El MNAC denuncia que treballa amb el pressupost m¨¦s baix de la seva hist¨°ria

El panorama financer actual del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ha menjat literalment la presentaci¨® de la nova temporada del museu. La situaci¨® ¨¦s la que ¨¦s i el director, Pepe Serra, ha explicat que el seu museu est¨¤ suportant la pitjor situaci¨® econ¨°mica imaginable. I aix¨° malgrat el bon moment que viu despr¨¦s de la nova presentaci¨® de l'art del segle XIX, que ha doblat el nombre de visites pel que fa al mateix mes de l'any anterior i que acabar¨¤ el 2014 amb m¨¦s de 700.000 visitants.

¡°Si l'any 2008 el pressupost era de 20 milions d'euros, ara, sis anys despr¨¦s, tan sols ¨¦s de 13 milions, el m¨ªnim hist¨°ric. I nom¨¦s per obrir les portes s¨®n necessaris 12 milions¡±, va argumentar Serra al costat del seu gerent i vicedirector, Josep Maria Carret¨¦, i el cap de col¡¤leccions del MNAC, Juan Jos¨¦ Lahuerta. ¡°Aquest museu paga 1,5 milions de llum a l'any i el mateix en seguretat. Per a programaci¨® i activitats nom¨¦s ens queda un mili¨®, i una exposici¨® de les m¨¦s importants costa gaireb¨¦ 900.000 euros¡±, es lamenta Serra.

Serra, loqua? com sempre per¨° prudent, no vol assenyalar ning¨² en particular, per¨° deixa clar que la implicaci¨® de les administracions que formen part del consorci ¡ªel Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament¡ª no ¨¦s la que necessita un equipament de les caracter¨ªstiques del MNAC, el primer museu catal¨¤. ¡°?s aquest el museu nacional que volem? No podem jugar a la Champions amb un pressupost de regional. Estem molt al l¨ªmit¡±, va deixar caure Serra despr¨¦s de comentar que el seu museu ha rebut una invitaci¨® del Metropolitan de Nova York per participar a la primavera en una trobada amb els 15 millors museus del m¨®n.

Des del 2012, any en qu¨¨ Serra va assumir la direcci¨® d'aquest transatl¨¤ntic cultural, el museu ha fet front a la situaci¨® reduint any rere any el nombre d'exposicions i activitats, alhora que aconseguia augmentar els ingressos propis. ¡°Hem demostrat que tenim iniciatives, com la presentaci¨® del segle XIX, que demostra el gran potencial del MNAC. Aquest museu hauria de tenir un estatus especial com tenen altres centres com el Reina Sof¨ªa o el Prado, amb pressupostos molt superiors¡±, assegura, mentre reclama que les administracions aclareixin quins s¨®n les prioritats i que deixin de banda la pol¨ªtica de repartir-se la titularitat dels centres. Malgrat que la majoria de col¡¤leccions del museu s¨®n municipals, l'autoritat que sempre apareix en actes i inauguracions ¨¦s la Generalitat.

Serra confia que l'ampliaci¨® prevista del MNAC als pavellons Vict¨°ria Eug¨¨nia i Alfons XIII de Fira de Barcelona per poder organitzar exposicions temporals sigui el detonant per canviar-ne el model de gesti¨®. El MNAC tampoc t¨¦ recursos per dur a terme la seva pr¨°xima gran aventura: la remodelaci¨® de les col¡¤leccions d'Art del Renaixement i del Barroc, les ¨²ltimes grans ¨¤rees que queden per rellegir, un projecte que portaria impl¨ªcit integrar dues de les col¡¤leccions que avui dia apareixen deslligades de la resta de les obres del fons: la col¡¤lecci¨® Camb¨® i la col¡¤lecci¨® Thyssen, amb la idea d'augmentar els atractius d'aquest gran museu. ¡°El 2015 es dur¨¤ a terme el projecte, per¨° no comen?arem a reformar les sales fins al 2016. Es tracta d'una col¡¤lecci¨® no gaire extensa per¨° exquisida¡±, prossegueix Serra.

Per comen?ar a fer boca, la propera temporada, redu?da a quatre exposicions, s'hi podr¨¤ veure una mostra sobre bodegons del segle XVII, on brillar¨¤ una important col¡¤lecci¨® de 20 obres cedides per un col¡¤leccionista estranger an¨°nim, amb una relaci¨® especial amb Barcelona, que despr¨¦s les cedir¨¤ durant cinc anys al MNAC i que s'integraran en la nova presentaci¨® del Renaixement. Abans s'hi podr¨¤ veure una altra exposici¨® sobre les pr¨¤ctiques art¨ªstiques a Catalunya entre el 1950 i el 1977, la continuaci¨® natural de l'art modern, prevista en primera inst¨¤ncia per a aquesta temporada per¨° que es retardar¨¤; una altra dedicada al fot¨°graf Gabriel Casas, un dels m¨¦s brillants d'entreguerres, i tancar¨¤ el programa una mostra en la qual es reivindica el pintor Xavier Gos¨¦ en el centenari de la seva mort.

Si el 2015 no es presenta com un bon any, els anys seg¨¹ents la cosa canviar¨¤: Serra va anunciar que el 2016 i el 2017 estan preparant dos projectes, una gran exposici¨® amb el Prado i una altra amb la Fundaci¨® Gala Salvador Dal¨ª, de Figueres, per a la qual es necessitaran grans quantitats de diners. Esperem que llavors ja s'hagin resolt els problemes econ¨°mics.