No cometre relliscades

A l'encara no superada crisi financera internacional s'hi est¨¤ afegint una turbul¨¨ncia monet¨¤ria inquietant, el desenlla? de la qual dependr¨¤ de la prud¨¨ncia dels dirigents, la seva coordinaci¨® internacional i el seu encert a esquivar el populisme.

L'origen d'aquesta volatilitat est¨¤ identificat. El creixement econ¨°mic en pa?sos emergents clau s'ha desaccelerat, especialment a la Xina (mitjan?ant un aterratge suau), el Brasil (amb la irrupci¨® d'una recessi¨®) i R¨²ssia (per la crisi iniciada amb la brutal annexi¨® de Crimea). I alguns pa?sos desenvolupats, com els de l'eurozona (o el Jap¨®), augmenten el seu estancament, simbolitzat en la recent rebaixa a la meitat del creixement previst pel seu Estat locomotora, Alemanya, i en el retorn de l'asf¨ªxia financera a Gr¨¨cia.

El menor creixement de les economies energ¨¨ticament dependents rebaixa el seu consum de petroli. I els pa?sos productors s'han sotm¨¨s a l'estrat¨¨gia saudita de no reduir la seva oferta en el mercat, ara superabundant per aquesta menor demanda. Per aix¨° el preu del cru ha caigut en picat ¡ªprop d'un 40%¡ª en pocs mesos. Aix¨° ha contribu?t a la pretensi¨® dels pa?sos del Golf de dificultar la compet¨¨ncia de les reeixides explotacions nord-americanes d'esquist, el llindar de rendibilitat del qual s'evapora si el carburant es deprecia cap als 60 d¨°lars per barril de Brent.

Al mateix temps, la pol¨ªtica fiscal moderadament expansiva de l'Administraci¨® d'Obama i la inundaci¨® de liquiditat proporcionada per la Reserva Federal han obtingut uns resultats econ¨°mics extraordinaris als Estats Units. La desocupaci¨® ha caigut al 5,5% de la poblaci¨® activa gr¨¤cies a un potent creixement, que permet augurar una al?a del PIB superior al 3% i que potser fins i tot vorejar¨¤ el 4% el 2015. Aquesta bonan?a singular, encara que estigui assentada en revaloracions artificioses d'actius que puguin haver incubat altres bombolles, ha tallat en sec la seva crisi i l'ha retornat a un creixement envejable.

Per¨° en la mateixa mesura d'aquest ¨¨xit, l'expansi¨® monet¨¤ria que ha rescatat l'economia nord-americana comen?a a deixar de tenir sentit. I aix¨ª, els experts i els mercats auguren una anticipaci¨® del final de la Quantitative Easing (expansi¨® o facilitats quantitatives) i una al?a dels tipus d'inter¨¨s del d¨°lar, la qual cosa ha revaloritzat sobtadament aquesta moneda i ha disparat tamb¨¦ el deute empresarial en tercers pa?sos, fet que ha provocat una setmana negra en bastantes borses i ha anunciat m¨¦s inestabilitat fora de la pot¨¨ncia hegem¨°nica.

Ser¨¤ dif¨ªcil que, si continua l'incipient vendaval monetari/financer, la situaci¨® no s'agreugi de forma substancial, perqu¨¨ les tend¨¨ncies de fons s¨®n sostingudes i amb prou feines contrarestables per una ¡ªde moment inexistent¡ª coordinaci¨® global.

Caldr¨¤ preparar-se, doncs, per a una situaci¨® probablement m¨¦s vol¨¤til. El pitjor d'aix¨° ¨¦s que el menor rev¨¦s ¨¦s susceptible de malmetre qualsevol economia, sobretot les vulnerables i aquelles que tot just inicien la recuperaci¨®.

La Uni¨® Europea haur¨¤ d'accelerar els seus projectes de rellan?ar el creixement tant per la via de les inversions del pla Juncker com per la monet¨¤ria, ja esbossada per Mario Draghi. I els seus estats membres ¡ªnot¨°riament Espanya¡ª pecaran si se'n refien, o si cauen en l'error de donar ales a les receptes populistes. A aquelles que puguin incrementar les tensions territorials, degradant la incipient confian?a en l'estabilitat d'Espanya com un conjunt responsable, i a les que amb bona intenci¨® i poc judici o amb frivolitat rematin l'incompliment dels compromisos (al pagament del deute, sobre el sostre de d¨¨ficit, en l'execuci¨® de les reformes promeses) ineludibles per assentar la fiabilitat.

L'experi¨¨ncia indica que quan els mercats es crispen generen efectes bandada sobre els protagonistes m¨¦s febles o menys fiables, el p¨¤nic financer i la ru?na. Que caigui la ira ciutadana sobre qui s'acosti a un desastre com aquest.