Lluna calenta

Aix¨ª es titula l¡¯¨²ltima de Vicente Aranda, que tenia 83 anys quan la va estrenar, el 2009, i de la qual no en sabia absolutament res. Ni que existia. I ¨¦s una ll¨¤stima, que per sort t¨¦ remei, el cine, com els llibres, no caduca aix¨ª com aix¨ª. Ara, que nom¨¦s tindr¨¤ remei la cosa si el Texas la recupera a Barcelona en la seva cartellera imprescindible de reestrena. ?Com ¨¦s possible que fem com si no exist¨ªs? Una pel¡¤l¨ªcula que passa a Burgos el 1970, en els dies que van des de la vista a la sent¨¨ncia del proc¨¦s contra dirigents d¡¯ETA que aquell any va donar fama internacional a la ciutat castellana i va anunciar que, encara que sembl¨¦s impossible, el franquisme era igual de b¨¨stia i alhora no les tenia totes.

Eren les 00.30 de la matinada d¡¯un dissabte quan la va emetre TV3. No acostumo a veure pel¡¤lis per la tele tan tard en divendres, com a molt puc comen?ar un DVD que, si caic de son, poso en pausa. Per¨°, aquella nit, si volia veure all¨° del tot desconegut per a mi, m¡¯havia d¡¯esperar, a veure de qu¨¨ anava l¡¯¨²ltim Aranda, un director que he anat seguint des de la per a mi enlluernadora Fanny Pelopaja (1983). No sols no em va decebre en cap moment, ni un ni mig, sin¨® que em va treure la son i el cansament fins a ben entrades les hores del nou dia. En un moment i tot, vaig mirar alarmada cap al finestral de casa, en un gest incontrolat de joventut, com si hi hagu¨¦s d¡¯entrar la policia a detenir-me per mirar aquella cinta, quan vaig sentir dir a un dels personatges: ¡°Els d¡¯ETA s¨®n els ¨²nics que estan fent alguna cosa contra Franco¡±.

Ho heu sentit dir mai, en una pel¡¤li?

Aranda ¨¦s Aranda i no s¡¯est¨¤ per sentimentalismes ni menys encara per complaences antifranquistes, ni setanta ni quaranta anys despr¨¦s. Aqu¨ª, cap protagonista mascul¨ª ¨¦s com te l¡¯esperes. Ni el poeta fugit del cau per f¨¤stic i avorriment hist¨°rics (diguem-ho aix¨ª, no ¨¦s un exiliat pol¨ªtic) i treballa a la Unesco, ni el vell professor republic¨¤ i comunista, ni l¡¯inspector de policia. Nom¨¦s elles, les dones, s¨®n clares, sense falsies ni duplicitats, com sempre en Aranda. Una posada en escena s¨°bria, potser la m¨¦s s¨°bria que li recordo, en qu¨¨ brillen els actors: Eduard Fern¨¢ndez, Emilio Guti¨¦rrez Caba, Jos¨¦ Coronado i, entre les dones, Tha?s Blume, una Monica Bellucci d¡¯ulls blav¨ªssims, de 25 anys, que d¨®na vida a una reencarnaci¨® ir¨°nica de la nov¨ªcia Viridiana de Bu?uel, una mossa ardent i escalfabraguetes, filla del republic¨¤ borratxo, que, com Viridiana, representar l¡¯Espanya franquista violada (aqu¨ª pel poeta que ve de Par¨ªs) mentre la Hist¨°ria va fent, els canvis dels 60 en el film de Bu?uel, el judici de Burgos en el d¡¯Aranda una d¨¨cada despr¨¦s.

Com ¨¦s possible que una pel¡¤l¨ªcula del 2009, que tracta d'uns moments hist¨°rics que gaireb¨¦ no han estat posats en escena, pr¨¤cticament no s'ha estrenat?

Torno al principi. ?Com ¨¦s que una pel¡¤l¨ªcula del 2009, que tracta d¡¯uns moments hist¨°rics que gaireb¨¦ no han estat posats en escena, ni en novel¡¤la ni en teatre ni en cine ni en tele, m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguns documentals, llibres i reportatges de poc o molt valor, obra d¡¯un director de llarg recorregut, que la fa als 83 anys, en la primera d¨¨cada del segle XXI, pr¨¤cticament no s¡¯ha estrenat i quasi ning¨² no l¡¯ha vista?

La pregunta ¨¦s tan llarga que es respon sola. Suposo. En tot cas, servidora, no en t¨¦ exactament la resposta. S¨ª, ja ho sabem, al cine li passen moltes coses, i al cine catal¨¤ com a l¡¯espanyol, n'hi passen encara m¨¦s, de coses dolentes. Per¨° no n¡¯hi ha prou amb aix¨°, com a resposta. Aquesta cinta se la va produir Aranda amb la seva esposa i muntadora, la gran Teresa Font, i dos socis m¨¦s, Nano i Rodolfo Montero, aquest ¨²ltim premiat en diferents edicions dels Goya. Es va presentar al festival de Valladolid i li va caure el p¨¨l, el p¨²blic no li va donar suport, segons les poques cr¨°niques que consten a les hemeroteques. Malament pel p¨²blic, francament, no la va encertar ni gota. Pel dem¨¦s, ni una cr¨ªtica he trobat, ni un comentari. Aranda la va defensar com un cavaller medieval a la seva ama, amb veritats sense adorns: l¡¯esquerra no vol recordar que un dia va donar suport a ETA, i no ¨¦s ben rebuda tampoc una violaci¨® que esdev¨¦ relaci¨® carnal, t¨¨rbola, duradora.

Ho diria d¡¯una altra manera. Vicente Aranda ¨¦s un descastat cinematogr¨¤fic i encara no n¡¯entenc b¨¦ les raons, que alg¨² les expliqui, sisplau. En l¡¯Escola de Barcelona ha deixat films significatius com Fata Morgana (1965). Ha estat col¡¤lega del Joaquim Jord¨¤ guionista, amb qui va col¡¤laborar a Cambio de sexo (1976) i la saga del Lute, va descobrir Victoria Abril... Ha estat, ¨¦s, un director s¨°lid, amb un m¨®n personal i reconeixible, de llarga traject¨°ria malgrat impediments i travetes. Per qu¨¨ el deixem de banda?

Ni idea, la veritat. A parer meu Aranda ¨¦s imprescindible. Per¨° potser s¨ª que t¨¦ ra¨® quan diu, en un llibre americ¨¤ del 2002 sobre cinema espanyol: ¡°Ens hem convertit en els nostres propis censors i tot el que volem ¨¦s oblidar, callar, no dir res.¡±

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF