Amistat

?In memoriam

Per qu¨¨ he estimat tant Joan Barril? No resulta f¨¤cil ser original en ocasions com aquestes. I segurament ¨¦s en tr¨¤ngols com aquests quan les innegables virtuts liter¨¤ries d'en Joan, que tants llorers i elogis va rebre, se'm fan m¨¦s necess¨¤ries. La barreja de sentit com¨² i de poesia. De presumir saber-ho tot i de voler aprendre sempre. Hem tingut la gran oportunitat de viure junts, amb tants altres amics i coneguts, moltes transicions. I de viure-les amb la sensaci¨® d'aprofitar-les. D'experimentar i descobrir. De controlar i de sentir vertigen. Ell era un mestre en l'art d'escriure, de mostrar imatges i sensacions amb paraules. De vegades, podia semblar barroc. Que es deixava portar m¨¦s per l'artifici de la seva pr¨°pia melodia escrita que pel contingut estricte. Per¨° ell era molt conscient que el seu valor diferencial era aquest. No pretenia ser ni el pensador m¨¦s profund, ni el periodista m¨¦s informat, ni el presentador m¨¦s incisiu. Era conscient de la seva gran capacitat d'absorci¨® i d'empatia. Feia sentir-se c¨°mode a qui s'asseia al seu costat. Tant, que en ocasions ell mateix era conscient que podia caure en el defecte que Woody Allen va descriure a Zelig: apropar-se tant a qui l'acompanyava que acab¨¦s convertint-se en una c¨°pia d'aquest mateix personatge. Per¨° aquesta aproximaci¨® no era superficial. En Joan sabia moltes coses. Tenia una gran capacitat de retenci¨® de noms, dates, llocs i imatges. Aix¨° li permetia saber i mostrar saviesa. Tots dos ens acus¨¤vem de ser m¨¦s devoradors de contraportades que lectors conscienciosos. En Joan era posse?dor d'una intel¡¤lig¨¨ncia r¨¤pida i intu?tiva. I a mi sempre em va meravellar la seva capacitat d'orientar-se en l'embolic de novetats liter¨¤ries i assatg¨ªstiques. Escollia b¨¦. I aix¨° ja ¨¦s tot un m¨¨rit.

El paisatge que an¨¤vem travessant no li acabava d¡¯agradar

Han estat 45 anys de companyia m¨²tua. Amb moments extraordinaris i d'altres menys memorables. Com passa en tots els combois vitals en els quals estem ficats. Ell ha estat sempre al meu vag¨® de tren, del qual ha anat entrant i sortint gent. I des del qual hem anat veient passar estacions, dictadures i versions de democr¨¤cia. De vegades asseguts molt junts. De vegades en seients menys propers. Per¨° sempre al mateix vag¨®. ?ltimament el veia una mica desconcertat pel que anava passant. El paisatge que an¨¤vem travessant no li acabava d'agradar. I es veia menys capa?, per exemple, d'entendre la gr¨¤cia que d'altres v¨¨iem en l'esfera digital. Com sempre, era brillantment intu?tiu per ser contraintu?tiu. I molt abans que d'altres ja ens va advertir del ¡°costat fosc¡± de la revoluci¨® tecnol¨°gica.

En pol¨ªtica era accidental, encara que no oblidava or¨ªgens i barricades. M¨¦s atret per la simbologia i la poesia de l'acci¨® pol¨ªtica que per les claus explicatives o per casar-se per sempre amb uns o altres. En aix¨°, com en la seva pr¨°pia vida, va preferir arriscar que acomodar-se. Els amics el vam anar acompanyant, amb m¨¦s o menys aquiesc¨¨ncia, en les seves diferents opcions vitals i familiars. En el fons els amics et toquen i no els tries. I mi em va tocar Joan Barril un afortunat per a mi mat¨ª d'octubre del 1969, quan me'l vaig trobar en una aula de la Facultat d'Econ¨°miques que ell visitava per veure un col¡¤lega seu de l'Escola Alemanya. Des d'aquell dia no vam deixar de veure'ns i d'aprendre l'un de l'altre, sent, com ell diria, ¡°m¨¦s gots que fonts¡±. Els que l'estimen o l'admiren, parlen de la seva moderaci¨®, de la seva ¡°bonhomia¡± i calidesa. Jo hi afegiria el fant¨¤stic poc sentit com¨², la capacitat cr¨ªtica i la creativa irresponsabilitat. Tot un personatge. El meu amic.