Per als amants del teatre filmat

Associem Liv Ullman, aquesta senyora rossa, guapa (encara que gens sensual per al meu gust), transparentment n¨°rdica, amb els turments interiors i les boires metaf¨ªsiques, psicol¨°giques o carnals del cinema d'Ingmar Bergman. Va protagonitzar nou de les seves pel¡¤l¨ªcules i tamb¨¦ va tenir una filla amb ell. Era una actriu poderosa, amb una capacitat notable per expressar el patiment. Tenir molt viu el seu record o que et resulti difuminat o pesar¨®s est¨¤ en funci¨® de les sensacions que et provoqu¨¦s el cinema de Bergman. ?s dif¨ªcil que la generaci¨® actual tingui acc¨¦s a la seva venerada obra, ja que les seves pel¡¤l¨ªcules no es reposen als cinemes i a les televisions els deu semblar un acudit surrealista exhibir l'univers de l'etern torturat, ni tan sols en invisibles horaris de matinada. M'imagino que el seu culte nom¨¦s es pot alimentar a les filmoteques, en DVD o a trav¨¦s d'aquesta cosa presumptament m¨¤gica anomenada Internet, on, pel que sembla, es troba de tot, de forma legal o exercint de bucaners.

Liv Ulmann va demostrar en la seva autobiografia que a m¨¦s de ser una de les principals transmissores del m¨®n de Bergman, tamb¨¦ era una persona intel¡¤ligent i tenia moltes coses interessants per explicar. Aix¨ª mateix, es va col¡¤locar darrere de la c¨¤mera l'any 2000 per dirigir amb talent un complex, profund i escruixidor gui¨® de Bergman sobre un triangle amor¨®s a Infiel, del qual sospitaves que parlava de sentiments i experi¨¨ncies que no naixien de la ficci¨® sin¨® de la seva pr¨°pia realitat.

Liv Ulmann ha trigat catorze anys a tornar a dirigir. I ha escollit en aquesta ocasi¨® August Strindberg, un cl¨¤ssic del teatre n¨°rdic, per fer una nova adaptaci¨® cinematogr¨¤fica de La senyoreta J¨²lia. Ha traslladat a Irlanda la volc¨¤nica i irremeiablement tr¨¤gica hist¨°ria de la passi¨® destructiva entre una dona aristocr¨¤tica i rica i un dels seus servents al llarg d'una cat¨¤rtica nit de Sant Joan.

La c¨¤mera de Liv Ullmann se situa en l'¨²nic escenari d'una mansi¨®, amb alguna espor¨¤dica sortida al bosc que envolta la casa, i filma tres personatges durant 130 minuts. I admetent que el teatre filmat pot ser fascinant per a molta gent, a mi em resulta una mica fatig¨®s. La meva falta de sensibilitat per connectar amb aquest art que la majoria dels actors i actrius consideren com la m¨¤xima ess¨¨ncia del seu treball, per creure-m'ho, per ficar-me dins del que estic veient i sentint, ¨¦s ancestral, encara que he intentat en va v¨¨ncer aquesta manca lamentable. Crec que nom¨¦s m'he emocionat al teatre en un espectacle de tres hores davant d'un Vittorio Gassman impressionant interpretant en solitari textos de Shakespeare, Pirandello, Melville i altres escriptors eximis.

Liv Ullman ha conven?ut Jessica Chastain, potser la millor actriu de la seva generaci¨®, Colin Farrell i Samantha Morton perqu¨¨ es fiquin a la pell i al torturat esperit d'aquestes persones marcades per la lluita de classes que expressen els seus anhels, els seus somnis i els seus records m¨¦s ¨ªntims, que es desitgen, s'envesteixen i es fereixen en una relaci¨® propera al sadomasoquisme, que s'autocompadeixen i es manipulen. I les interpretacions s¨®n intenses i veraces. I perceps l'amor i el coneixement que t¨¦ la directora de l'amarga obra de Strindberg. Per¨° no puc evitar mirar de tant en tant el rellotge i pensar en les meves coses.