ª acaba la major part del pl¨¤stic generat pels humans. Tamb¨¦ van visitar tres grans mars: el Mediterrani, el que banya el golf de Bengala i els mars del sud d'Austr¨¤lia.

Les escombraries pl¨¤stiques es concentren en els anomenats girs subtropicals

"Calculem que almenys 5,25 bilions de part¨ªcules de pl¨¤stic amb un pes de?268.940 tones suren actualment al mar", escriuen els autors en la revista cient¨ªfica PLoS ONE. Basen les seves dades en el fet que el model reprodueix a escala global les xifres obtingudes en els tests que van desenvolupar.

A part de les dades quantitatives, l'estudi mostra alguns fets que sorprenen. Els dos girs oce¨¤nics de l'hemisferi nord (el de l'Atl¨¤ntic Nord i el del Pac¨ªfic Nord) contenen el 55.6% de les part¨ªcules i el 56.8% de la seva massa total. La resta se la reparteixen els tres girs de l'hemisferi sud i els mars tancats, amb el gir de l'?ndic com el m¨¦s contaminat. Aix¨° contrasta amb el fet que els m¨¤xims consumidors de pl¨¤stic viuen a la part nord del planeta.

Per¨° la dada que crida m¨¦s l'atenci¨® (ja avan?ada per altres estudis) d'aquest treball ¨¦s que, classificats per grand¨¤ries, els comptes no quadren. Els cient¨ªfics van calcular una r¨¤tio de fragmentaci¨® per la qual els macropl¨¤stics, com una ampolla d'aigua, es fragmenten en unes 16 parts de mesopl¨¤stics i que cadascuna d'aquestes parts es divideix en 625 trossets de menys de cinc mil¡¤l¨ªmetres i, encara aquests trossets, en centenars de part¨ªcules gaireb¨¦ microsc¨°piques.

On va tant pl¨¤stic?

El model i la l¨°gica preveien que els micropl¨¤stics m¨¦s petits (inferiors a un mil¡¤l¨ªmetre) devien ser els m¨¦s abundants. No obstant aix¨°, en totes les zones analitzades excepte la del Pac¨ªfic Sud hi havia m¨¦s trossets grans que petits. La relaci¨® amb els mesopl¨¤stics i els macropl¨¤stics tampoc seguia la r¨¤tio de fragmentaci¨® esperada. Qu¨¨ passa amb tots aquests pl¨¤stics?

"Els nostres resultats mostren que els abocadors al centre dels cinc girs subtropicals no s¨®n l'¨²ltima parada de les escombraries de pl¨¤stic flotant del m¨®n. La meta dels micropl¨¤stics ¨¦s la seva interacci¨® amb tots els ecosistemes de l'oce¨¤", diu el director d'investigaci¨® del 5 Gyres Institute, Marcus Eriksen.

Un treball similar desenvolupat per investigadors espanyols i publicat l'estiu passat ja destacava l'aparent evaporaci¨® del pl¨¤stic m¨¦s petit. Llavors assenyalaven un conjunt de factors que explicarien el misteri. A escala nanom¨¨trica, els pl¨¤stics perdrien bona part de la seva flotabilitat i acabarien al fons del mar. Els que no, entrarien a la cadena alimentosa, integrats a l'organisme dels peixos m¨¦s petits o absorbits per bacteris. Aix¨ª que, en realitat, mai no desapareixen.

No obstant aix¨°, l'estudi espanyol, un dels fruits de l'expedici¨® Malaspina, no anava tan lluny en les seves estimacions de les escombraries pl¨¤stiques. Segons les seves dades, a la superf¨ªcie de tots els mars del planeta podria haver-hi fins a 35.000 tones de residus pl¨¤stics, gaireb¨¦ 10 vegades menys que l'estudi del 5 Gyres.

Un estudi espanyol estimava que a la superf¨ªcie dels oceans hi ha 35.000 tones de pl¨¤stics

El principal autor d'aquell treball, el bi¨°leg de la Universitat de Cadis Andr¨¦s C¨®zar, es mostra esc¨¨ptic amb els resultats del treball del 5 Gyres. "Utilitzen un model per millorar la resoluci¨®, integrar els valors i produir mapes mundials. Si b¨¦ aquest ¨¦s un bon pas en la direcci¨® correcta, la comparaci¨® entre les prediccions del model i les observacions deixa molt a desitjar. En particular, el model sobrerepresenta en exc¨¦s l'abund¨¤ncia i la massa dels residus flotants a les zones amb una abund¨¤ncia relativament baixa, amb valors previstos de quantitat i massa que s¨®n 100 i fins i tot 1.000 vegades m¨¦s alts dels mesurats", diu C¨®zar.

Un altre problema que observa en aquest estudi el bi¨°leg espanyol ¨¦s que els autors no inclouen dades de gran part del mar, com els oceans Ant¨¤rtic i ?rtic o les zones oce¨¤niques tropicals i equatorials. "En conjunt, aquestes ¨¤rees cobreixen la major part de la superf¨ªcie oce¨¤nica i les extrapolacions de les zones mesurades a aquestes ¨¤rees no s'han validat", explica.

Malgrat la diverg¨¨ncia en les dades quantitatives, C¨®zar s¨ª que t¨¦ clar que hi ha massa escombraries pl¨¤stiques al mar: "Amb nom¨¦s dues o tres generacions utilitzant pl¨¤stic queda clar que l'actual model per gestionar els materials pl¨¤stics ¨¦s insostenible des del punt de vista econ¨°mic i ecol¨°gic".